Als països occidentals, es calcula que l'1% de la població és celíaca. Es tracta d'un trastorn sistèmic, de caràcter autoimmune, pel qual una persona davant la ingesta de gluten manifesta una inflamació de la mucosa intestinal i una destrucció de les vellositats intestinals encarregades d'absorbir els nutrients necessaris per mantenir-se sa. El gluten és un grup de proteïnes de mida petita que es troba en cereals com el blat, principalment, el sègol, l'ordi o la civada.
La malaltia celíaca
La celiaquia és una malaltia ben definida, de caràcter permanent i que ha de ser tractada retirant immediatament el gluten de l'alimentació. Entre els seus símptomes hi ha la pèrdua de pes, la fatiga, les nàusees, els vòmits, la diarrea, la distensió abdominal, la pèrdua de massa muscular, el retard del creixement, les alteracions del caràcter, l'anèmia ferropènica i un llarg etcètera.
El diagnòstic es realitza mitjançant un examen clínic i una analítica de sang que inclogui els anomenats marcadors serològics de malaltia celíaca, una sèrie d'anticossos que delaten la seva prevalença. A més, és imprescindible realitzar una biòpsia intestinal, que consisteix en l'extracció d'una mostra de teixit de l'intestí prim superior per veure si està danyat.
La sensibilitat al gluten no celíaca
Fins aquí, tot clar. Però el cert és que existeix un percentatge de la població a la qual no se li diagnostica la malaltia celíaca però presenta una sèrie de símptomes deguts a la ingesta de gluten. És l'anomenada sensibilitat al gluten no celíaca, que ha estat sempre envoltada per certa controvèrsia, ja que alguns científics no la reconeixen com a tal.
Des de l'any 2011 s'està estudiant de manera més exhaustiva, sobretot per comprovar si veritablement és el gluten el responsable d'aquesta sensibilitat o ho és algun altre component dels cereals com en el cas del blat. De moment, es considera com una afecció amb símptomes similars als de la malaltia celíaca que millora quan s'elimina el gluten de la dieta.
L'estudi
En un estudi publicat a la revista Gut, un equip d'experts de la Universitat de Colúmbia a Nova York van concloure que pot presentar-se sensibilitat al gluten com a resultat d'una barrera intestinal debilitada, la qual cosa desencadena una resposta immune inflamatòria quan es consumeix gluten. Els símptomes d'aquesta sensibilitat són molt semblants als de la malaltia celíaca: dolor abdominal, distensió abdominal, diarrea, restrenyiment, astènia, cefalea, dolors articulars i canvis en l'estat d'ànim.
Per diagnosticar-la, el primer pas és descartar la malaltia celíaca o l'al·lèrgia al blat. El cert és que es desconeix quina és la causa de l'aparició d'aquests símptomes, per això se sol confirmar la seva existència quan, després de seguir una dieta lliure de gluten durant un període de sis mesos aproximadament, els símptomes es reverteixen.
De fet, l'únic tractament per a la sensibilitat al gluten és l'adhesió a una dieta lliure de gluten. La hipòtesi més defensada en l'actualitat és que les persones que pateixen la sensibilitat al gluten no celíaca presenten una resposta immune innata contra l'agent nociu que pot ocasionar un augment de la permeabilitat intestinal, seguida d'una resposta inflamatòria de baixa intensitat en la mucosa intestinal. En qualsevol cas, el més aconsellable és consultar l'especialista per obtenir el diagnòstic més adequat.