L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha fet el primer trasplantament de cara del món d'una donant que va rebre l'eutanàsia, una operació de màxima complexitat amb tècniques de microcirurgia vasculonerviosa que va durar unes 24 hores i en la qual van intervenir un centenar de professionals. "Ara la meva vida comença a ser una mica millor (...). Després de quatre mesos, estic parlant, estic menjant, estic bevent", ha celebrat la Carme, que va patir fa dos anys una necrosi dels teixits facials per una infecció bacteriològica fa dos anys. Aquesta necrosi la va dur a l'UCI i, després, va trobar que no podia ni menjar ni respirar bé. Ara, sembla que la seva vida comença a millorar després d'haver rebut un trasplantament de cara, concretament de la part central del rostre.
En la presentació de la fita aquest dilluns, la directora assistencial de l'hospital, María José Abadías, ha destacat "l'extraordinària generositat de la donant", "l'esforç col·lectiu" rere l'operació i "l'orgull" que significa per a "l'hospital, la sanitat pública i la societat". "Un trasplantament de cara és un esforç col·lectiu, hi participen un centenar de professionals", ha afegit. El fet és que Vall d'Hebron ja ha fet tres dels sis trasplantaments facials realitzats a l'Estat. Per posar en perspectiva, només se n'han fet 54 tan sols hi ha una vintena de centres capaços de fer la intervenció: calen expertesa i recursos tant assistencials com de laboratori. Aquest és el primer que es fa amb una donant que va morir per eutanàsia.
Una segona oportunitat a una desconeguda
Des de Vall d'Hebron recorden que la desfiguració facial és una de les discapacitats físiques més devastadores que es poden patir, ja que repercuteix tant en activitats tan primordials com parlar, menjar i veure, a més de provocar un greu impacte psicològic i social en les persones que la pateixen. El cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de Vall d'Hebron, Joan-Pere Barret i Nerín, ha recordat que "el trasplantament de cara és una cirurgia funcional que es porta a terme quan el pacient ha perdut zones del rostre com els músculs orbiculars de la cara i els ulls, i no es poden restituir amb altres tècniques quirúrgiques habituals de cirurgia plàstica". "Són pacients amb desfiguració facial greu a conseqüència de malalties, cremades, traumatismes o defectes congènits que afecten funcions vitals bàsiques", ha afegit. Un equip de l'hospital pel doctor Barret ja va dur a terme el 2010 el primer trasplantament total de cara del món, cinc anys després que un hospital d'Amiens (França) fes el primer trasplantament parcial.
Ara, l'hospital ha dut a terme el primer trasplantament parcial de cara del món amb una donant que va rebre l'eutanàsia. Aquesta donant no només va decidir donar els seus òrgans i teixits, sinó que va oferir la donació de la cara. "Els donants i les seves famílies sempre porten a terme un acte immens de generositat i altruisme, però a més aquest cas demostra un grau de maduresa que deixa sense paraules. Algú que ha decidit deixar de viure dedica una de les seves últimes voluntats a una desconeguda i li dona una segona oportunitat d'aquesta magnitud", ha destacat la coordinadora mèdica de Donació i Trasplantaments, Elisabeth Navas.
Com és el procés del trasplantament de cara?
El trasplantament de cara es valora cas per cas. Donant i receptor han de compartir sexe i grup sanguini, i presentar unes mesures antropomòrfiques del cap semblants, ja que la cara concentra la imatge que l'individu projecta cap als altres i va molt lligada a la identitat personal. Dins del protocol d'avaluació, els professionals de psiquiatria, psicologia i treball social fan una valoració del receptor, que inclou una entrevista amb una persona referent de la seva màxima confiança, que serà l'enllaç amb l'equip assistencial al llarg de tot el procés. "S'avalua si el candidat o candidata a un trasplantament compleix els criteris per a la intervenció, més enllà dels criteris purament mèdics. La valoració de la seva capacitat d’adaptació, afrontament, expectatives i adherència al tractament. Es tenen en compte els antecedents psiquiàtrics, el suport sociofamiliar i el seu estat cognitiu, entre altres aspectes", han explicat Sara Guila Fidel i María Sonsoles Cepeda, les doctores que encapçalen l'equip que va aquesta valoració.
Després dels informes, la pilota passa al Comitè de Direcció Assistencial de Vall d'Hebron, que després eleva el cas a l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), que va fer la valoració tècnica per informar la Comissió de Trasplantaments del CIT-SNS, que al seu torn va informar favorablement el procediment perquè fos autoritzat per l'autoritat competent de Catalunya —tal com marca la legislació per a trasplantaments. Un cop obtingudes totes les autoritzacions, cal identificar el donant adequat. És a dir, aquell que, a més de no presentar cap contraindicació per a la donació, tingui unes mesures antropomètriques facials compatibles amb les del receptor.
