Aquest Nadal serà diferent. Un missatge que ja fa dies que sentim de manera recurrent. Moltes persones hauran de passar les festes soles perquè no podran tornar a casa o al seu país per les restriccions imposades pel coronavirus. I és justament ara que un estudi publicat a la revista Nature Communications constata que la solitud podria ajudar a construir estructures del cervell lligades a la imaginació. D'aquesta manera, les persones solitàries són més propenses a tenir una activitat més important en àrees del cervell lligades a recordar, pensar en els altres i planificar el futur.

Els investigadors basen l'estudi en la hipòtesi que la denominada xarxa predeterminada al cervell, que està involucrada en la memòria i la cognició social, podria patir canvis relacionats amb la solitud. "El que ens va sorprendre va ser l'efecte més gran en les dades", detalla l'autor principal de l'estudi i professor associat de neurologia a la Universitat McGill de Mont-real, Nathan Spreng. La CNN recull que els llaços en aquestes àrees s'havien enfortit i el volum de matèria grisa era més important que en aquells que no estaven sols. 

Els resultats van convergir en la xarxa predeterminada com la més afectada per l'aïllament i la solitud percebuts. Molt abans de la pandèmia, la solitud ja es veia com un problema de salut pública. De fet, el Regne Unit va nomenar un ministre per a la solitud l'any 2018. Les dades han demostrat que els adults solitaris tenen aproximadament 1,64 vegades més probabilitats de desenvolupar demència en comparació amb aquells que no estan sols, segons una revisió de l'any 2015 de diversos estudis internacionals. 

Una mostra molt àmplia

Els resultats s'han extret després de revisar imatges cerebrals de 40.000 persones, totes extretes de l'UK Biobank, una base de dades del Regne Unit a gran escala que guarda informació biomèdica d'uns 500.000 britànics. 

Els participants en aquest estudi, d'entre 40 i 69 anys, han completat avaluacions que incloïen preguntes on es preguntava si se sentien sols o no. Després, els investigadors comparaven les imatges de ressonància magnètica de persones solitàries autoidentificades amb aquelles que no sentien la solitud de forma regular. 

La magnitud de la mostra de dades és un fet estrany en aquesta àrea de la ciència, segons exposa Spreng i recull la cadena nord-americana. Si s'ha pogut tenir una base de dades tan important és perquè van augmentar les imatges del Biobank des del febrer. "Vam començar a treballar amb això immediatament quan van sortir i va ser molt emocionant", comenta l'investigador. 

Pistes sobre l'Alzheimer?

"Encara hi ha molts factors que s'han d'examinar, com per exemple com interactua la solitud amb el genotip APOE-4", exposa l'autor. I és que aquest gen s'ha relacionat amb fins al 25% de casos d'Alzheimer, segons l'Associació de l'Alzheimer. I a causa del fet que les persones en risc de demència estan sovint més aïllades quan viuen soles o en instal·lacions d'habitatge compartit, més investigacions podrien revelar com la solitud podria exacerbar una predisposició genètica ja present. "Aquest primer estudi ha estat realment important en termes d'identificar quines parts del cervell es veuen afectades per la solitud", insistia. "Estem fent servir aquesta informació i estem seguint una gran mostra d'adults grans. Estem vivint com el seu cervell es fa gran durant diversos anys i com la seva experiència de solitud podria accelerar els patrons d'atròfia".