Quins són els nous riscos laborals del segle XXI?

Els entorns laborals es transformen contínuament com a resultat de les noves tecnologies i dels canvis de les condicions econòmiques, socials i demogràfiques. Els riscos laborals de mitjans del segle XX no són els mateixos que els de principis del segle XXI, ja que en els darrers anys el ritme de canvis al lloc de treball i la societat en conjunt s’ha accelerat considerablement; a aquest fet, cal sumar el desenvolupament tecnològic, els efectes del canvi climàtic, o els avenços assolits en matèria d’igualtat de gènere. La naturalesa de les tasques diàries també estan variant, i per això es fa necessari renovar les habilitats i coneixements per mantenir-se al dia —i segurs i segures— amb cada nou avenç.

Per prevenir riscos, és fonamental identificar-los i actuar

Autònoms: el grans oblidats

Community managers, dissenyadors UX/UI, tècnic d’impressió 3D: el segle XXI ens ha dut noves expressions laborals. Moltes d’elles sovint s’articulen —com altres professions clàssiques, del lampista fins al fuster— en format freelance i, per força, només poden atendre’s des de la flexibilitat que dona el règim d’autònoms. Tot i que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) no inclou els treballadors per compte aliena que no tenen empleats al seu càrrec, això no els eximeix del deure bàsic de complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut laborals que la llei o els contractes que tinguin subscrits els imposin, així com de seguir les normes de caràcter col·lectiu derivades del lloc de prestació dels serveis.

Per prevenir riscos, és fonamental identificar-los i actuar. En un context de feina podem trobar-ne de sis tipus: mecànics, químics, físics, biològics, ergonòmics i psicosocials. Eventualitats com el fred, la manca de llum i el desordre poden atemptar directament contra el benestar físic, social i mental de la persona treballadora. Per avançar-se a qualsevol circumstancialitat, és altament recomanable seguir el cicle de millora contínua: identificar els riscos; eliminar-ne tots els possibles; avaluar-ne els restants, posant especial atenció als de més gravetat i probabilitat; definir, planificar i implementar mesures preventives; verificar-ne els resultats i, si les condicions de treball canvien, actualitzar-ne aquelles que calguin. 

En acceptar un encàrrec, la persona autònoma ha d'assegurar-se que pot garantir la seva protecció en tot moment, sobretot si ha de coordinar-se amb altres persones treballadores: Les activitats d’unes poden generar riscos laborals per a les altres? En el cas que una punta de feina obligui una persona autònoma a contractar els serveis de tercers, cal que tenir que clar que l’autònom esdevé una empresa, amb totes les obligacions i responsabilitats que se’n deriven, també en matèria de riscos laborals. L’autònom que en contracta un altre haurà de gestionar un pla de prevenció i avaluació de riscos, així com assegurar les condicions dels espais i dels equips de treball on allotjarà a la persona empleada.  

Digitalització i teletreball

Avui en dia l'ordinador portàtil és un equip molt habitual entre les persones que han de desplaçar-se sovint o tracten de conciliar la seva vida personal i laboral. Quins factors de risc comporta l’ús d’aquests aparells, però? L’exposició a postures forçades, la fatiga visual, l’exposició a moviments repetitius o la sobrecàrrega muscular en transportar l’equip en serien alguns d’ells. A més, en comparació amb els ordinadors convencionals o de taula, els ordinadors portàtils suposen sovint la improvisació del lloc de treball, ja sigui a una oficina externa, un hotel, o a mitjans de transport com avions, trens o autobusos, el que pot dificultar l'adopció de postures de treball còmodes o correctes.

Això ens porta inexorablement al teletreball, una realitat que se’ns va fer comuna ara fa dos anys, quan la pandèmia va capgirar les nostres rutines de mobilitat. El treball a distància es continua esdevenint en nombroses empreses, manifestant-s’hi amb diferents fórmules, com ara bé la semipresencialitat. Mitjançant un decret llei, l’any 2020 es va regular aquest tipus de treball a distància d’una manera específica. Aquesta norma, després de ser tramitada com a projecte de llei al Congrés dels Diputats, va esdevenir en l’actual Llei de Treball a Distància. Segons l’agència Eurostat, però, el 5,2% de les persones ocupades entre 15 i 64 anys ja treballaven habitualment des de casa l'any 2018. 

Per detallar els diferents factors de risc associats al teletreball, s’han classificat en quatre apartats: els equips de treball emprats, l’entorn en què es desenvolupa el treball, la interconnexió ordinador-persona, i els factors de risc psicosocial. Cal posar especial atenció en aquests últims, ja que el pas del treball presencial al teletreball implica canvis que afecten la manera de relacionar-se i d’organitzar la feina, així com la introducció de novetats tecnològiques. Això té un impacte directe en els factors psicosocials, on l’aïllament del treballador a casa, la manca de separació entre vida laboral/personal o les llargues jornades laborals en poden ser algunes de les manifestacions més recurrents.

L’activitat preventiva de l’empresa ha d'incloure accions destinades a preparar-se i adaptar-se al canvi climàtic

Cops de calor i canvi climàtic

Els efectes del canvi climàtic i el seu impacte en la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores ja s’estan fent palesos. És important que patronal i treballadors entenguin com el clima pot afectar la seguretat i la salut, per tal d’incloure dins de l’activitat preventiva de l’empresa accions destinades a preparar-se i adaptar-se al canvi climàtic, en concret a efectes com l’increment de la temperatura i els esdeveniments meteorològics extrems. L’estrès tèrmic i cops de calor només són la punta de l’iceberg: la radiació ultraviolada, presència d’al·lèrgens en l’ambient o augment de casos de malalties transmeses per insectes també són riscos que augmenten, en paral·lel, a l’escalfament del planeta.

