Carregant...

Amb l'arribada de les altes temperatures i els viatges estivals, la rutina diària dels qui conviuen amb la diabetis pateix alteracions significatives. Des de la conservació dels fàrmacs fins a la cura específica de la pell i els peus davant la platja o la piscina, l'època estiuenca exigeix extremar la precaució per evitar descompensacions en la salut.

Per resoldre els dubtes més freqüents i garantir un període de vacances segur, la Dra. María Evangelina Oñativia Vizcay, especialista del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Universitari General de Catalunya, detalla en el següent qüestionari les claus fonamentals per mantenir la glucèmia sota control, protegir els dispositius i prevenir complicacions durant l'estiu.

A partir de quina temperatura comença a perdre eficàcia la insulina i com s'ha de transportar en un viatge o en anar a la platja?

Les temperatures superiors a 30 °C degraden la insulina, reduint l'eficàcia del control glucèmic sense canvis visuals evidents. La insulina s'ha de conservar en una bossa tèrmica o nevera isotèrmica i mai exposada al sol directe ni en contacte amb gel.

Quines precaucions especials s'han de tenir amb els sensors de glucosa i les bombes d'insulina davant el sol, aigua de mar i sorra?

El sol directe pot danyar les pantalles de la bomba o el transmissor del sensor. Per mantenir la bomba dins d'un rang de temperatures més segur, una funda tèrmica pot protegir tant la bomba com la insulina.

D'altra banda, els grans de sorra poden obstruir els botons de la bomba, el port de recàrrega o el lloc d'inserció del catèter. S'han de netejar molt bé les mans abans de manipular-los.

Encara que els sensors són resistents a l'aigua, l'aigua salada i l'onatge fort poden debilitar l'adhesiu. Tant l'aigua del mar com la suor desenganxen els sensors ràpidament, per la qual cosa és convenient l'aplicació d'un apòsit impermeable damunt del sensor abans d'anar a la platja o acomplir activitat física.

També s'ha d'aplicar el bloquejador solar al voltant del dispositiu, mai directament sobre el sensor o el pegat de la bomba, ja que els químics poden danyar el plàstic o dissoldre la cola. A més, convé portar sempre un glucòmetre tradicional de tires a la bossa. La calor extrema pot fer que el sensor doni lectures falses d'hipoglucèmia o hiperglucèmia.

Finalment, cal tenir present que la calor i nedar augmenten el risc d'hipoglucèmies severes. Per això, és recomanable revisar la glucosa amb més freqüència de l'habitual.

Per què està desaconsellat que un pacient diabètic camini descalç per la sorra, la piscina o la gespa?

Els pacients amb diabetis tenen més risc de presentar neuropatia diabètica (disminució de la sensibilitat als peus), problemes en la circulació, deformitats òssies, cicatrització lenta i més dificultat en la resolució d'infeccions, per la qual cosa es desaconsella caminar descalços. Així, poden lesionar-se sense adonar-se'n. La raó és que, en tenir menys sensibilitat, un tall, punxada o cremada pot passar desapercebuda.

Així mateix, la sorra o el terra al voltant d'una piscina poden assolir temperatures molt altes a l'estiu i provocar cremades. Objectes punxants, pedres, petxines, vidres, espines o estelles poden produir ferides i les petites ferides poden infectar-se amb gran facilitat. Una lesió aparentment petita pot evolucionar a una úlcera, una de les complicacions més importants del peu diabètic i causa d'amputació.

Com ha de ser la rutina diària d'higiene, assecat i hidratació dels peus a l'estiu?

Revisar ambdós peus diàriament, incloent-hi la planta i entre els dits. Busqui butllofes, talls, esquerdes, enrogiment, callositats o canvis de color. Si no pot veure'ls bé, utilitzi un mirall o demani ajuda. Hidrati la pell amb una crema específica per a peus, excepte entre els dits, on la crema pot afavorir la humitat i les infeccions. Canviï's els mitjons cada dia i, si sua molt, també durant la jornada. Tria mitjons de cotó o fibres tècniques, sense costures gruixudes.

Utilitzi calçat còmode i transpirable. Abans de posar-se'l, revisi l'interior per comprovar que no hi hagi pedres, sorra, objectes o costures que puguin causar lesions. Mai camini descalç, ni a casa, ni a la platja, ni a la piscina, ni sobre la gespa.

Si observa una ferida, butllofa, enrogiment, secreció, inflor o qualsevol lesió que no millori en 24–48 hores, consulti immediatament amb un professional sanitari o una unitat de peu diabètic. Una atenció precoç pot evitar complicacions greus.

Quines característiques haurà de tenir el calçat d'estiu ideal per a aquests pacients i quins haurien d'evitar-se?

