L'anunci de previsió de ruixats a Catalunya dels pròxims dies pot ser la salvació que necessita l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per estalviar-se anunciar mesures restrictives per als ciutadans davant la greu sequera que està patint Catalunya en els últims mesos. L’ACA s’amaga darrere de les pluges esperant que els doni un marge per evitar prendre decisions que afectin directament el consum domèstic i que generaran malestar entre la població. La situació de sequera a Catalunya és cada cop més dramàtica. I és que l’estat de les reserves d’aigua als embassaments catalans es troben al 28% de la seva capacitat, fet que suposa trobar-se davant d'una situació d’emergència extrema per falta d’aigua. 

Davant d’aquest context, l’òrgan decisor es manté encara immòbil: des de novembre de 2022, quan es va declarar l’estat d’alerta, no ha avançat amb cap nova mesura preventiva, tot i la ràpida degradació cap a l’estrès hídric a bona part del territori. La manca de pluges en les capçaleres dels rius i els mínims nivells dels embassaments van portar a la Generalitat de Catalunya a decretar el passat 22 de novembre de 2022 restriccions en 514 municipis, incloent-hi l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), afectant més de 6,7 milions d’habitants.  

Restriccions i limitacions en el consum d'aigua 

De fet, les mesures aplicades s’han mostrat insuficients per minimitzar la situació: aquesta fase, aplicada quatre mesos enrere quan la capacitat dels embassaments es situava sobre el 40%, implica restriccions i limitacions en el consum d’aigua, com la reducció del consum d’aigua al 25% per usos agrícoles i un 5% industrials, la disminució del reg de parcs i jardins, la prohibició d’omplir les fonts ornamentals i els llacs artificials o de mànegues d’aigua per a la neteja de carrers, façanes o vehicles, la prohibició d’omplir piscines i un consum màxim de 250 litres per habitant i dia. Ara, a finals de febrer, el volum als embassaments ha baixat un 30% - situant-se a un 28% de la capacitat.

L’estratègia de l’ACA s’ha limitat a encomanar-se a l’esperança d’un canvi de temps per evitar haver d’anunciar noves restriccions que, de ben segur, afectaran la ciutadania general amb limitacions al consum domèstic. Especialment, on més volum de població s’acumula: la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Si les pluges no compleixen les expectatives, l’ACA no tindrà més remei que fer un pas endavant i començar a tallar l’aixeta als ciutadans. Una decisió que agafarà per sorpresa a la majora de població, que no té la percepció de la gravetat real de la situació. I és que, des de l’administració catalana, s’ha insistit a minimitzar l’estat de sequera actual, promovent la idea que el consum domèstic d’aigua no estava en perill. “M’estimo més dir limitacions que restriccions, perquè els ciutadans de l’àrea de Barcelona segurament ni se n’adonaran”, assegurava en diverses entrevistes a finals de l’any passat el director de l’ACA, Samuel Reyes.

Preocupació per l'estat dels embassaments

Els embassaments amb menys volum d’aigua de Catalunya són el de Siurana (4,25%), el de Riudecanyes (9,37%), el de Sau a Vilanova de Sau (15,97%) i el de la Baells a Cercs (26.13%). Aquests dos últims són els que abasteixen a la població de l’àrea metropolitana de Barcelona (Més de 3,3 milions de persones, el 43.1% de la població total de Catalunya): ambdós es troben per sota de la mitjana tots els embassaments. 

El pantà de Sau, que pertany al riu Ter, té una capacitat màxima de 165,26 hm3, dels quals nomes té disponibles 26,39 hm3, el que suposa un 16,97% del total. Si ens remuntem a l’estat de l’embassament fa un any, aquest es situava en 78,72 hm3, tres vegades més que en l’actualitat. D’altra banda, l’embassament de Baells a Cercs actualment disposa d’un total de 28,60 hm3, un 26,13% del total. Per contra, fa un any aquest mateix embassament tenia el doble de capacitat disponible que en l’actualitat, amb 52,59% i 57,55 hm3.