El creuer d’expedició MV Hondius, amb 149 persones a bord de 23 nacionalitats, es troba actualment immobilitzat davant de les costes de Cap Verd sense poder atracar ni desembarcar passatgers. El vaixell, que havia iniciat el seu viatge a l’Atlàntic Sud després de sortir de la regió d’Ushuaia (Argentina), ha quedat bloquejat per la decisió de les autoritats capverdianes, que han optat per impedir qualsevol operativa per precaució sanitària. La situació s’ha desencadenat arran de la mort de tres passatgers durant la travessia i de la detecció d’un possible brot de malaltia infecciosa a bord. En concret, s’ha confirmat almenys un cas d’hantavirus en un passatger de nacionalitat britànica que va haver de ser evacuat a Sud-àfrica i que continua ingressat en estat crític a Johannesburg.

A bord del vaixell hi viatgen també 14 ciutadans espanyols —13 passatgers i un membre de la tripulació—, segons ha informat la naviliera Oceanwide Expeditions, responsable del creuer. La companyia ha qualificat l’escenari com una “greu situació mèdica a bord” i assegura que s’han activat “estrictes mesures de precaució a bord”, que inclouen l’aïllament de possibles casos, protocols reforçats d’higiene i un seguiment mèdic constant de passatgers i tripulació. Davant el bloqueig a Cap Verd, la naviliera treballa en alternatives per gestionar la crisi. Entre les opcions que hi ha sobre la taula, destaca la possibilitat de dirigir el vaixell cap a les illes Canàries, concretament a ports com Las Palmas o Tenerife, on es podrien fer nous exàmens mèdics i organitzar l’atenció sanitària dels afectats.

Les autoritats de Cap Verd no autoritzen el desembarcament

El vaixell es troba en aquests moments davant de Cap Verd, però les autoritats del país no han permès, de moment, el desembarcament. Segons Oceanwide Expeditions, les autoritats locals “encara no han concedit autorització per desembarcar els passatgers que requereixen atenció mèdica ni per col·laborar en la realització de proves mèdiques”. Personal sanitari de Cap Verd sí que ha pujat al vaixell per avaluar l’estat de les dues persones que presenten símptomes. Tot i això, segons la naviliera, “no s’ha pres cap decisió respecte al trasllat d’aquestes persones a un centre mèdic a Cap Verd”.

Actualment, hi ha dos membres de la tripulació amb símptomes respiratoris aguts, un de caràcter lleu i un altre greu. Tots dos, segons la companyia, necessiten “atenció mèdica urgent”. La naviliera remarca, però, que no s’ha confirmat la presència d’hantavirus en aquestes dues persones.

Cronologia del que ha passat a bord

Segons la informació facilitada per Oceanwide Expeditions, el primer episodi es va produir l'11 d’abril, quan va morir un passatger a bord del creuer. En aquell moment no es va poder determinar la causa de la mort. El 24 d’abril, aquest passatger va ser desembarcat a Santa Elena, acompanyat per la seva dona. Tres dies després, el 27 d’abril, es va saber que la dona s’havia trobat malament durant el viatge de tornada i que havia mort posteriorment. Tots dos eren de nacionalitat neerlandesa. La naviliera subratlla que, ara per ara, “no s’ha confirmat que aquestes dues morts estiguin relacionades amb la situació mèdica actual a bord”.

També el 27 d’abril, un altre passatger va emmalaltir greument i va ser evacuat per motius mèdics a Sud-àfrica. Es tracta d’un ciutadà britànic que està ingressat a la unitat de cures intensives de Johannesburg, en estat crític però estable. És en aquest pacient on s’ha identificat una variant de l’hantavirus. El 2 de maig va morir un altre passatger, de nacionalitat alemanya, a bord del vaixell. La causa de la mort encara no ha estat determinada.

La companyia insisteix que, de moment, l’únic cas confirmat d’hantavirus és el del passatger britànic evacuat a Johannesburg. També afirma que “tampoc s’ha establert que el virus estigui relacionat amb les tres morts associades a aquest viatge”, i que s’estan investigant la causa exacta i qualsevol possible relació.

Canàries demana tranquil·litat

Davant la possibilitat que el creuer acabi desembarcant a les Canàries, el portaveu del govern canari, Alfonso Cabello, ha demanat “tranquil·litat”. Ha recordat que es tracta d’un fet que passa en alta mar i que la decisió sobre un eventual atracament no correspon al govern regional. Cabello ha explicat que la informació de què disposa l’executiu canari és que el vaixell es dirigia a Cap Verd abans d’arribar a les illes. També ha volgut transmetre “una relativa tranquil·litat en la mesura que està detectat i es treballa amb totes les garanties”.

Què és l’hantavirus?

L’hantavirus és una família de virus que habitualment tenen com a reservori alguns rosegadors. El contagi a humans no és freqüent, però pot produir-se per contacte amb saliva, femta o orina de rosegadors infectats. També pot haver-hi transmissió per mossegada o esgarrapada, tot i que és poc habitual. Els primers símptomes poden assemblar-se als d’una grip: febre, dolor muscular, malestar general, esternuts, nàusees, vòmits o dolor abdominal. En alguns casos, però, la infecció pot evolucionar cap a quadres més greus, com la síndrome pulmonar per hantavirus o la febre hemorràgica amb síndrome renal, dues malalties potencialment mortals.

Segons les dades citades del Centre de Control de Malalties dels Estats Units, la síndrome pulmonar per hantavirus pot tenir una mortalitat elevada entre les persones que desenvolupen complicacions respiratòries. Tot i això, els experts recorden que la transmissió entre persones és excepcional i que, en la majoria de les variants, no està documentada de manera habitual. No hi ha un tractament específic contra la infecció per hantavirus. L’atenció mèdica se centra en el suport al pacient, repòs, hidratació, control dels símptomes i, en els casos greus, assistència respiratòria o altres mesures hospitalàries com la diàlisi si hi ha afectació renal.