Així, es va fer un TAC tant a la donant com a la receptora, i la informació digital va ser validada tant per enginyeres de la Unitat d'Impressió en 3D de Vall d'Hebron. "La Unitat de Tecnologies 3D va elaborar un model tridimensional digital a partir d'una imatge mèdica, un TAC. Aquest model ajuda els professionals a entendre com han de dur a terme la cirurgia, l'imprimim perquè els professionals tinguin les referències quan ho necessitin abans i durant la cirurgia", ha exposat Laura Escot, una de les enginyeres. A banda, també es va dissenyar i fabricar una màscara de silicona semirígida per aplicar a la zona facial de la donant i reconstruir la zona intervinguda, alhora que es van preparar les guies de tall d'os adaptades a la donant i receptora per fer un encaix mil·limètric. Paral·lelament, els cirurgians plàstics de l'hospital van fer els estudis anatòmics necessaris i la planificació final de la cirurgia a la sala de dissecció del Departament d'Anatomia de la Facultat de Medicina de la UAB amb el suport del professor Alfonso Rodríguez Baeza.
L'operació ha de ser considerada com un trasplantament de teixits compost, un camp que ha viscut una gran evolució en els darrers anys. La seva base són les tècniques de microcirurgia vasculonerviosa, tant per fer l'extracció i implantació com per garantir la màxima funcionalitat en el receptor, expressivitat i sensibilitat facial; i les tècniques de cirurgia plàstica, l'única especialitat capacitada i acreditada per fer tractaments de cirurgia plàstica facial. Tots els metges especialistes que hi intervenen són experts en microcirurgia reparadora que participen en el programa de trasplantament, amb un total de 17 cirurgians plàstics disponibles i deu metges MIR de l'especialitat. Es trasplanta pell, teixit adipós, nervis perifèrics, musculatura facial i os de la cara: la cirurgia és de màxima complexitat, ja que les estructures que cal anostomar i reconstruir són petites i amb una estructura tridimensional complexa, l'operació pot durar de 15 a 24 hores en total. L'objectiu és reconnectar totes les estructures en el receptor, tot creant una nova fisonomia que cobri vida de nou, sigui funcional i pugui desenvolupar amb normalitat les funcions vitals.
Escurçar els temps d'ingrés hospitalaris
Després de la intervenció, la pacient va estar un mes ingressada, primer a l'UCI i després a planta. Des de l'hospital celebren que els temps d'ingrés hospitalari s'ha anat escurçant en els tres trasplantaments de cara que ha dut a terme Vall d'Hebron: de tres mesos d'ingrés en el primer pacient de 2010, a dos mesos el segon trasplantament de cara el 2015 i un mes aquest últim. A l'hospital s'estabilitza el pacient, al qual cal controlar els nivells d'immunosupressió amb medicació, i es controlen les possibles complicacions que es puguin presentar, com ara infeccions. Tan aviat com és possible comença la rehabilitació facial per tal d’integrar en els músculs implantats tota la mobilitat de la cara i recuperar de mica en mica funcions com ara mastegar, gesticular o parlar. "Inicialment, la cara del pacient es troba en una fase hipotònica, sense moviment perquè les connexions nervioses no estan fetes. Treballem amb la cara per estimular l’enervació, amb eines com un mirall i diverses textures, imatges del pacient per recordar aquells moviments i percepció visual de la cara", explica Daniela Issa, del Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Es tracta d'un procés diari, que el pacient continuarà a casa seva i es perllongarà en el temps, la seva implicació és crucial per a la recuperació funcional.
També s'ofereix suport psicològic al pacient en el posttrasplantament immediat, per tal d'acompanyar-lo en la reelaboració emocional de la imatge corporal i els efectes de la intervenció i els fàrmacs; i en la segona fase del posttrasplantament, a partir dels sis mesos, de cara a assegurar la seva independència hospitalària i responsabilitzar-lo de l'adherència al tractament. En tot el procés, hi han participat un centenar de professionals: algunes de les principals especialitats són cirurgia plàstica i microcirurgia reparadora, trasplantament, immunologia, laboratoris, psiquiatria i psicologia clínica, rehabilitació, unitat de cures intensives i anatomia patològica. I una quarta part (25) dels professionals són d'infermeria, tal com ha recordat la supervisora Olga Gabaldà: "En un trasplantament de cara, la infermeria està present en totes les fases del procediment, així com als trasplantaments d'òrgan sòlid, ja abans de la donació. En aquest cas, van sincronitzar-se dos equips: d'infermeria de donació i trasplantaments de Vall d’Hebron i cirurgia plàstica". En qualsevol cas, el més important aquí és que l'última pacient trasplantada de cara a Vall d'Hebron a hores d’ara s’adapta a una segona vida, possible gràcies a l'immens altruisme de la seva donant.