A Catalunya 400.000 infants —prop del 30%— es troben en situació de vulnerabilitat amb limitacions en les oportunitats de desenvolupament. Si se sumen els adolescents, els col·lectius agrupen prop del 55% dels joves i els infants. La vulnerabilitat és especialment significativa en determinats col·lectius com els infants en situació de pobresa, els infants migrants, els infants en situació de risc o desemparament, els infants amb discapacitat i els infants amb problemes de salut mental, especialment els adolescents. L'informe anual sobre els drets dels infants del síndic de greuges que s'ha presentat aquest dilluns denuncia que les polítiques d’infància no donen cobertura a les necessitats socials del conjunt d’infants en situació de vulnerabilitat. Així doncs, el 74,3 % dels infants en situació de privació material severa no són beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC). Del total de menors en situació de vulnerabilitat a Catalunya, 37.954 infants si han rebut la renda garantida de ciutadania (RGC), 94.644 havien rebut l'ingrés mínim vital fins al setembre de 2023. Unes dades que suposen que 3 de cada 4 menors —un 25,3%— en risc de pobresa no reben la renda garantida de ciutadana i 1 de cada 4 dels infants en situació de pobresa severa no rep ni la renda garantida ni l'ingrés mínim vital. 

El síndic assenyala que una part molt important de les sol·licituds de RGC són denegades, en concret, durant el primer semestre de 2023, el 41,4% de les sol·licituds resoltes van ser tombades, perquè malgrat haver estat presentades per unitats familiars amb infants a càrrec amb dificultats econòmiques, s'ha considerat que no compleixen els requisits per rebre-la. La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez, ha demanat ser "més flexibles" en aquests requisits.

Distribució dels recursos

L'informe revela que a Catalunya hi ha 6.317 infants i adolescents de nacionalitat estrangera en situació de risc, és a dir, el 2,9% de la població infantil estrangera. En aquest sentit, el síndic apunta a una sèrie de dificultats per les quals els infants tan migrants com no, es troben en risc de vulnerabilitat, on destaquen la dificultat d'accés a l'educació 0-3 anys, així com l'accés al lleure, com els problemes de salut mental. La síndica ha volgut remarcar que no es tracta només d'una qüestió econòmica. Les dades assenyalen que els infants entre zero i tres anys de nacionalitat estrangera tenen una escolarització més baixa (14,9 %) que els infants de nacionalitat espanyola (52,4 %); o els infants socialment desafavorits tenen un rendiment més baix en les proves de competències (48,2 %) que els infants socialment afavorits (10,5%), també presenten més problemes de salut mental (16,2 % enfront 9,7 %), menys accés al lleure (el  26,8 % participen en activitats no esportives, contra el 54,9 %). Un altre de les qüestions que preocupa és l'ús que es fan de les tecnologies (el 52 % passen més de dues hores diàries a les pantalles contra el 37 %).

La síndica ha denunciat que calen més recursos, però destacant la importància de saber utilitzar els recursos dels quals es disposa. "La distribució correcta dels recursos ajudaria a trencar el cercle de la vulnerabilitat", ha apuntat, fent referència a una inversió lineal per tal d'evitar una doble discriminació. L'informe critica que les mesures que es van prendre en el curs 2022-2023 "són incompletes, no garanteixen la cobertura de tota la demanda i no discriminen positivament l’alumnat vulnerable. En aquest sentit, assenyalen la necessitat de distribuir millor els recursos "prioritzant els més vulnerables", és a dir, si hi ha una sèrie de recursos limitats, que s'apliquin als infants més vulnerables. 

L'informe anual posa èmfasi en la importància de garantir l'accés al lleure dels infants que té un paper fonamental en el desenvolupament educatiu dels infants. Malgrat la importància, el 42,2 % dels infants de 3 a 14 anys no participen en activitats extraescolars esportives durant el curs escolar, i el 62,6 %, en activitats extraescolars no esportives. A més, el 57 % d’infants i adolescents a Catalunya no participen en activitats de lleure durant l’estiu. Aquesta situació és més habitual entre els infants socialment desafavorits. La participació dels infants de famílies amb més capital econòmic i educatiu és prop del 30% més a les de les famílies més desfavorides. 

Ús de la tecnologia a la infància

Amb la prohibició dels mòbils a les classes d'infantil i primària i les restriccions que el Govern imposarà a les aules de secundària a partir del curs 2024-2025 a l'horitzó, l'informe també analitza la importància d'un ús responsable de les tecnologies. Segons l'enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les llars, l'any 2022 a Catalunya el percentatge d'infants i adolescents de 10 a 15 anys que disposaven de mòbil era del 69%. 

A banda de les desigualtats en la disponibilitat dels mòbils, l'informe apunta a una bretxa educativa relacionada amb l'ús que se'n fa i en l'acompanyament dels infants. Tanmateix, la desigualtat més important es produeix en la capacitat i habilitat de poder acompanyar i educar en el desenvolupament de l'infant en l'entorn digital, que afavoreix les famílies amb més recursos socioeconòmics i educatius. També es fan referència als efectes nocius que pot tenir l'ús abusiu dels dispositius per a la concentració, la memòria i la capacitat d'estudi i a l'aprenentatge. Segons dades de l'enquesta sobre l'ús de drogues a l'ensenyament secundari a Espanya del 2021, a Catalunya el 27,1% dels adolescents de 14 a 18 anys fan un ús compulsiu d'internet, el 9,1% juga amb dinars a internet, i el 8,9% té un possible trastorn per ús de videojocs.