Gairebé 7 de cada 10 espanyols penalitzaria electoralment la inacció davant del canvi climàtic

Tot i el context de polarització política que vivim, els resultats d'una enquesta a més de 5.000 persones, assenyalen que la preocupació pels fenòmens meteorològics extrems és una de les qüestions que genera més consens entre els votants espanyols. Les onades de calor, les sequeres, els incendis i les inundacions ja no es perceben com amenaces llunyanes, sinó com riscos que poden afectar la salut, l'economia familiar i la seguretat del territori.

Així ho revela una enquesta elaborada per Norstat aquest estiu i analitzada per Climate Opinion Research Exchange (CORE) i publicades ara. L'enquesta, amb una mostra de 5.027 persones majors d'edat de totes les comunitats autònomes, quantifica que el 87% de la població afirma estar preocupada per la possibilitat de patir un fenomen meteorològic extrem. Una preocupació que també té una dimensió política: el 69% probablement o definitivament no votaria un candidat que no volgués preparar-se per afrontar aquests episodis i el canvi climàtic. L'estudi, encarregat per Esfera Climàtica, un projecte d'innovació periodística coordinat per l'àrea de Comunicació del CREAF, també analitza la percepció dels riscos climàtics i les mesures que reclama la ciutadania.

Comunitat davant el canvi climàtic. I·lustració d'Anna Prats
Comunitat davant el canvi climàtic. Il·lustració d'Anna Prats

Els fenòmens extrems són una preocupació transversal

La inquietud pels fenòmens extrems travessa tot l'espectre ideològic: arriba al 89% entre les persones que s'identifiquen amb l'extrema esquerra i el centreesquerra, al 87% al centre, al 85% a la dreta i al 84% a l'extrema dreta. Aquesta preocupació també s'explica per l'experiència directa. Nou de cada deu enquestats afirmen haver patit onades de calor; el 57%, sequeres; el 51%, tempestes intenses, i al voltant del 40%, inundacions o incendis. Les conseqüències econòmiques també pesen: el 86% tem que les sequeres encareixin els aliments i vuit de cada deu es mostren preocupats per l'augment de les factures energètiques.

Aquesta transversalitat també té una explicació psicològica. Segons Sílvia Collado, catedràtica de Psicologia Social de la Universitat de Saragossa (Unizar), "quan un desastre afecta l'entorn quotidià, el canvi climàtic deixa de percebre's com una amenaça llunyana i es converteix en un risc immediat". Aquest escurçament de la "distància psicològica" fa que les diferències polítiques passin a un segon pla i que guanyin pes les demandes de protecció, seguretat i ajuts públics.

Gairebé set de cada deu persones creuen que la freqüència i la intensitat d'aquests episodis augmentaran. D'aquestes, el 87% relaciona aquesta tendència amb el canvi climàtic.

Alertes i inversió en emergències

Més enllà del diagnòstic, hi ha un acord ampli sobre la necessitat de preparar-se. El 86% considera que els fenòmens meteorològics extrems són una qüestió de seguretat nacional i que cal protegir les famílies, l'agricultura i l'economia.

Entre les mesures amb més suport hi ha les alertes primerenques als telèfons mòbils, que aprova el 88% de la població, i la inversió en serveis d'emergències, que reclama prop de nou de cada deu persones. A més, el 85% defensa que els responsables polítics garanteixin compensacions econòmiques a les persones afectades.

La transició energètica també troba arguments de suport en qüestions quotidianes: el 70% considera que substituir els combustibles fòssils per renovables permetria reduir la dependència energètica d'altres països, mentre que el 66% hi veu una oportunitat per crear ocupació i impulsar la reindustrialització. En aquest darrer punt, però, les diferències ideològiques són més marcades. El suport arriba al 75% al centreesquerra i se situa en el 60% a l'extrema dreta.

El consens sobre el problema no implica acord sobre les solucions

Si la preocupació és tan transversal, per què el canvi climàtic continua sent motiu de confrontació política? Per a Sílvia Díaz-Pérez, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i fundadora de RELAT, la clau és distingir entre el reconeixement del problema i el debat sobre les responsabilitats i les solucions. "Tot discurs es construeix amb les mateixes peces: quin problema hi ha, que en té la culpa, què cal fer i en nom de quins valors. Avui el diagnòstic és transversal, gairebé ningú no nega que el canvi climàtic existeix, que ja ens afecta i que cal invertir per fer-hi front", explica. Les discrepàncies apareixen quan es tracta d'assenyalar responsables i proposar mesures. "Uns assenyalen la indústria fòssil i reclamen una transició energètica justa. D'altres dilueixen la culpa i erosionen la transició, plantejant, per exemple, un dilema entre les mesures climàtiques i el progrés econòmic", apunta.

Una dada de l'enquesta il·lustra aquesta distància. Només el 55% considera que els combustibles fòssils contribueixen a empitjorar els impactes dels fenòmens meteorològics extrems. Per a Díaz-Pérez, aquesta percepció també està relacionada amb els relats que guanyen pes en el debat públic i que presenten la transició energètica com una amenaça econòmica.

Menys presència del clima als mitjans

Aquesta disputa pels relats també es produeix en un context de menor presència de la qüestió climàtica als mitjans de comunicació. De fet, segons les dades de seguiment de RELAT que cita Díaz-Pérez, la COP31 arriba en un any amb menys presència del clima als mitjans des que l'organització en fa el seguiment. L'any 2019, 74 de cada 100 notícies sobre energia abordaven el problema climàtic de la COP31; el 2026, només 26. També ha canviat la manera d'informar sobre els combustibles fòssils. "Per primera vegada, quan es parla de petroli, pesa més la necessitat energètica que la culpa climàtica", assenyala.

Per a Díaz-Pérez, aquest canvi en els marcs informatius pot influir en la percepció pública i en el debat sobre les mesures necessàries. Per això, no n'hi ha prou amb comunicar els efectes del canvi climàtic: també cal explicar-ne les causes, les responsabilitats i les alternatives, connectant-les amb les preocupacions econòmiques i socials de la ciutadania. Per a Andrea Arnal, coordinadora d'Esfera Climàtica, identificar les preocupacions compartides pot ajudar a millorar la comunicació pública: "Permet parlar del canvi climàtic a partir de qüestions que afecten la vida quotidiana, com la seguretat, el preu dels aliments o la protecció de les llars i els territoris, i obrir converses més enllà de les diferències ideològiques".

L'enquesta dibuixa, doncs, la preocupació pels fenòmens extrems i la demanda de protecció generen un consens ampli, però aquest acord encara no es trasllada necessàriament a una visió compartida sobre les causes de la crisi climàtica i les mesures per afrontar-la.