Professionals i pacients van destacar aquest dimecres, vigília de la commemoració del Dia Mundial del Limfoma, la importància de les teràpies avançades CAR-T en la lluita contra aquesta malaltia.

Destaquen que les teràpies avançades CAR-T suposen un gran avenç perquè aporten possibilitats terapèutiques en patologies i situacions en les quals altres teràpies són, ara per ara, insuficients, com succeeix en el cas d'algunes formes agressives de limfoma.

En l'actualitat ja es compta amb tractaments eficaços, com en el cas de tisagenlecleucel, la teràpia amb cèl·lules CAR-T aprovada en nens i adults joves amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B i en pacients adults amb limfoma fol·licular o amb limfoma difús de cèl·lules B gran després de dues o més línies de tractament; o també axicabtagén ciloleucel per al tractament d'adults amb limfoma fol·licular o amb certs tipus de limfoma no Hodgkin de cèl·lules B gran refractari, que ja ha demostrat supervivència en el 50% dels casos a més de cinc anys, quan abans la taxa era de tot just sis mesos, sent considerada una fita molt destacada durant el passat congrés americà d'hematologia.

Guillermo Rodríguez García, hematòleg de l'Hospital Verge de la Rosada de Sevilla, explicava a 'Redacció Mèdica' que determinades teràpies avançades, com és el cas de brexucabtagén autoleucel -per al tractament d'adults amb limfoma de cèl·lules de capa que va recidivar o no va millorar després de rebre un altre tractament contra el càncer- han demostrat la seva eficàcia en aquest limfoma i suposa una "esperança" per als pacients que, en determinats casos, no tenen cap altra alternativa, ja que fins ara la malaltia és incurable. "No disposar a Espanya d'aquest fàrmac és una minva important per a la vida d'aquestes persones".

A començaments del mes de juny, el Ministeri de Sanitat designava 14 nous centres hospitalaris, un d'ells exclusiu per a Pediatria, autoritzats per administrar medicaments CAR-T, passant a formar parteix de la xarxa de teràpies avançades en el SNS.

"Espanya dobla la seva capacitat assistencial per atendre greus problemes de salut de la població a través d'aquestes teràpies avançades", assenyalava fa unes setmanes la ministra de sanitat, Carolina Darias, qui a més confirmava l'aposta del Govern "per la medicina d'avantguarda en hospitals capdavanters en la lluita contra el càncer amb tractaments que milloraran tant l'eficàcia com la seguretat".

No obstant això, l'ampliació del nombre de centres qualificats no ha comportat la d'incorporar noves teràpies cel·lulars a la cartera del SNS que, tanmateix, sí que estan aprovades a nivell europeu.

El temps mitjà que transcorre des que un nou medicament rep l'autorització a Europa fins que està disponible per al seu ús a Espanya és de 517 dies, més de 17 mesos de demora, segons l'informe anual 'W.A.I.T'. En el cas del càncer, l'espera és de 469 dies (en alguns es poden assolir els 1.000 dies fins a obtenir l'aprovació), 74 dies més respecte a 2018.

El percentatge de disponibilitat dels tractaments oncològics aprovats a Europa entre 2017 i 2020 a Espanya és del 61% (estan disponibles 25 dels 41 fàrmacs oncològics autoritzats en aquest període), la qual cosa fa que Espanya tingui la xifra més baixa en comparació amb els del seu entorn, ja que aquesta disponibilitat aconsegueix el 100% a Alemanya; el 90% a Itàlia; el 85% a Anglaterra i el 80% a França.

Des d'alguns sectors s'alerta que aquest retard en les aprovacions, unit al sistema actual de finançament de nous fàrmacs, deixa en els llimbs teràpies per al tractament de certs càncers. Entre ells, teràpies destinades a certs mielomes múltiples o els limfomes el pronòstic dels quals és molt greu.

Indiquen que en semblant situació es troben altres fàrmacs destinats a tractar patologies hematològiques que revesteixen extrema gravetat com els mielomes múltiples, un càncer de la sang incurable els pacients de la qual pateixen constants recaigudes i que denuncien els retards en relació amb l'accés a fàrmacs que poden salvar vides. Encara que existeixen medicaments innovadors autoritzats per la CE, com a idecabtagén vicleucel, a Espanya encara no està aprovat el seu finançament pel SNS, la qual cosa complica el seu accés a pacients.

Els pacients, a través de l'Associació Espanyola d'Afectats per Limfoma, Mieloma i Leucèmia (AEAL), reclamen millorar la seva qualitat de vida i la seva taxa de supervivència, tal com queda reflectit a la seva campanya 'Tingueu-ho en compte' que, a més, persegueix recordar a la població que no s'ha de restar importància a aquells signes d'alerta que oculten els càncers de la sang.

Teràpies avançades

La teràpia de cèl·lules T amb receptors quimèrics d'antígens (CAR-T) és una manera de fer que les cèl·lules immunitàries anomenades cèl·lules T (un tipus de glòbuls blancs) lluitin contra el càncer en alterar-les al laboratori perquè puguin trobar i destruir les cèl·lules canceroses.

A Espanya, un comitè mèdic avalua si un pacient amb un acabat càncer de la sang és apte o no per rebre el tractament CAR-T. Si s'aprova la seva inclusió, el pacient ingressa en un dels 23 centres espanyols qualificats per a l'administració d'aquest tipus de teràpies en adults (només hi ha un centre autoritzat per a teràpia en nens).

Una vegada a l'hospital, se li extreuen al pacient les cèl·lules T de la sang per a, posteriorment, ésser enviades congelades a un centre a Europa, on es realitza la reprogramació genètica de les cèl·lules. Aquestes cèl·lules modificades es criogenitzen i es tornen a enviar a Espanya, on s'infonen de nou al pacient, moment a partir del qual aquesta persona queda controlada en la unitat de cures intensives sota la coordinació de diferents especialistes i àrees de l'hospital per a un exhaustiu control de la teràpia de cèl·lules CAR-T.

Superada aquesta etapa, el pacient podrà tornar a casa seva i les cèl·lules T circulants en el seu organisme aniran identificant i matant a poc a poc les cèl·lules malignes. En els següents mesos, les proves d'avaluació periòdiques del tumor mostraran la resposta al tractament CAR-T.