No tots els pacients amb coronavirus experimenten simptomatologia lleu. Alguns tarden mesos a recuperar-se i van recuperant, a poc a poc, la mobilitat. Altres necessiten ajuda per tornar a les seves rutines. La rehabilitació post-Covid "depèn molt de l'afectació del pacient. En el 81% de les persones la infecció suposa una malaltia moderada, però, aquelles persones majors de 65 anys i amb comorbitats pot tenir conseqüències greus. Algunes pròpies de la malaltia i d'altres greus, com els símptomes respiratoris", detalla Coral Navarro, que treballa Rehabilitació Física a l’Hospital de Bellvitge (HUB) i és membre del Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC). "Hem trobat complicacions com les miopaties, lesions de nervis perifèrics, contractures o úlceres que dificulten la recuperació posterior".

"En l'àmbit funcional, els pacients de la primera etapa de la pandèmia eren gent gran amb afectació cardiorespiratòria, fatiga severa, debilitat muscular, neuropaties i contractures. En l'àmbit cognitiu podien presentar alguna alteració en l'atenció i memòria o desorientació", comentava Navarro. I en tot això, què hi té a veure la teràpia ocupacional? Ella explica que, bàsicament, el que fan "és ensenyar-los a valdre's de manera autònoma per a les seves activitats diàries". D'aquesta manera, insisteix que alguns pacients senten fatiga o tenen tendència a ofegar-se i, precisament per això, el que aprenen són les tècniques d'estalvi energètic. "A més, també fan activitats com mandales, sopes de lletres o activitats similars", per estimular el cervell.

Malgrat tot, subratlla que això no ho ha provocat pas el coronavirus sinó que en són efectes col·laterals i de passar temporades llargues a l'UCI. Músculs atrofiats, limitació articular, o úlceres, són algunes de les afectacions que pateixen els pacients. De fet, alguns pacients que estan en planta, després de passar per l'UCI, surten negatius de Covid però encara tenen pneumònia. 

D'aquesta manera, Navarro detalla que les primeres tasques de rehabilitació les fan in situ a l'hospital però, una vegada el pacient abandona el centre, les continuen en altres llocs, com per exemple a l'Institut Guttmann, L'Hestia o al mateix domicili.

dutxa unsplash

Després de mesos sense moure's els pacients han d'aprendre a fer coses sense esforçar-se / Unsplash

129 dies hospitalitzat, 88 a l'UCI

Jordi Valldaura, de 41 anys, va estar 129 dies ingressat a Bellvitge, 88 dies dels quals els va passar a l'UCI. "Vaig ingressar primer amb pneumònia i al cap d'uns dies ja vaig tenir una insuficiència respiratòria", exposa en conversa amb ElNacional.cat. Va tenir algunes operacions d'urgència i es va passar l'abril i el maig en coma. "A finals de maig em van abaixar la sedació i vaig estar fins a finals de juny a l'UCI conscient". 

Allà mateix va començar la seva recuperació. Posar-se dret, fer alguns moviments. Tot, a poc a poc. A principis de juliol, detalla, va començar la teràpia ocupacional. "Has de pensar que vaig perdre 35 kg, tenia problemes de concentració que he anat recuperant lentament, llegia molt i no podia fer-ho, el peu no el puc moure cap amunt. Pel que fa a la capacitat pulmonar, vaig molt just", explicava.

"El que intenten que facis és que deixis d'acomodar-te, t'ensenyen a poder-te vestir, com posar-te els mitjons, a dutxar-te, posar-te el pijama... en definitiva, activar-te a poc a poc, perquè no t'ho hagin de fer tot". "Al principi, vaig pintar un mandala i als cinc minuts vaig tenir molt mal de cap, després també vaig fer els exercicis de les set diferències, sudokus i en dues o tres setmanes ja vaig poder llegir un llibre", ressalta.

mitjons unsplash

Posar-se els mitjons és una de les coses que s'ensenyen amb les tècniques d'estalvi energètic / Unsplash

Valldaura fa ara rehabilitació a l'Institut Guttmann, que va posar en marxa al juny un programa de rehabilitació post-Covid inèdit a Espanya, que fins ara ja ha atès unes 70 persones. El 75% tenen entre 45 i 55 anys i un 64% són dones. Des de Bellvitge, però, tal com comenta Navarro, continuen fent un seguiment telefònic als pacients.

Què són les tècniques d'estalvi energètic?

Les tècniques d'estalvi energètic que s'ensenyen en teràpia ocupacional, explica Navarro, són tècniques per aprendre a fer les coses de manera diferent, sense ofegar-se, és a dir, gastant menys energia. "Agafes aire, pares, i en tornes a agafar per fer les coses de manera diferent per cansar-te menys".