Les relacions a llarg termini tenen una sèrie de beneficis tangibles i un impacte profund en la salut i el benestar de les persones que les conformen. De fet, les parelles que envelleixen juntes tenen un gran nivell d'interdependència i acaben convertint-se en la principal font de suport físic i emocional de cada un.
Així queda patent en un nou estudi de la Universitat d'Illinois que examina la dinàmica de les relacions a llarg termini. Els experts han conclòs que, quan els membres de la parella estan a prop l'un de l'altre, la seva freqüència cardíaca se sincronitza en patrons complexos d'interacció.
"Estàvem buscant maneres més objectives de mesurar la dinàmica de les relacions i sabem que ser a prop d'altres persones té beneficis psicològics. Per tant, la proximitat física es va configurar com un factor important per analitzar l'impacte", explica Brian Ogolsky, professor en el Departament de Desenvolupament Humà i Estudis Familiars de la Universitat i autor principal de l'estudi.
És cert que estar a prop d'una altra persona no sempre és beneficiós; depèn de la naturalesa de la interacció. La proximitat en el context d'un conflicte és molt diferent de la proximitat en el context d'una interacció amorosa. De la mateixa manera, els canvis en la freqüència cardíaca poden ser positius o negatius.
"No ens estem centrant en la causa i l'efecte, sinó en la coregulació, que passa quan la freqüència cardíaca es mou en un patró sincrònic. És a dir, quan els socis estan a prop, els seus patrons de freqüència cardíaca indiquen una interacció que és col·lectivament significativa", assegura.
L'estudi es va dur a terme només en parelles heterosexuals, de 64 a 88 anys, que havien mantingut relacions de 14 a 65 anys, pel que per treure conclusions més sòlides caldria ampliar a un altre tipus de parelles. Els investigadors van realitzar un seguiment durant dues setmanes, registrant contínuament la seva freqüència cardíaca i la seva proximitat quan estaven a casa. Els participants portaven un dispositiu que mesurava la seva freqüència cardíaca i la seva proximitat. A més, es van instal·lar sensors a la llar que permetien observar els resultats en temps real i comprovar el nivell de proximitat dels membres de la parella. Al final del dia se'ls realitzava una sèrie de preguntes sobre la seva salut i benestar, així com la dinàmica de les seves relacions al llarg del dia.
Els resultats van indicar una relació avenç-retard en la sincronització de la freqüència cardíaca, on un dels membres estableix la pauta i l'altre segueix, però de forma intercanviable. "Això suggereix un equilibri delicat. Quan una parella activa a l'altra, comencen un ball únic a nivell de parella que afecta la seva fisiologia i els seus patrons al llarg del dia", afirma Ogolsky.
"Si realment volem comprendre els patrons únics d'interacció que succeeixen dins de les parelles, hem de començar a centrar la nostra atenció en els microprocessos; els petits patrons d'interacció que s'acumulen durant un dia. Aquests ens parlen de la naturalesa de com juguen les interaccions de les parelles. d'un moment a l'altre", finalitza l'expert.