Mai és massa tard per deixar de fumar. Abandonar el tabac no només disminueix l’acumulació de danys a l’ADN, sinó que també desperta un grup de cèl·lules, fins ara desconegut, que exerceix una funció protectora contra el càncer.

Un estudi del Wellcome Sanger Institute i l’University College London (UCL) assegura que aquestes cèl·lules podrien encarregar-se de regenerar els pulmons de forma parcial. Això explicaria per què deixar de fumar redueix el risc de patir un tumor pulmonar.

Els pulmons s’autoreparen

Investigadors britànics sostenen, segons un estudi publicat a la revista Nature, que els exfumadors tenen menys risc de patir tumors en comparació amb els fumadors. Aquesta reducció del risc és directament proporcional al temps que faci que no es fuma. Per tant, quants més anys sense tabac, menys probabilitat es té de desenvolupar un tumor.

“Aquesta és la primera vegada que es demostra que el pulmó pot reparar-se ell mateix del dany genètic causat pel tabac” explica Sam Janes, investigador del University Collage de Londres. “El missatge clau és que cal deixar de fumar”, insisteix.

Aquest descobriment obre les portes a trobar altres formes per potenciar la població de cèl·lules amb capacitat protectora en els exfumadors. Cal tenir en compte que el pulmó és la primera causa de mort per càncer al món i que la Organització Mundial de la Salud (OMS) estima que 1.8 milions de persones moren a l’any per aquesta malaltia.

cigarro unsplash 1 630x630

La OMS estima que 1.8 milions de persones moren a l’any per càncer de pulmó / Unsplash

Les mutacions genètiques

Per entendre els efectes del tabac a nivell cel·lular, els investigadors van analitzar a 16 persones: tres fumadors, sis exfumadors, quatre persones que no havien fumat mai i tres nens. En total, van seqüenciar l’ADN de 632 cèl·lules individuals per obtenir un patró de les mutacions genètiques.

Es va descobrir que les cèl·lules de tots els individus, inclosos els que no havien fumat mai, presentaven mutacions pel simple fet d’envellir. Els investigadors van poder quantificar-les en funció de l’edat i van trobar que, per cada any de vida, les cèl·lules sanes acumulaven 22 mutacions addicionals.

Tot i que era d’esperar, es va observar que els fumadors presentaven més mutacions, però la sorpresa va ser que el tabac no afectava per igual a totes les cèl·lules sinó que existia una gran heterogeneïtat: algunes podien acumular 1.000 mutacions i altres 10.000. A més a més, el 25% de les cèl·lules danyades