Un estudi dut a terme per un equip d'investigadors del Feil Family Brain and Mind Research Institute de Nova York ha llançat la conclusió que una dieta alta en sal pot promoure el deteriorament cognitiu en les persones. El treball ha estat publicat en revista Nature Neuroscience i relaciona la ingesta de la sal comuna amb els nivells de la proteïna tau.

Com s'explica a l'article, el consum excessiu de sal sempre ha tingut associacions amb una funció cerebrovascular deficient, i el consum elevat de sal és un factor de risc per a la demència. Però ara, la qüestió és conèixer com l'excessiu consum de sal pot ajudar a incrementar les probabilitats que es desencadeni la demència.

Dona gran

L'equip responsable de la investigació, liderat pel doctor Faraco, ja havia realitzat treballs anteriorment en els que havien trobat evidències de la perillositat de la sal en quantitats importants en estudiar ratolins.

Pel que sembla, la molècula interleucina-17 (IL-17) impedeix que les cèl·lules cerebrals produeixin òxid nítric. L'òxid nítric té la funció d'ajudar a què els vasos sanguinis s'eixamplin, la qual cosa permet que la sang flueixi. Tanmateix, nivells insuficients d'òxid nítric poden conduir a un flux sanguini restringit. En l'esmentat estudi amb ratolins, una dieta alta en sal va desencadenar alts nivells d'IL-17, el que al seu torn va reduir els nivells d'òxid nítric i va disminuir el flux sanguini en un 25 per cent.

Sobre la base d'aquesta investigació prèvia, l'equip del doctor Faraco va plantejar la hipòtesi en el nou estudi que els alts nivells de sodi farien el mateix: causar demència en restringir el flux sanguini al cervell, un efecte intervingut per l'òxid nítric baix. Tanmateix, els experiments van revelar una cosa inesperada.

Els investigadors van alimentar ratolins mascles i femelles de 8 setmanes d'edat amb una dieta regular o una dieta enriquida en sodi –segons els casos– amb una durada que anava des de les 4 a les 36 setmanes.

Els científics van realitzar estudis conductuals, cerebrovasculars i moleculars, que van revelar que els baixos nivells d'òxid nítric induïts per una dieta alta en sal afectaven els nivells de proteïna tau al cervell. Una acumulació excessiva de tau és un segell distintiu de la malaltia d'Alzheimer.

En general, la proteïna tau assisteix a les neurones mitjançant l'estabilització d'estructures anomenades microtúbuls, que transporten nutrients als axons i les dendrites de les neurones. Són part del citoesquelet, o bastida, que suporta les neurones.

Segons relaten els investigadors, la proteïna tau no ha de deambular lliurement dins de la cèl·lula perquè si es desprèn del citoesquelet, té el potencial d'acumular-se al cervell, la qual cosa porta a dificultats cognitives.

En l'estudi, els científics van descobrir que l'òxid nítric frena l'activitat causada per una sèrie d'enzims que condueixen a la patologia de la malaltia de tau. Llavors, per provar encara més la dinàmica entre l'òxid nítric, la proteïna tau i el deteriorament cognitiu, els científics van combinar la dieta alta en sal i el flux sanguini restringit amb un anticòs que va mantenir les proteïnes tau sota control.

Home gran

Com a resultat de l'estabilitzador tau, aquests ratolins van exhibir un funcionament cognitiu normal, malgrat tenir un flux sanguini restringit. El que els va portar a concloure que el que realment va causar la demència va ser la proteïna tau i no la falta de flux sanguini. Aquests resultats van portar els investigadors a creure que el vincle entre la sal de la dieta i la patologia tau és directe i causal i no depèn del flux sanguini restringit.

Així mateix, adverteixen sobre els perills de les dietes altes en sal, suggerint que les troballes en els rosegadors són un bon recordatori dels riscos per als humans de la ingesta alta de sodi. I al seu torn, posen èmfasi que el problema no és tant el saler de les taules de les llars, com els aliments processats i els menjars en restaurants, on mai no sabem amb quina dosi de sal es cuina.