Un 12,1% dels catalans amb feina remunerada no superen el llindar de pobresa, una situació que s'ha cronificat des que va començar la crisi del 2008, segons l'informe INSOCAT 15, que analitza els indicadors socials a Catalunya. La federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que ha presentat l'informe aquest dimecres en una roda de premsa, ha remarcat que, malgrat algunes millores econòmiques com la reducció de l'atur i dels contractes temporals o l'augment del salari mitjà i del PIB, aquestes no es tradueixen en millores socials. La situació a Catalunya segueix sent greu i que no ha millorat massa des de l'inici de la crisi de 2008, segons es desprèn de l'informe.

L'informa presentat avui també  mostra que un 21,4 % de la població catalana té problemes per afrontar les seves despeses quotidianes com pagar el lloguer o la hipoteca o, en el context internacional i la crisi energètica, mantenir la llar a una temperatura adequada. L'any 2019 el percentatge de població afectada per aquesta situació que detalla l'informe era del 8,3% i, el dia d'avui, se situa en el 15,7%. L'informe, que ECAS elabora des de fa 10 anys, es nodreix, entre altres fonts, de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que al juliol revelaven que un 25,9 % de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social, una dada que des del 2008 no ha baixat mai del 20 %. El director d'Insercoop i membre de la Comissió d'Inserció Sociolaboral d'ECAS i del Consell Assessor d'INSOCAT 15, Xavier Orteu, ha denunciat que "la situació actual no permet garantir els drets bàsics a les persones i, per tant, hem de demanar un canvi en el sistema". "Es tracta d'una qüestió estructural, no és una situació temporal. Hem de plantejar-nos que, potser, l'accés al treball no és la solució contra la precarització", ha sentenciat Orteu.

Més desigualtat i pitjor salut mental

INSOCAT 15 assenyala que la taxa de risc de pobresa i els desequilibris socials són més notables entre les dones, la població jove i les persones d'origen migrat. Més de la meitat de la població que no té nacionalitat espanyola, concretament un 52,7 % de les persones, està en risc de pobresa o exclusió, enfront del 20,7 % de la població autòctona. La taxa de desocupació femenina (12,9 %) és dos punts superiors a la masculina, que se situa en un 10,4 %, i la dels joves d'entre 16 i 24 anys està al voltant del 29 %. La bretxa salarial és un altre factor a tenir en compte en aquestes desigualtats, ja que, com ha afirmat la treballadora social d'Acció Comunitària de la Fundació Els Tres Turons i membre d'ECAS i del Consell Assessor d'INSOCAT 15 Marta García, "l'augment del salari mitjà no implica millores per a tots, sempre deixem algú enrere, i solen ser els col·lectius més vulnerables".

L'estudi demostra que entre 2015 i 2021, el nombre de persones amb ansietat o depressió ha augmentat 6,8 punts, situant-se ara, en un context encara marcat per la pandèmia, en un 19 %. "La salut mental també té diferències entre els col·lectius, ja que hem observat que en les dones aquest percentatge augmenta fins a un 28%", ha afirmat el coautor de l'informe INSOCAT 15, Quim Brugué.

"Encara que estem contents que es donin prestacions i es facin polítiques de prevenció per reduir la situació de vulnerabilitat, la cronificació d'aquestes condicions fa evident que hi ha un problema de fons que no estem afrontant", ha afirmat Xavier Orteu. "Tenim dues opcions -ha continuat- continuar defensant que el treball és la manera de superar la precarietat i millorar les condicions laborals o acceptar que no hi ha millores en l'àmbit social i demanar un canvi de sistema"