L'Organització Mundial de la Salut va qualificar la dieta mediterrània com una de les millors del món i la va recomanar per a tots aquells que vulguin seguir una vida saludable. Són nombrosos els estudis que avalen aquest tipus d'alimentació, sobretot per a la prevenció de malalties cardiovasculars.
Ara, una nova investigació duta a terme en institucions de vuit països, entre les quals es troben la Universitat de Bolonya, a Itàlia, i l'University College de Cork, al Regne Unit, ve a aportar un nou benefici que se suma als ja trobats: les persones grans de 65 que segueixen la dieta mediterrània durant un any presenten un microbioma intestinal més saludable que els que no ho fan.
L'estudi ha estat publicat a la revista Gut i per dur-lo a terme van analitzar les dades de 600 adults a cinc països. L'objectiu era comprovar si una intervenció dietètica simple, com canviar a una dieta d'estil mediterrani, podria reduir la fragilitat en les persones grans. Fragilitat quant al deteriorament del funcionament de múltiples sistemes corporals, al seu torn unit a una inflamació generalitzada de baix grau que contribueix a l'empitjorament gradual de la salut.
L'estudi
En total, es va formar un grup de 612 persones de 65 a 79 anys per realitzar-los un seguiment, dels quals 28 presentaven una salut molt fràgil, 151 moderadament fràgil i 433 amb bon estat de salut. Els participants provenien de França, Itàlia, els Països Baixos, Polònia o el Regne Unit. De tots ells, 323 (141 homes i 182 dones) van seguir una dieta de tipus mediterrani durant un any, mentre que la resta va continuar amb les seves dietes habituals. Als que van seguir la dieta mediterrània se'ls va proporcionar una alimentació rica en verdures, llegums, fruites, nous, oli d'oliva i peix. Amb un consum reduït en carn vermella i pocs productes lactis o greixos saturats.
El primer que van fer és investigar l'impacte de la dieta en la salut intestinal. La raó era que estudis previs havien demostrat que les persones grans, particularment aquelles que viuen en centres d'atenció residencial, tendeixen a tenir microbiotes intestinals menys saludables, possiblement com a resultat de dietes més restrictives.
A més, un intestí no saludable correspon a una salut en general més deficient i a un augment de la fragilitat en la salut de les persones grans. Quan els investigadors van fer la comparació, van poder comprovar que aquells que havien seguit una dieta mediterrània durant un any, tenien una millor diversitat bacteriana a l'intestí. Aquesta millor diversitat es va associar amb millors marcadors de fragilitat, inclosa una millor velocitat de marxa, una millor força d'agafament i un millor funcionament cognitiu.
Els participants que s'havien adherit a la dieta mediterrània també van mostrar menys marcadors d'inflamació crònica de baix grau. L'estudi mostra que les millores en la salut estaven associades a poblacions més riques de bacteris que produeixen àcids grassos de cadena curta beneficiosos, d'una banda, i una disminució de les poblacions de bacteris que produeixen àcids biliars, en l'altre.