Les societats urològiques recomanen que els homes es facin revisions de pròstata anuals a partir dels 45-50 anys, si no hi ha antecedents previs de càncer de pròstata en la família. "Al contrari, si un home té antecedents de càncer prostàtic en pares o germans, convé que la primera revisió la faci abans, entre els 40-45 anys", explica el doctor Salvador Esquena, cap del Servei d'Urologia transversal dels Hospitals Universitaris General de Catalunya i Sagrat Cor, i Quirónsalud del Vallès
És molt recomanable que els homes es facin revisions urològiques de forma anual a partir d'una determinada edat
Ara bé, si un pacient, abans de les franges d'edat esmentades, presenta algun símptoma urinari com per exemple dificultat per orinar o presència de sang a l'orina o al semen farà falta que consulti l'uròleg de manera immediata.
Per què és indispensable la cura de la salut prostàtica?
És imprescindible estar atent i fer les revisions urològiques anuals per poder detectar de forma precoç del càncer de pròstata. Però com es detecta? "Doncs bé, es diagnostica mitjançant la determinació de l'antigen prostàtic específic, que s'obté amb una simple anàlisi de sang i el tacte rectal. Aquesta prova és un marcador molt útil de la pròstata", respon el doctor Esquena.
Per què l'home tendeix a emmascarar els problemes de pròstata?
En aquest punt, el cap de Servei d'Urologia destaca que "certament, cada vegada són més els homes que vetllen per la seva salut urològica, però el nivell de conscienciació dels homes amb la cura de la pròstata, en comparació amb el control ginecològic que tenen les dones, encara és baix". A més, trastorns freqüents com la disfunció erèctil lamentablement continuen sent tabú per a molts homes.
El nivell de conscienciació dels homes sobre la importància de cuidar-se de la pròstata, en comparació amb el control ginecològic que tenen les dones, encara és baix
Els símptomes que han de fer saltar les alarmes són: dolor a la zona pelviana, dificultat per començar a orinar o buidar la bufeta, flux urinari feble, orinar amb molta freqüència, amb dolor o amb coïssor o sang a l'orina o al semen.
Prevenció i recomanacions
Escau esmentar que no hi ha cap manera concreta de prevenir les malalties de pròstata. És per això que els controls anuals amb l'uròleg són la millor prevenció.
Les revisions urològiques
Les revisions urològiques, molt recomanades per als homes a partir dels 45-50 anys, serveixen per veure com la persona orina. També per conèixer exactament quina mesura té la pròstata, ja que aquesta creix amb l'edat i pot provocar problemes obstructius a l'hora d'orinar. "Aquests controls requereixen una analítica de sang, una fluxometria, una ecografia i un tacte rectal. A més, les revisions urològiques també serveixen per examinar l'estat dels ronyons i la bufeta", especifica el Dr. Esquena.
Quines són les malalties més freqüents vinculades a la pròstata?
Una de les patologies més freqüents relacionades amb la pròstata és la prostatitis. Es tracta d'un trastorn de la glàndula prostàtica que produeix inflamació i pot provocar severes molèsties a l'hora d'orinar, dolor a l'engonal, als genitals, a l'abdomen, a la regió lumbar, a la zona pelviana, a l'escrot, al recte, al penis o als testicles.
Una de les patologies més freqüents relacionades amb la pròstata és la prostatitis
Una altra patologia a tenir en compte és la hiperplàsia benigna de pròstata, que és un augment de mida de la glàndula prostàtica de caràcter benigne. És un trastorn molt freqüent en tots els homes i que augmenta amb l'edat.
Finalment, el càncer de pròstata, que s'ha convertit en el càncer més freqüent en homes.
Canvis a la pròstata que no són cancerosos
La pròstata és una glàndula de la mida d'una nou que es troba entre la bufeta i el conducte de l'orina. És l'encarregada de produir el líquid seminal i sol provocar simptomatologia tots els homes a partir dels 50 anys, aproximadament. La pròstata creix amb l'edat i el seu creixement es diu hiperplàsia benigna de pròstata.
