Un de cada cinc joves, d'entre 18 i 21 anys, afirma que ha estat víctima de violència sexual en entorns digitals durant la seva infància o adolescència, segons un informe de Save the Children. L'estudi sota el nom 'Xarxes que atrapen: l'explotació sexual de la infància i l'adolescència en entorns digitals' estudia com Internet, les xarxes socials i les tecnologies no només faciliten la captació i l'exposició als riscos relacionats amb l'explotació sexual, sinó que també poden ser el mitjà en el qual es cometen aquestes violències contra nens i nenes, i permeten la seva perpetuació. L'informe, que inclou una enquesta a més de 1.000 joves de l'Estat, mostra que el 97% afirma haver patit algun tipus de violència sexual en entorns digitals sent menors.
Segons les últimes dades oficials del Ministeri de l'Interior, el 2023 es van registrar a Espanya 4.896 denúncies per delictes cibernètics contra nens, nenes i adolescents, dels quals 1.068 corresponien a delictes sexuals. La directora d'Influència i Desenvolupament Territorial de Save the Children. Catalina Perazzo, assegura que "aquestes xifres representen només la punta de l'iceberg, ja que la majoria dels casos no arriben a conèixer-se, en part per l'absència de denúncia i en part per les dificultats en la detecció, que augmenta quan aquests fets tenen lloc en l'entorn en línia". En clau catalana, segons les dades dels Mossos d'Esquadra a l'entitat, el 2024 es van registrar a Catalunya 814 denúncies per delictes cibernètics contra infants i adolescents, de les quals 72 per delictes sexuals.
Tipus de violència sexual
L'organització assenyala entre les principals formes de violència sexual digital el contacte per part de persones adultes amb finalitats sexuals —grooming—, el sèxting sense consentiment o la difusió no autoritzada de contingut íntim. D'altra banda, distingeix les formes d'abús i explotació sexual en línia, incloent-hi el consum, producció i difusió de material d'abús sexual infantil; la sextorsió, on infants i adolescents són coaccionats, sotmesos a xantatge o amenaçats per enviar material íntim sexual; l'ús d'eines d'intel·ligència artificial per crear aquest tipus de contingut i l'exposició involuntària a continguts sexuals. "Es tracta d'un fenomen complex, ja que les diferents formes de violència o explotació que s'analitzen no constitueixen fenòmens aïllats", assenyala Perazzo.
L'informe assenyala que el 2024 el NCMEC (l'organització mundial líder en la prevenció i localització de menors víctimes d'explotació sexual digital) va registrar més de 19,8 milions de denúncies relacionades amb material d'abús sexual infantil. Aquest tipus de continguts poden generar-se a partir d'abusos en entorns físics o directament en l'entorn digital mitjançant manipulació, enganys, amenaces o extorsió, que indueixen a la víctima a produir imatges de contingut sexual.
'Deepfakes'
L'ONG també adverteix d'altre tipus de contingut que són representacions sexualitzades d'infants en situació de nuesa parcial o total que, tot i que, no mostren actes sexuals explícits, presenten a la infància des d'una mirada sexualitzada. "Es troben en moltes ocasions en zones grises perquè no aconsegueixen els llindars legals per ser considerats delicte en alguns països", apunta Perazzo. En molts casos, poden ser fotografies de la vida quotidiana sense intenció sexual, com imatges a la platja o en activitats esportives, que són manipulades o recontextualitzades amb finalitats d'explotació o gratificació sexual per part d'adults.
L'entitat ha alertat també que aquests materials es poden crear amb IA, són els anomenats deepfakes o ultrafalsificacions. En aquest sentit, un de cada cinc joves afirma que algú va compartir amb tercers imatges creades amb IA que els mostraven nus quan eren menors d'edat i sense el seu consentiment. Els continguts són produïts pels mateixos infants i adolescents, de manera voluntària o per coacció/manipulació, mostrant-se en postures sexualitzades o en conductes més explícites (sèxting). Un 27% dels enquestats va enviar voluntàriament missatges, fotos o vídeos íntims o sexuals durant la infància o l'adolescència.
Per altra banda, el 65% no percep com a risc reenviar imatges sense consentiment del menor representat. Pel que fa als motius per compartir imatges o vídeos íntims propis, gairebé la meitat no sap que pot ser perillós (48 %); el 46 % ho veu com quelcom normal o sense conseqüències; el 42 % busca atenció o validació; i quatre de cada deu espera obtenir algun benefici a canvi. D'altra banda, l'informe analitza les principals formes de captació amb finalitats d'explotació sexual. Així, el 33% dels joves enquestats havia tingut contacte amb un adult amb finalitats sexuals a l'entorn digital. Hi havia més noies (36%) que nois (26%).
El perfil dels agressors
Sobre el perfil dels agressors, Save the Children apunta que malgrat que no hi ha un perfil únic, si es poden identificar una sèrie de patrons comuns. La majoria són homes, de la franja d'edat entre els 18 i 25 anys —amb una mitjana de 28— i poden actuar només en l'entorn digital. Les dades indiquen que el 34% busca trobades presencials, no oculten la seva identitat, cosa que pot generar una falsa sensació de confiança; no sempre són desconeguts (el 35 % dels casos pertany a l'entorn proper); i la motivació no sempre és sexual, ja que hi ha casos de grooming i extorsió amb finalitats econòmiques.
Davant d'aquestes dades, Save the Children ha demanat desplegar totes les mesures que recull la llei de protecció a la infància i l'adolescència i reforçar la protecció en línia dels drets dels infants i adolescents en la futura llei de protecció dels menors d'edat en entorns digitals.