La demora mitjana per operar-se en la sanitat pública ascendeix als 113 dies, sent País Basc (64 dies) i Madrid (65 dies), que destaca també en els temps per a consulta externa, les comunitats amb menor temps d'espera.

Les llistes d'espera, tant per obtenir una primera consulta amb l'especialista com per ser intervingut quirúrgicament, són un dels grans cavalls de batalla de la sanitat espanyola. Un desafiament generalitzat que, a més, presenta grans diferències entre comunitats.

Encara que les diferents conselleries de Sanitat de cada govern autonòmic publiquen periòdicament dades sobre la situació de les llistes d'espera, és el Ministeri de Sanitat, a través del Sistema d'Informació de Llistes d'Espera, més comunament conegut com a Sisle, el que semestralment s'encarrega de recopilar, estandarditzar i publicar les xifres que permeten realitzar una anàlisi comparativa entre regions.

Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, de juny de 2022, la demora mitjana per operar-se en la sanitat pública ascendeix als 113 dies, sent País Basc (64 dies), Madrid (65 dies) i Navarra (72 dies), les comunitats amb menor temps d'espera; mentre que els pitjors valors són per a Aragó i Catalunya, la mitjana de la qual per passar per sala d'operacions és de 151 dies, seguits per les Canàries, amb 144 dies, i Extremadura, amb 139 dies.

Per especialitats, les diferències entre les diferents regions també són substancials. Per exemple, la demora mitjana nacional per a una cirurgia general i de digestiu és de 111 dies, sent País Basc amb 57 dies, Madrid amb 68 i Navarra amb 71 són les comunitats amb menor demora, mentre que Aragó (168 dies), Catalunya (154 dies) i les Balears (145 dies) presenten els majors temps d'espera.

Les especialitats quirúrgiques amb més temps d'espera mitjana són cirurgia plàstica, amb 226 dies de demora, neurocirurgia, amb 193 dies, i traumatologia, amb 134. En el cas de la cita amb l'especialista, la mitjana nacional del temps d'espera se situa en 79 dies, segons reflecteixen les dades del Sisle. Euskadi (29 dies), les Balears (50 dies) i Madrid (51 dies) són les comunitats que presenten menor demora per aconseguir una primera consulta amb un metge d'atenció hospitalària. En el costat oposat, les comunitats que acumulen els pitjors temps són Andalusia (107 dies), les Canàries (101 dies) i Aragó (95 dies).

En aquest àmbit, les especialitats mèdiques que més demora cullen a nivell estatal són neurologia, amb 97 dies d'espera, i dermatologia i aparell digestiu, amb 84 dies.

Transparència

Les comunitats no actuen igual a l'hora de donar visibilitat a les seves llistes d'espera i són molt poques les que actualitzen regularment aquestes dades. La Comunitat de Madrid ho fa mes a mes oferint dades desglossades per cada hospital a través del seu portal de llistes d'espera.

Les últimes dades disponibles, corresponents al mes de desembre, estableixen una demora mitjana de 63,44 dies per ser intervingut a Madrid, amb quatre hospitals amb una demora mitjana inferior als 30 dies, l'Hospital Universitari General de Villalba (12,56 dies), la Fundación Jiménez Díaz (14,90 dies), el Rei Joan Carles (22,87 dies) i l'Infanta Elena (23,27 dies).

En el cas de les consultes externes, el temps mitjà per obtenir una primera cita amb l'especialista es va situar en 70 dies, amb quatre hospitals per sota dels 15 dies de demora mitjana, l'Hospital Universitari Rei Juan Carlos (2,80 dies), l'Hospital Universitari General de Villalba (3,87 dies), la Fundación Jiménez Díaz (7,19 dies) i l'Hospital Universitari Infanta Elena (13,72 dies).

Per continuar reduint els temps, el govern regional va posar en marxa un nou pla de llistes d'espera en la sanitat pública madrilenya que la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, avançava el mes de setembre passat i explicava fa uns dies, el passat 9 de febrer, durant el Ple en l'Assemblea de Madrid. Comptarà amb un pressupost de 215 milions d'euros per reduir a la meitat els temps d'atenció en el període 2022-2024.

Durant el ple, Ayuso també feia referència a què el seu govern durà a terme en aquest 2023 revisions mèdiques en els centres educatius en acabar les dues etapes obligatòries, Educació Primària als 12 anys, i Secundària als 16. A més, també va anunciar que finançarà tant la salut bucodental per a majors de 80 anys com les ulleres que necessitin els menors de 14 anys.