La pròstata canvia quan un envelleix
Amb el pas dels anys, la pròstata es va engrandint. El 50% dels homes entre 51 i 60 anys pateixen Hiperplàsia Benigna de Pròstata. Esquena aclareix que "a mesura que augmenta l'edat, incrementa el percentatge i entre els 61 i els 70 anys arriba al 69%. Entre 71 i 80 anys, la xifra d'homes amb Hiperplàsia Benigna de Pròstata se situa en el 79%".
La incidència i prevalença del càncer de pròstata:
La taxa d'incidència anual a Espanya és de 20-30 casos cada 100.000 habitants.
Símptomes i prevenció de la hiperplàsia benigna
La hiperplàsia benigna és un creixement benigne de la pròstata que pateixen tots els homes a partir dels 45-50 anys. I pot suposar un problema perquè, a mesura que va creixent, va estrenyent el conducte urinari. I com a resultat d'això, el raig d'orina s'estreny, perd força i el pacient té dificultat per buidar la bufeta.
La hiperplàsia benigna és un creixement benigne de la pròstata que pateixen tots els homes a partir dels 45-50 anys
Inicialment, per a la hiperplàsia benigna no es fa tractament, però si els símptomes són més importants es pot recórrer a la medicació oral. I si amb això no és suficient, l'últim recurs són els tractaments quirúrgics, que consisteixen, en la gran majoria de casos, a desobstruir el conducte urinari mitjançant cirurgia làser.
Càncer de pròstata (símptomes i tractament)
Respecte al càncer de pròstata, escau subratllar que és asimptomàtic, que actualment és el més freqüent en homes i que té un excel·lent pronòstic si es diagnostica en les fases més inicials. De fet, si es diagnostica al principi, es curen gairebé tots els pacients. "És per això que els uròlegs insistim tant en la importància dels controls anuals", apunta el cap d'Urologia.
En pacients de fins a 65-75 anys, el tractament més efectiu és la cirurgia. Sí que és cert que la radioteràpia pot ser un bon tractament inicial, però per a pacients més grans és més convenient la cirurgia.
En pacients de fins a 65-75 anys, el tractament més efectiu és la cirurgia
Un altre mètode molt efectiu és la vigilància activa. Consisteix en la vigilància activa de tumors petits i de baix risc de progressió. Aquesta minuciosa observació del procés del pacient es basa en controls de l'antigen prostàtic específic i exàmens amb tacte rectal de forma freqüent, a més de proves d'imatge amb ressonància magnètica i biòpsies de la pròstata de control.
Gràcies a la vigilància activa, es diagnostiquen molts càncers de pròstata i alguns d'ells en fases molt inicials i de risc molt baix.
La incontinència urinària masculina
La incontinència masculina s'ha reduït molt últimament. I és que gràcies a les noves tècniques quirúrgiques, la quantitat de pacients que després d'operar-se perd orina és molt residual.
Factors de risc
Es pot dir que, a diferència d'altres tumors, el càncer de pròstata no té factors de risc clars. "Evidentment, qualsevol estil de vida basat en una dieta saludable, exercici, no fumar i evitar l'obesitat serà positiu per evitar qualsevol tipus de tumor, però en el cas del càncer de pròstata no hi ha cap factor clau que es pugui corregir per evitar-ho. El millor que pots fer, doncs, és cuidar-te i passar revisions urològiques anuals", recomana l'especialista.
El càncer de pròstata no té factors de risc clars
Finalment, el doctor Esquena ens deixa una dada molt esperançadora sobre el càncer de pròstata. "Encara que és el més freqüent en homes, té un pronòstic excel·lent i unes taxes de curació altíssimes amb escassos efectes secundaris quan el diagnòstic és precoç", explica.