En arribar a l'estiu, la problemàtica és encara més acuitada. Durant els mesos de juliol i agost, les empreses que tinguin empleats feinejant a l’aire lliure hauran de planificar la protecció adequada i proporcionar el material necessari per tal d’evitar la sobreexposició a les altes temperatures. En aquest sentit, els horaris adaptats, l’organització de torns, les pauses freqüents, la regularitat en la ingesta d’aigua, la crema solar i la roba transpirable suposen proteccions fonamentals. En aquest context, cal parar especial atenció a símptomes com fatiga, mal de cap o vertigen, que poden ser precursors de problemes més greus com la deshidratació o el cop de calor –que en alguns casos arriba a ser mortal.

No podem abordar la prevenció de riscos laborals sense esmentar, també, les cremades per exposició solar, les al·lèrgies i patologies respiratòries, les malalties infeccioses o l’increment del nombre d’accidents per fatiga física i mental, que afectaran especialment el personal d’aquelles activitats que es realitzen a l’exterior. A partir d’un estudi basat en dades de tot l’Estat espanyol, s’ha pogut corroborar que els dies de més calor o fred, la possibilitat de patir un accident augmenta fins a un 10%. Al voltant d’un 3% dels accidents de treball es poden atribuir al fred i la calor. Parlem de 60 lesions al dia. Els costos associats a aquesta sinistralitat suposen un total de 366 milions d’euros anuals, el 0,03% del PIB.

Escenari (Post)Pandèmic

Mans, distància, mascareta: el mantra ens el sabem de fit a fit. La pandèmia que ja ha quedat enrere i l’escenari postpandèmic on som instal·lats han fet que la neteja, desinfecció i ventilació d’espais hagin passat, d’activitats rutinàries, a procediments absolutament capitals. Potser les mascaretes ja no formen part del paisatge de les oficines, però els escenaris de risc en relació a la població treballadora encara no han desaparegut del tot. En funció del tipus d’activitat, es poden establir dos escenaris amb diferents nivells d’exposició: un de risc alt, quan en una situació laboral es pot produir un contacte estret amb un cas probable o confirmat d’infecció per la COVID; i un de risc baix, quan el contacte no és estret.

Amb o sense context pandèmic, rentar-se les mans és la mesura més eficaç per reduir la transmissió d'infeccions. El rentat de mans pot servir per prevenir l’absorció de contaminants a través de la pell, la contaminació per ingestió, i la contaminació creuada; és a dir, la propagació de contaminants a través de les mans, la roba o les sabates. Tanmateix, la utilització freqüent de productes per a la higiene de mans pot ocasionar irritació de la pell de les mans, principalment en llocs de treball on es necessita realitzar la higiene de les mans moltes vegades cada hora. En aquests casos s’han d’esbandir les mans, eixugar-les bé i utilitzar locions o cremes, per minimitzar la incidència de dermatitis irritant de contacte.

A més, i a proposta de la Direcció General d'Igualtat, la Comissió d'Igualtat i del Temps de Treball va aprovar les recomanacions per gestionar l’impacte de la COVID-19 en el mercat laboral des de la perspectiva de gènere. Aquestes recomanacions proposen un abordatge de les conseqüències de la pandèmia en el mercat laboral que incorpori aquesta perspectiva en tots els seus aspectes i que permeti combinar: la reorganització dels temps de treball; la corresponsabilitat i els permisos de cura; la millora de les condicions de treball dels sectors feminitzats, fonamentalment les dels treballs de cures; l’equitat de gènere en els òrgans de participació i presa de decisions; i, de nou, el teletreball.

L’Administració Pública ha d’incloure la perspectiva de gènere en els programes de seguretat laboral

A voltes amb la perspectiva de gènere

L’afectació diferencial dels riscos laborals entre dones i homes és fefaent: la protecció de la maternitat i de la lactància; els riscos psicosocials des de la perspectiva de gènere; la incidència dels trastorns musculoesquelètics segons sexe… A la llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes, es remarca que l’Administració Pública ha d’incloure la perspectiva de gènere en els programes de seguretat. Com a novetat respecte a l’anterior, a l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026 s’ha integrat aquesta perspectiva com un valor essencial de les polítiques de seguretat en el treball, tractant-la com un objectiu, no només articulat en actuacions específiques, sinó netament transversal.

L’ICSSL (Institut Català de Seguretat i Salut Laboral) treballa perquè les empreses incloguin la perspectiva de gènere en totes les seves polítiques i activitats preventives. En aquest sentit, planifica i executa diferents actuacions en aquesta matèria: seminaris de sensibilització a tot el territori català; participació en fòrums i grups de treball; inclusió de clàusules específiques en matèria d’igualtat en els convenis de col·laboració, ordres de bases de premis, convocatòries i contractes. Per altra banda, l’ordenació de les activitats preventives que han de desenvolupar les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, s’incideix en la necessària transversalitat d’aquesta perspectiva en el marc de les resolucions que es dicten anualment.

A més de donar resposta a les reclamacions que es puguin produir en matèria d’assetjament sexual per raó de sexe, totes les empreses estan obligades a arbitrar procediments específics per prevenir aquesta xacra. La col·laboració dels serveis de prevenció amb l’empresa en situacions d’assetjament sexual consisteix, en primer lloc, a assessorar l’empresa per identificar els factors de risc, avaluar els riscos psicosocials, i proposar-li l’adopció de mesures preventives, garantint la protecció de les persones especialment sensibles. En cas de fer tard, s’assistirà tècnicament l’empresa amb l’objectiu d’investigar els danys a la salut de l’afectada.