El primer col·loqui de l’any de l’Àgora El Nacional amb els subscriptors del Club ha estat amb l’investigador, metge i escriptor català Salvador Macip. El passat dimecres 27 de gener una vintena de socis del diari van poder preguntar i traslladar tots els dubtes sobre la falta de vacunes, les noves variants del virus i la situació a la resta d’Europa.

S’han acabat les vacunes a Catalunya, ens hem de preocupar?
Hem sigut molt optimistes amb la idea que les vacunes anirien venint a bon ritme, però no és culpa de ningú que la vacuna no pugui arribar amb la rapidesa amb què s’havia promès. Hi ha certs passos de fabricació que no es poden controlar al 100% i es poden prometre mil dosis, però si només te’n surten 500, no en podràs enviar més.

Millorarà la situació quan no depenguem d’una sola farmacèutica?
Sí, quan hi hagi quatre o cinc vacunes al mercat ja no es notarà tant si alguna farmacèutica té problemes. Hem d’esperar que, a partir d’ara, la producció de la vacuna anirà pujant i baixant. Veníem acostumats de les primeres setmanes, quan les companyies tenien estoc acumulat, i ara ja anem en temps real. Quan hi hagi més farmacèutiques jugant la partida, l’impacte serà menor.

Quines conseqüències hi ha quan algú no rep la segona dosi quan li toca?
En principi no n’hi hauria d’haver, però hi ha experts que diuen que aquesta protecció incompleta pot produir que apareguin noves variants més agressives. N’hi ha d’altres que diuen que no hi ha cap perill. És una mica discutit, perquè no hi ha suficients dades per saber-ho. En principi, sembla que no hauria de ser un gran drama si en lloc d’esperar tres setmanes a donar la segona dosi, n’esperes quatre, cinc o deu.

Aleshores, per prevenir, és millor no posar tantes primeres dosis?
És un tema que s’està discutint molt aquestes últimes setmanes. És una balança: o vacunes més gent amb la primera dosi i no dones la segona als del principi, o dones la primera i segona dosi, i cobreixes menys persones. Al Regne Unit han optat per espaiar més les dosis i a l’assaig clínic ho faran fins a dotze setmanes per cobrir més gent.

Les darreres setmanes s’ha parlat molt de les variants del virus, realment ens hem d’alertar?  
Fan una mica de por, però variants del virus n’hi ha des del primer dia. En aquests moments n’hi ha més de 4.000 descrites. Totes les que hi ha hagut fins ara han sigut menors, però ara adquireixen l’habilitat de ser més infeccioses i es converteixen en dominants perquè van més de pressa que les altres, és l’evolució pura i dura. Si tu tens una mutació que et fa més hàbil, en aquest cas més infecciós, acabes dominant l’ecosistema i sent la variant més dominant.

4.000 variants són moltes o poques?  
Són poques en un any. Encara que no ho sembli, tenim sort, perquè aquest virus és molt lent. La grip, per exemple, canvia tant d’un any per l’altre que necessitem una nova vacuna. Passa el mateix amb el virus de la sida, que muta dia a dia. Si tens un pacient amb el virus de la sida i li fas una anàlisi genètica cada any, veuràs com el virus és totalment diferent. És per això que no tenim vacunes per a la sida, perquè és un virus molt variable. En canvi, el coronavirus és estable, tenim sort.

Per què apareixen aquestes noves variants?
El virus, si ens l’imaginem, és una boleta amb un genoma a dins i una sèrie de proteïnes al voltant, una d’elles té la funció d’enganxar-se al tracte respiratori. És just aquesta la que està canviant ara i això li dona més habilitat a l’hora d’enganxar-se. Això ho comparteixen les tres variants que ens preocupen ara: l’anglesa, la sud-africana i brasilera.

I són més infeccioses?
No s’està al 100% segur, però sembla que sí. Encara ens falten dades, la ciència és lenta i es necessiten més experiments que s’estan fent. El que preocupa de les variants sud-africana i brasilera és que, a més, tenen unes mutacions que els anticossos que generen les vacunes no les detecten tan bé. Això passa perquè la proteïna que serveix per enganxar-se a les cèl·lules humanes és la mateixa proteïna contra la qual estem construint anticossos, i si aquesta proteïna canvia, l’anticòs no la reconeix bé.

