Han passat 4 anys, 1.461 dies d’impotència i d’incredulitat. Aquest dissabte al migdia, sota un sol de primavera que escalfava amb força a la terminal 2 de l’Aeroport Josep Tarradellas, desenes de famílies s’agrupaven per retre homenatge a les víctimes del vol accidentat de Germanwings (GWI 9525).
Les emocions eren visibles en cada un dels rostres dels assistents. Germans, fills, pares, mares, parelles, amics... El record d’aquell fatídic dia, del 24 de març de 2015, en el qual persones del seu entorn perdien la vida en un dels pitjors accidents aeris registrat als últims temps, era ben present entre tots ells.
Entre els familiars, troba un moment per atendre ElNacional l’Eduardo Ruiz, president de l’”Associació d’afectats del vol GWI 9525”. Aquest ens explica a qui va perdre en aquell vol i com recorda aquell dimarts d’avui fa justament 4 anys.
Eduardo Ruiz: “Perdre un fill és totalment insuperable”
L’informe sobre la investigació de l’accident publicat per l’Oficina d’Investigació i Anàlisi per la Seguretat de l’Aviació Civil de França (BEA), assenyala el copilot de l’aparell, Andreas Lubitz, com a culpable de la tragèdia. L’escrit posa èmfasi en el seu estat de salut, i detalla que el jove de 27 anys es trobava en un procés de medicació i que se li havia donat la baixa dies abans de l’accident, un certificat que mai va lliurar a la companyia on treballava.
L’informe qüestiona el secret mèdic en els casos on la feina del pacient pot afectar la seguretat pública
El mateix informe apunta que el jove podia haver patit un episodi depressiu psicòtic que va començar al desembre de 2014 i que va perdurar fins al mateix dia de l’accident. Específica que no podien excloure’s altres malalties mentals com la possibilitat d’un trastorn de personalitat. En les anàlisis toxicològiques del teixit humà del copilot trobats al lloc de l’accident, es va detectar la presència de dos antidepressius i d’un somnífer.
“El dia de l’accident, el copilot no hauria d’haver volat a causa de les recomanacions del seu doctor. Si hagués seguit el reglament, hauria d’haver-se declarat no competent i demanar el seu relleu”, va explicar l’investigador en cap de la BEA, Arnaud Desjardin, en la publicació de l’informe d’investigació.
Segons les informacions i les gravacions extretes de la caixa negra del Airbus A320, Lubitz va tancar i bloquejar l’accés a la cabina de control aprofitant que el pilot havia sortit per anar al lavabo. El copilot va iniciar el descens deliberadament per fer estavellar l’avió contra un massís escarpat i de difícil accés dels Alps francesos. Dies posteriors als fets, en fer-se pública la causa de l’accident, la impotència de tots els familiars era major i l’Eduardo, ho recorda visiblement emocionat: ”Essent important i molt transcendent, tampoc és el més important de tot plegat perquè la situació és que has perdut un fill”.
Què demanen els familiars de les víctimes?
L’Eduardo explica que en aquests moments, a Espanya s’està realitzant una prova pilot molt important en la qual participen un nombre elevat de grans empreses amb resultats satisfactoris. La idea és que si funciona a Espanya, es pugui implementar a la resta de la Unió Europea amb l’objectiu d’evitar que accidents com aquest es tornin a repetir.
Després de l’accident, l’Agència Europea de la Seguretat Aèria, va adoptar una recomanació perquè hi hagi almenys 2 persones de la tripulació dins la cabina de l’avió
Le Vernet
Un dels indrets més significatius per a tots els familiars de les víctimes és la població francesa de Le Vernet, un municipi que no arriba als 140 habitants. Aquest indret representa el municipi poblat més proper al lloc de l’accident.
Per a l’Eduardo, Le Vernet no li causa cap impacte negatiu, de fet, se sent més a prop del seu fill, que es troba a la fossa comuna on hi ha les restes de totes les víctimes. A la vegada, reconeix que “hi ha gent que no pot estar-hi, conec a vàries persones del nostre grup i algun membre de la junta que realment no poden, els provoca veritable angoixa i bé, és comprensible perquè cadascú té els seus sentiments i cadascú els gestiona a la seva manera”.
Cap de setmana de record per a totes les víctimes que injustament van perdre les seves vides als Alps francesos. Dos dies que, per a tots els familiars que ahir s’agruparen a Barcelona i més tard a Le Vernet, són 4 anys de records, emocions i absències diàries.