El Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), l'òrgan de l'Estat que fa complir la llei de Transparència, ha acusat formalment el Ministeri de Sanitat de fer una gestió opaca de la crisi del coronavirus durant els mesos de l'estat d'alarma. Transparència ha escrit 17 resolucions en què critica el Ministeri de Salvador Illa i assegura que està "dificultant l'adequada protecció i garantia del dret constitucional d'accedir a la informació pública".

Malgrat això, Sanitat ha ignorat la majoria de les peticions d'informació de la ciutadania i ni tan sols no ha contestat al Consell de Transparència. De les 17 peticions només n'ha respost dues, i en les que va contestar no va aportar la informació que se sol·licitava.

En concret, les preguntes que no ha volgut respondre Sanitat durant els mesos de la pandèmia són qüestions com les reunions que han mantingut el ministre, Salvador Illa i el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón; el material sanitari que s'ha comprat; les actes de les reunions del comitè d'experts contra el coronavirus, o dades relacionades amb la pandèmia.

Una llei aturada

Amb l'entrada en vigor del primer estat d'alarma, el dia 15 de març, es va congelar immediatament l'aplicació de la Llei de Transparència, però diversos mesos després, l'1 de juny, esva tornar a posar en marxa. A partir d'allà, ciutadans i mitjans de comunicació van presentar sol·licituds a Transparència i aquest òrgan els va traslladar a la Moncloa sense obtenir resposta.

Segons la llei, l'Administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la, per la qual cosa això podria ser objecte d'irregularitat. Tot i així, el procés per obligar un ministeri a lliurar un informe o unes dades que Transparència considera que han de ser públics pot prolongar-se durant anys. Quan aquest organisme estima una reclamació i l'Administració incompleix, l'única possibilitat per al sol·licitant és anar als tribunals, un procés al qual la majoria de sol·licitants no arriben per la despesa econòmica que suposa.