Aleshores, la vacuna que s’està administrant ara no pot frenar aquestes variants?
Un article que s’ha publicat aquesta setmana explica que sembla que la vacuna, malgrat tot, protegiria menys, però sí que protegiria. Les vacunes que tenim són molt bones, ens protegeixen d’un 95%, és un percentatge inaudit, perquè normalment no són tan bones. Si hi ha una variant que no es reconeix tan bé, hi ha prou marge perquè encara la puguis controlar amb els anticossos que genera. Sí que ens hem de preocupar, perquè són més infeccioses i costarà més de controlar-les.

Quin pot ser el pitjor escenari?
Que aparegui una variant, siguin aquestes o una del futur, i que els anticossos no la reconeguin. Seria com la grip, que els anticossos d’un any no reconeixen la grip de l’any anterior. Aleshores, caldria ajustar la vacuna i refer-la. Això és relativament fàcil de fer, no cal tornar a fer proves clíniques, només canviar un component. S’hauria de revacunar una part de la població, la gent més fràgil o susceptible. La pandèmia s’acabarà d’un moment o altre, però el virus no marxarà mai.

Hi haurà rebrots?
Sí, com la grip, i alguns morts, però no hi haurà una pandèmia que ens obligui a quedar-nos a casa. El gran problema d’ara és el descontrol dels casos. La Covid és una malaltia relativament lleu amb només una mortalitat d’un 1% i la majoria de gent la passa amb símptomes lleus. Però infecta moltíssim i el perill és que s’aturin els hospitals i, aleshores, la gent es començarà a morir de la Covid i de moltes coses més, perquè no podràs atendre tots els malalts. Això és el que hem d’evitar. Tenir uns quants casos de Covid a l’any no és un problema. S’ha d’intentar reduir els casos al mínim amb la vacuna, hi haurà rebrots al planeta i algunes morts, però seran poques i controlables i no arribarem a haver-nos de tancar a casa.  

Aquesta setmana s’anunciava que hi ha un 8% de contagis a Barcelona amb la variant britànica, anirà a pitjor?
Espero que s’equivoquin i que no sigui un 8%, sinó més. A Espanya, els casos estan pujant de manera descontrolada i, si aquest problema no és culpa de tenir una variant més infecciosa, sinó de la incompetència dels que ens governen, quan vingui la variant més infecciosa, això serà terrible. Pot ser que al març tinguem una pujada de contagis espectacular.

Creu que, realment, hi ha més d’un 8%?
Sí, els números són més baixos del que haurien de ser, perquè saber quina variant circula no és fàcil, s’han de fer una sèrie de proves que no fem normalment i que només ho fan alguns països. Els anglesos, per exemple, tenen uns grans centres de seqüenciació, on llegeixen genomes, i de seguida saben exactament el tant per cent de variants que tenen. En canvi, a Catalunya i a la major part d’Europa, no tenim aquests centres i se seqüencien només unes quantes mostres. A partir d’aquí, s’intenta deduir, més o menys, quin tant per cent és de cada variant. Pot ser que aquest tant per cent sigui real, pot ser que sigui menys o que realment sigui més alt. Això últim voldria dir que el pic de casos que tenim ara és, en part, perquè tenim una variant més infecciosa. Si no és així i encara no hem vist l’efecte de la variant, prepareu-vos per a una pujada de cara a març o abril, quan aquesta variant sigui la dominant.

Si seguim aquesta tendència, els hospitals quedaran col·lapsats, creu que hi haurà un confinament domiciliari?
Em temo que sí, perquè les mesures que estan en marxa ara no són suficients. S’haurien d’haver aplicat mesures fa tres o quatre setmanes i potser no hauria fet falta. No fa falta un confinament com el del març, perquè té un cost social molt elevat, però com més tardem a fer-lo, més dur serà el confinament. La corba es doblega evitant el contacte social, però amb mesures mig-mig la corba puja a poc a poc, però puja.

