Els metalls formen part de la nostra vida quotidiana més del que imaginem. Són en objectes personals com joies, ulleres, rellotges, sivelles, cosmètics d'acabat metàl·lic, i també en altres eines professionals. Si bé la seva presència sol passar desapercebuda, per a algunes persones —adults i nens per igual— aquests elements poden convertir-se en un veritable problema dermatològic.
La dermatitis de contacte al·lèrgica a metalls és una inflamació cutània que es desencadena per una reacció del sistema immunitari davant aquests metalls. Encara que sovint s'associa a adults, també es presenta en la infantesa, on pot afectar la qualitat de vida de forma significativa.
Una reacció que no sempre es veu venir
A diferència de les al·lèrgies immediates, la dermatitis de contacte al·lèrgica no apareix en el moment del contacte. Segons explica el Dr. Joan Penella, al·lergòleg de l'Hospital El Pilar de Barcelona (Grup Quirónsalud),
Els primers símptomes poden tardar entre 12 i 48 hores a manifestar-se, i fins i tot diversos dies si la sensibilitat és lleu o l'exposició és intermitent.
La pell reacciona davant de metalls com el níquel, crom, cobalt o titani, entre d'altres, generant enrogiment, picor intensa i, en casos més severs, butllofes que supuren i deixen la pell sensible i escatada. Aquesta inflamació no només causa molèsties físiques, sinó que també pot interferir en la vida diària, tant en adults com en nens en edat escolar.
El cas pediàtric
En el cas pediàtric, aquesta afecció sol estar infradiagnosticada, malgrat que cada vegada apareixen més casos de nens amb reaccions en zones exposades a accessoris metàl·lics (arracades, cremalleres, rellotges, etc.).
El Dr. Goran Ristic, cap de Pediatria de l'Hospital El Pilar, adverteix: "els signes inicials en els més petits poden passar desapercebuts o confondre's amb irritacions per fricció o calor. És clau revisar tota la superfície de la pell i posar el focus a zones com els lòbuls de les orelles, canells, abdomen (sivelles) o esquena (tires metàl·liques de motxilles)".
Proves clau per a un bon diagnòstic
El diagnòstic precís és essencial per tractar adequadament aquesta al·lèrgia. Es realitza mitjançant proves epicutànies, un procediment en el qual es col·loquen pedaços amb petites dosis de diferents metalls, barrejats en una base de vaselina, en la part superior de l'esquena del pacient.
Aquestes proves són segures tant en adults com en nens, encara que requereixen certes cures: no mullar la zona, evitar sudoració excessiva i no retirar els pedaços durant les primeres 48 hores.
Tractament i estratègies de prevenció
Una vegada confirmat el diagnòstic, el tractament més eficaç és identificar que objectes d'ús quotidià poden tenir contacte directe a les zones on es presenta la dermatitis i revisar si poden contenir en la seva composició aquest metall, per evitar, si és així, el seu contacte cutani directe.
Quant al maneig dels símptomes, ambdós especialistes coincideixen en una estratègia integral:
- Cremes amb corticoesteroides per reduir la inflamació en brots actius.
- Antihistamínics orals per alleujar la picor en casos més intensos.
- Hidratació constant de la pell per reforçar la seva barrera natural.
- Educació familiar i escolar, en el cas dels nens, per identificar materials hipoal·lergògens i fomentar les alternatives d'objectes problemàtics.
"En nens, a més de tractar, cal educar: ensenyar-los a no rascar-se, a identificar el malestar primerenc i a evitar aquells elements que els fan mal," recalca el Dr. Ristic.
Un abordatge interdisciplinari
La dermatitis de contacte per metalls és una afecció amb múltiples arestes, que requereix la col·laboració entre al·lergòlegs, dermatòlegs i pediatres.
Escoltar a la pell és escoltar al sistema immune: quan reacciona, ens està advertint.
Tant en adults com en nens, identificar el problema i prendre mesures a temps pot evitar complicacions i millorar la qualitat de vida. De vegades, el que sembla un simple accessori —un botó metàl·lic, una sivella brillant— pot ser l'origen d'un problema cutani, silenciós, però persistent.