Els advocats d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau acaben de presentar el recurs contra la sentència del 9-N que els inhabilita.

El recurs apel·la als drets a la participació i la llibertat ideològica i d'expressió que recull la Constitució. Fa un mes, el 21 de març, ho van anunciar les tres defenses al Tribunal Suprem per guanyar temps i esperar que es fes pública la sentència contra el quart encausat pel 9-N, Francesc Homs, jutjat pel Suprem.

El tribunal va sentenciar l'expresident a 2 anys sense poder ocupar cap càrrec públic. Ortega i Rigau estan inhabilitades per 1 any i 9 mesos i un any i mig, respectivament. 

El TSJC els va absoldre del delicte de prevaricació. De fet, la Fiscalia demanava penes de 10 anys d'inhabilitació per a Artur Mas, i 9 per a Joana Ortega i Irene Rigau

A les 11 en punt els advocats d'Ortega i Rigau han enviat el recurs al Tribunal Suprem. La defensa d'Artur Mas encara no l'ha enviat. El té ja el procurador, això sí, i és més probable que el presenti avui a darrera hora o dimarts, durant la guàrdia, segons fonts de la defensa de l'expresident. Avui s'acaba el termini per presentar el recurs després de la pròrroga que han tingut els advocats d'un mes. 

Ortega al·lega que la inahbiltiació no afecti tot el marc electoral, sinó que quedi acotada en les eleccions al Parlament, obrint la porta a poder-se presentar als comicis municipals.

I Rigau apel·la que la seva inhabiltiació no pot afectar la seva condició de diputada, perque els fets jutjats fan referència a la seva època com a consellera, un càrrec de designació directa del president de la Generalitat.

A més, el recurs de Rigau fa un toc d'atenció a la multa que ha de pagar i la compara amb les sancions que s'estan imposant en casos de corrupció, que són molt més reduïdes: "crida l'atenció poderosísimamente que la diputada Sra. Rigau hagi estat condemnada sense cap prova de la seva capacitat econòmica a una quota diària de 100 euros mentre pocs dies abans dels famosos banquers Àngel Blesa i Rodrigo Rato -amb patrimonis multimilionaris- han hagut d'afrontar multes amb quotes diàries de només 20 euros".

I no deixa de banda el tracte preferent a Iñaki Urdangarin: "O mentre el cunyat de Sa Majestat el Rei Felip VI, D. Iñaki Urdangarín, se li ha imposat una lleu quota diària de 10 euros (Sentència de l'Audiència Provincial de Palma de 17 de febrer de 2017)."

Arguments d'anticonstitucionalitat

Els recursos de cassació tenen una part comuna però n'inclouen una altra on cada un dels condemnats apel·la als seus arguments.

"Suposa una fallida del principi democràtic de la divisió de poders, una evident extralimitació de la jurisdicció penal i una clara afectació, com més endavant es desenvoluparà, als drets de llibertat d'expressió i participació ciutadana en els assumptes públics, entre d'altres", diuen els recursos sobre la condemna d'inhabilitació.

"Entenem que no poden els tribunals de Justícia, en una societat democràtica, conduir, per la via criminal, el que no és sinó el lliure exercici d'una actuació política, per un govern democràtic, en
compliment d'un mandat parlamentari i que es condueix de manera cívica i pacífica", segueix el text.

Els recursos titllen de "tracte discriminatori" la querella i el posterior procés judicial contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: "Aquest tracte discriminatori només troba sentit en la voluntat d'atacar una ideologia política i aturar el moviment que reivindica el dret del poble de Catalunya a decidir sobre el seu futur polític".

"La criminalització d'aquesta actuació política, executada de manera cívica i pacífica suposa una manifesta vulneració dels articles 16, 20 i 23 de la Constitució Espanyola en relació amb els articles 9 i 10 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, s'ha violentat la llibertat ideològica i d'expressió i el dret fonamental dels ciutadans a la participació en assumptes públics", conclou.

Joana Ortega

Joana Ortega argumenta, en el recurs al qual ha tingut accés El Nacional, que la inhabilitació hauria de quedar acotada en l'àmbit de les eleccions del Parlament de Catalunya perquè era aquest en què va desenvolupar les seves funcions de vicepresidenta i va organitzar el 9-N.

D'aquesta manera es vol alliberar per poder concòrrer a les eleccions municipals i el recurs subratlla que la inhabilitació genèrica, tal com està ara, afecta "de manera injustificada el seu dret a participar dels assumptes públics". 

Diu el recurs en aquest sentit: "Pena d'inhabilitació especial que s'estén a dues tipus de càrrecs públics: d'una banda, els càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal; i, d'altra, l'exercici de funcions de govern, tant en l'àmbit autonòmic com estatal".

Irene Rigau

El recurs de Rigau demana que la inhabilitació no afecti la seva condició de diputada ja que per ser membre del Govern no cal tenir l'escó l'escó del Parlament, sinó que és un càrrec de designació directa del president. L'ex consellera d'ensenyament es blinda d'aquesta manera, en el cas que s'accepti el recurs, a continuar com a diputada de Junts pel Sí fins al final de la legislatura. En aquest sentit el text rebutja "qualsevol "relació directa" entre el delicte i el càrrec actualment ocupat".

El text fa constar el "tracte absolutament nou, excepcional i diferenciat, que només sembla poder explicar-se per la ideologia política dels recurrents·. I igual que els altres recursos fa constar que "la negativa a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional no és una cosa ni de bon tros insòlit en els gairebé quaranta anys d'història del vigent règim constitucional espanyol".

Denuncia, a més, la "doble vara de mesurar del Ministeri Públic quan es tracta de calibrar l'entitat de les vulneracions del text constitucional i les resolucions del tribunal que ha de garantir la seva vigència".

Seguint amb la tesi de la defensa durant el judici, el recurs de Rigau recorda que el Govern va demanar un aclariment al TC sobre què era el que havia de suspendre, sense rebre cap resposta i ho qualifica de fet sense precedents: "no hi ha un sol precedent en la història de la jurisprudència espanyola en el qual una persona que hagi recorregut una decisió judicial, o hagi demanat la seva aclariment, hagi estat penalment condemnada per desobeir".

Els advocats de Rigau al·leguen que no s'han provat que Irene Rigau fes res després del 4 de novembre, un cop el TC ja havia enviat la notificació al Govern, i que per tant no pot ser col·laboradora necessària en cap acte de desobediència.

L'ombra dels Fiscals catalans

Els recursos fan referència a la negativa dels Fiscals catalans de presentar la querella. La Junta de Fiscal s'hi va negar perquè no veia delicte.

En el text que ha presentat la defensa de Rigau, aquest fet es pregunta per posar en qüestió el delicte de desobediència: "Pot realment afirmar-se que una persona ha desobeït amb "voluntat conscient" i "disposició anímica inequívoca" quan, mentre se suposa que encara estava desobeint, nou Srs. Fiscals li han exposat per escrit totes les raons per les que la seva conducta no tenia tota rellevància penal?".