En els últims dies, les xarxes s'han omplert de trucs i rutines per millorar la qualitat del son: utilitzar expansors nasals, manipular les temperatures dels llençols o dormir amb la boca segellada. Aquesta última es diu taping bucal i consisteix a segellar els llavis amb un adhesiu hipoal·lergogen.
Per saber més sobre aquesta tendència, hem parlat amb el Dr. Jordi Coromina, otorrinolaringòleg, director del Centre Coromina en Centre Mèdic Teknon de Barcelona. L'especialista ens ha explicat alguns punts clau sobre aquesta tècnica, que ja ha generat dubtes entre molts dels seus pacients. "Dormir amb la boca tapada pot tenir sentit en casos molt concrets, però no és una solució universal ni està exempta de riscos".
El taping bucal més enllà de la tendència viral
El que proposa aquesta tècnica és dormir amb la boca tancada utilitzant un adhesiu hipoal·lergogen amb l'objectiu de reduir o eliminar els roncs. Molts vídeos asseguren que funcionen i fins i tot s'afirma que es descansa millor utilitzant-lo.
Dormir amb la boca tapada pot tenir sentit en casos molt concrets, però no és una solució universal ni està exempta de riscos.
Segons dades de la Societat Espanyola d'Otorrinolaringologia, un 40% dels homes i un 35% de les dones reconeixen que ronquen. Així que és innegable que els roncs afecten el descans i la convivència. Això explica l'interès per trobar solucions immediates com el taping bucal.
Però, com diu l'expert, això no significa que qualsevol tècnica que circuli per internet sigui segura i eficaç. Dormir amb la boca tapada té sentit per a casos específics, però no com a norma general ni està exempta de riscos.
No tothom ha de dormir amb la boca tapada
Moltes persones tenen dificultats per respirar pel nas a causa de desviacions del septe nasal, pòlips nasals o sinusitis crònica. En aquests casos, segellar la boca mentre es dorm pot reduir l'entrada d'oxigen, amb conseqüències per a la salut cardiovascular, com a hipertensió o arrítmies.
Segellar la boca mentre es dorm pot reduir l'entrada d'oxigen, amb conseqüències per a la salut cardiovascular
Encara que respirar pel nas és l'ideal, no garanteix per si sol deixar de roncar. "Moltes persones respiren perfectament pel nas i, així i tot, ronquen", explica Coromina. Les causes poden ser múltiples: flacciditat del paladar, sobrepès o fins i tot apnea del son, un trastorn molt més greu que requereix un abordatge integral.
Alternatives més segures per evitar els roncs
Existeixen opcions més segures i personalitzades que poden ajudar a millorar el descans:
- Dormir de costat: la posició influeix moltíssim. Dormir de cara amunt afavoreix els roncs.
- Tires nasals: encara que no són miraculoses, poden millorar el flux nasal en algunes persones, especialment esportistes.
- Esprais nasals descongestionants: són útils a curt termini, però han d'utilitzar-se amb precaució. Si es prolonguen més d'una setmana, poden crear dependència.
- Estudi personalitzat del son: en alguns casos, convé fer una prova de son per descartar trastorns respiratoris com l'apnea.
Sleepmaxxing: l'obsessió per dormir "perfecte"?
En aquest context també ha sorgit una altra tendència viral: el sleepmaxxing. Consisteix a seguir rutines extremes per assolir un descans suposadament perfecte. Dins d'aquestes rutines s'emmarca el taping bucal però també altres tècniques com controlar la temperatura dels llençols o utilitzar dispositius per expandir les fosses nasals. Els qui ho practiquen afirmen que millora l'energia, retarda l'envelliment i eleva la qualitat del son.
Tanmateix, l'expert adverteix: obsessionar-se a dormir "massa bé" pot generar ansietat, insomni i l'efecte contrari al desitjat.
Medicina personalitzada, la solució efectiva més enllà de les modes
Els roncs són molestos, sí, però no existeixen solucions màgiques. Cada persona és diferent i necessita un enfocament individualitzat. Abans d'adoptar qualsevol pràctica viral, els especialistes recomanen una avaluació mèdica per garantir la seguretat i l'efectivitat del tractament.