Per a una persona amb diabetis, el calçat d'estiu ha de protegir el peu de la calor, els traumatismes i les rascades, sense deixar de ser fresc i còmode.

Característiques del calçat ideal:

  • Puntera tancada i àmplia, per protegir els dits i evitar que quedin comprimits.
  • Material transpirable, com cuir tou o teixits tècnics que permetin la ventilació.
  • Sola antilliscant, flexible i amb bona adherència.
  • Interior sense costures o amb costures mínimes per reduir el risc de rascades.
  • Tancament regulable (velcro o cordons) que permeti un bon ajust sense estrènyer.
  • Taló subjecte, per aportar estabilitat i evitar que el peu rellisqui.
  • Prou Espai per moure els dits i, si cal, per fer servir plantilles personalitzades.
  • Ha de ser un calçat còmode des del primer moment; no és recomanable "estovar-lo" fent-lo servir.

Calçat que s'hauria d'evitar:

  • Xancletes o sandàlies tipus "xancletes", ja que deixen el peu desprotegit i obliguen els dits a fer un esforç per subjectar-les.
  • Sandàlies molt obertes, que exposen els dits a cops, talls i cremades.
  • Sabates de plàstic o materials que no transpiren, perquè afavoreixen l'excés de suor i les rascades.
  • Calçat estret o amb punta fina, que augmenta la pressió sobre els dits.
  • Sabates de taló alt o amb sola molt rígida.
  • Calçat desgastat, deformat o amb costures interiors que puguin lesionar la pell.

Com influeixen les altes temperatures en l'absorció de la insulina i en els nivells de glucosa en sang? Hi ha més risc d'hipoglucèmia?

Les altes temperatures poden canviar la forma en què el cos utilitza la insulina. La calor provoca més vasodilatació, cosa que pot fer que la insulina s'absorbeixi més ràpidament i augmenti el risc de patir una hipoglucèmia en algunes persones.

Per què la deshidratació estival és especialment perillosa en persones amb diabetis i com afecta l'estabilitat glucèmica?

La deshidratació en un pacient amb diabetis és perillosa, ja que afavoreix les hiperglucèmies.

Amb la pujada de les temperatures, és molt important mantenir-se adequadament hidratat per evitar l'aparició de deshidratació i la seva repercussió a diferents nivells, incloent-hi les xifres de glucosa. Quan fa calor, el cos tendeix a produir més suor, generant una pèrdua extra d'aigua i electròlits. Un dels senyals que empra el cos per alertar-nos d'aquesta situació és la sensació de set.

La hiperglucèmia, al seu torn, augmenta la freqüència en la diüresi, empitjorant la deshidratació i entrant en un cicle viciós.

Les vacances solen desajustar els horaris de menjar i exercicis. Com s'han de gestionar aquests canvis en la rutina sense perdre el control de la malaltia?

Les vacances no tenen per què traduir-se en un pitjor control glucèmic. L'estratègia més eficaç és fer canvis preventius:

  • Anticipar-se als canvis de rutina.
  • Monitorar més la glucosa.
  • Realitzar petits ajustos quan siguin necessaris.

D'aquesta forma, és possible gaudir de les vacances mantenint un bon control i reduint el risc d'hipoglucèmies i hiperglucèmies.

Quins senyals d'alarma específics han de fer que el pacient acudeixi a urgències sense esperar que acabi l'estiu?

Hipoglucèmia greu:

  • Pèrdua de coneixement.
  • Convulsions.
  • Confusió intensa o incapacitat per empassar o tractar la hipoglucèmia.
  • Hipoglucèmia que no millora després de dos cicles de tractament (15-20 g d'hidrats d'absorció ràpida i nova comprovació al cap de 15 minuts) o que reapareix de forma repetida.

Hiperglucèmia:

  • Glucèmia persistentment >250–300 mg/dl, que no respon a la insulina correctora.
  • Presència de cetones moderades o altes (en sang o orina).
  • Nàusees, vòmits, dolor abdominal, respiració ràpida o profunda, alè afruitat o somnolència, ja que poden indicar una cetoacidosi diabètica.

Deshidratació greu:

  • Incapacitat per retenir líquids per vòmits.
  • Mareig intens o desmai.
  • Disminució important de la quantitat d'orina o absència de micció durant diverses hores.
  • Confusió o alteració del nivell de consciència.

Cop de calor:

  • Temperatura corporal elevada
  • Pell calenta, alteració de l'estat mental, confusió, desorientació o pèrdua de consciència.

També convé consultar de forma urgent si:

  • Presentes vòmits o diarrea persistents que dificulten menjar o administrar-te la insulina.
  • Sospites que la insulina ha perdut eficàcia per exposició a la calor i no aconsegueixes controlar la glucèmia.
  • Tens una malaltia aguda (com una infecció) acompanyada de glucèmies molt elevades o cetona.