Un total de 3.090 persones, 192 d'elles dones i 437 infants, haurien mort en les diferents rutes migratòries intentant arribar a Espanya entre el mes de gener i el 15 de desembre d'aquest any, segons l'informe 'Monitoreig del Dret a la Vida 2025' de l'organització Caminando Fronteras. Tot i que aquesta xifra representa una caiguda important respecte de l'any anterior, concretament d'un 70,3%, s'ha registrat un fort augment de les morts en la ruta algeriana cap a les Illes Balears, on enguany s'hi haurien deixat la vida 1.037 persones, i que es confirma com la ruta més letal, concentrant el 70% dels sinistres marítims relacionats amb embarcacions. El delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha manifestat que "no pot confirmar" les dades recollides per l'ONG sobre la ruta migratòria des del nord d'Àfrica cap a l'arxipèlag, però ha indicat que la respecta i ha corroborat la mort de només 63 persones en aquesta ruta.
L'informe fa una anàlisi de les rutes migratòries a la Frontera Occidental Euroafricana, un territori que abasta la frontera marítima i terrestre entre Espanya i la franja costanera de Guinea Conakry fins a Algèria. Tot i que es constata un fort descens dels intents d'arribada fins a l'estat espanyol aquest any, concentrat a la ruta atlàntica degut a la posada en marxa de nous mecanismes de control migratori a Mauritània, això no significa una reducció dels perills que afronten les persones en aquest trànsit, indica l'ONG. "Tot i que el total de víctimes mortals és menor pel fet que aquestes tragèdies afecten embarcacions amb menys persones a bord, aquesta tendència confirma que una part substancial de les morts a les rutes cap a l'estat espanyol no es poden explicar com a esdeveniments fortuïts o inevitables, sinó com el resultat previsible d'un sistema que continua anteposant el control de les fronteres a la protecció de la vida", afirma l'informe.
Fort descens respecte a 2024
Després d'un 2024 rècord en què Caminando Fronteras va comptabilitzar més de 10.000 morts al mar cap a Espanya, les xifres de l'any que s'acaba són reflex del descens de les arribades que s'han produït a la ruta canària. Segons el balanç del Ministeri de l'Interior, el 15 de desembre, les arribades irregulars de persones migrants a Espanya van baixar un 40,4% respecte al 2024, amb una caiguda encara més acusada en el cas de les Illes Canàries, on el descens ha estat del 59,9%.
El representant de l'executiu estatal a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha apuntat que el govern espanyol no pot donar un número sobre els morts en la ruta algeriana, ja que "desconeixen" la quantitat de pasteres que realment surten des d'Algèria. Ha indicat que els serveis d'emergències reben trucades de coneguts dels migrants dies després de la seva sortida, i que és aleshores quan s'activen els mitjans per a trobar-los de Salvament Marítim o Frontex. En aquest sentit, Rodríguez ha qualificat que la migració és un "drama" en el qual "es perden moltes vides", que està promogut per "màfies que s'han de combatre" i que recorren a persones a la recerca d'un "futur digne que no troben en països com el Sudan, Somàlia o Mali".
Noves rutes, més llunyanes i perilloses
Tot i el descens dels intents d'arribades, la ruta canària continua sent la més mortal, i acumula 1.906 víctimes, segons l'informe de Caminando Fronteras. En aquest àmbit, l'organització apunta que s'ha obert una ruta migratòria "més llunyana i més perillosa" cap a les Canàries, amb sortides des de Guinea Conakry. Una ruta d'aproximadament 2.200 quilòmetres, 750 km més que des del Senegal, en un país que s'ha convertit en un nou punt estratègic de sortida d'embarcacions. La majoria de les persones que surten són guineanes, ui destaca el nombre de dones, infants i adolescents que es troben a les pasteres, sent més de la meitat de les persones embarcades en la ruta.
L'informe conclou que les morts i les desaparicions a les fronteres de l'estat espanyol es produeixen en un context marcat per la "insuficient activació dels dispositius de rescat i per l'externalització del control i la gestió fronterera cap a tercers països". Entre altres ineficiències, denuncia "la demora en l'activació de les cerques, la manca de coordinació entre estats o l'omissió del rescat encara que es disposi de la posició de les embarcacions". A això s'hi sumen, segons l'ONG, "l'ús d'infraembarcacions, les llargues distàncies, la sobrecàrrega de les embarcacions i les condicions meteorològiques adverses".