És a dir, que no doblegarem la corba amb les mesures que tenim ara...
Hi haurà algun moment que algun tipus de confinament serà inevitable. Tant de bo es pugui anar trampejant, però amb el temps que estem perdent en aplicar mesures més dures, tenim més contagis i més morts. Estem pagant un preu per no actuar amb rapidesa.

Al Regne Unit, on treballa vostè, ha baixat la corba.
La corba del Regne Unit va baixar quan ens van confinar. Els alemanys, en veure la situació a Anglaterra, molt abans d’arribar al pic van tancar-ho tot i van evitar un augment de contagis. Espanya, en canvi, fa igual que Regne Unit, esperar que la corba pugi fins a arribar al pic, que serà quan ens tancaran.

A Catalunya estem molt pitjor que al Regne Unit?
Ara està pitjor Espanya que Anglaterra. Si mires les gràfiques, has de mirar les dades de la unitat logística, si Catalunya està molt bé, però Aragó o València no, tot acabarà tornant si hi ha circulació lliure entre comunitats autònomes. Ara mateix Espanya està fatal. Al Regne Unit estem malament, però tenim menys casos. Portem tres setmanes confinats, però d’una manera més lleugera que la primera onada. Els restaurants i les botigues no essencials estan tancats i les escoles estan obertes només per als pares amb feines essencials. És un semiconfinament i anem tirant, s’ha doblegat la corba i hem aconseguit tenir un cert control. Espanya encara no ho ha fet i no sé què està esperant per actuar.

Quan els grups més vulnerables estiguin vacunats, disminuirà la mortalitat?
Estem vacunant la gent més vulnerable, que és la que més mor, i de cara a maig o juny la mortalitat s’hauria de reduir bastant, però no disminuiran els ingressos hospitalaris. Hi ha moltes seqüeles, un 75% de les persones que la passen tenen conseqüències sis mesos després. Hi ha gent de 30, 40 i 50 anys que seguiran col·lapsant el sistema. Si disminuïm la mortalitat, haurem guanyat molt, és la part més important, i després ja vacunarem la resta de població. El problema real és la càrrega hospitalària, que seguirà fins que no estiguem tots vacunats, perquè és una malaltia que afecta a tothom. Hem d’intentar no contagiar-nos per no carregar els hospitals. Parlem molt de la mort, però no de tota la resta de problemes associats que venen amb la malaltia.

Consells per anar a votar de manera segura?
Anar a votar serà una situació de risc relatiu, no és com una rave a Llinars, però sí que implicarà contacte amb gent. Aneu amb molt de compte, no toqueu res i tingueu el mínim contacte possible amb la gent. Es podria haver planificat millor, però si intentem aplicar les mesures, serà més segur. Els que fan més por són els de la mesa electoral, que se’ls hauria de protegir molt més del que se’ls protegirà.

S’han de prioritzar les mascaretes FFP2 i FFP3?
A Alemanya ja s’ha obligat a portar-les als transports públics, al Regne Unit s’ha decidit no fer-ho i a Espanya encara s’està discutint. No tenim prou informació i no podem treure una conclusió clara. No sabem si les FFP2 protegeixen més que les mascaretes normals. A més, són més cares. Alemanya s’ho pot permetre, perquè les està subvencionant, però a Catalunya haurem de pagar 2 o 3 euros de la nostra butxaca per cada una. Els beneficis són incerts, no sabem si milloraria la situació, i els costos econòmics i logístics són elevats. Ara no és necessari, perquè no està demostrada una gran millora, però no tenim prou informació.

 

Fer-se membre del Club és molt senzill
El nostre club de subscriptors és un lloc de confluència de tots aquells que confien en nosaltres, ens estimulen amb els seus elogis i les seves crítiques i amb qui compartim una visió de Catalunya. Si voleu ser-ne membres o senzillament ajudar-nos a seguir sent el mitjà digital de referència a Catalunya aportant un donatiu, doncs només heu de clicar aquí i començar a formar part de la nostra família.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat