Estudis científics i estadístics que relacionen les crisis o impactes humanitaris amb l'augment dels naixements de nenes certifica que, amb la crisi per la pandèmia del coronavirus, també es registrarà un augment d'aquest sexe. La Universitat de Cambridge publica i explica els motius i es recolza amb altres organismes com l'Organització Mundial de la Salut, OMS.

Anem a pams. Les dones que donen a llum una nadó nena presenten majors nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès, en el moment de la concepció. Els nivells són tan elevats que es pot arribar a detectar el doble de cortisol en el cas de ser nena. La naturalesa té els seus propis mecanismes en situacions d'adversitat. 

El més important és que les hormones sexuals es poden veure modificades en situacions d'alt estrès. Un exemple d'això és la reducció, en paral·lel, de la testosterona en homes amb alts nivells d'estrès, com s'ha vist en els soldats de guerra, estudiants universitaris després de realitzar un examen o esportistes després de disputar un partit decisiu.

Justificació científica

L'objectiu principal dels investigadors era analitzar la relació entre el sexe de la descendència i l'estrès de les mares durant el primer trimestre de l'embaràs. Per aconseguir-ho, a 108 dones se’ls va mesurar l’estrès biològic, els nivells de cortisol detectats al cabell i es va avaluar l’estrès psicològic posterior. D'aquí, es va observar que la concentració de l’hormona era major si el nadó era una nena, que si era un nen. Aquests resultats mostren que el sexe del futur nadó podria estar condicionat, entre moltes altres variables, pels nivells d'estrès de la mare durant la concepció i les primeres setmanes d'embaràs. Ara bé, també alerten que "es necessita més investigació en aquesta àrea per donar suport als resultats".

A l'altra banda, també influencia la situació de l'home en el moment de concebre'l. El comportament dels espermatozoides, portadors dels cromosoma X i Y que defineixen el sexe, són rellevants. Així doncs, els espermatozoides portadors del cromosoma X, que a l'unir-se a un òvul formaran un fetus nena, són més resistents travessant un moc cervical amb ph més àcid i hostil. I cal tenir en compte que aquest ph és més àcid quan disminueixen els estrògens com a conseqüència de l'estrès. D'aquesta manera, davant l'adversitat, els espermatozoides portadors de cromosoma Y, que a l'unir-se a un òvul formaran un fetus nen, tindrien menys possibilitats d'arribar a aquest òvul en aquesta situació.

I, més enllà de la selecció entre un sexe o un altre, també cal tenir en compte un darrer factor: els avortaments espontanis. Hi ha una àmplia evidència científica i diferents estudis han mostrat un increment del nombre d'avortaments després d'episodis dramàtics com poden ser atacs terroristes de l'11-S o el terratrèmol al Japó el 2011. Tots ells, es produeixen de forma selectiva en major quantitat en fetus masculins.

Justificació estadística

Els científics es pregunten si tot plegat és una "resposta a l'estrès davant l'adversitat amb la qual la naturalesa s'assegura la supervivència de l'espècie".  Anteriorment, s'han citat algunes dates rellevants però n'hi ha més que corroboren aquesta diferència substancial entre els naixements de nens i nenes. Així doncs, s'ha estudiat el que va succeir als Estats Units en els mesos posteriors a l'assassinat del president JF Kennedy, després dels atacs terroristes de l'11-S o després de la mort de la Princesa Diana a Gran Bretanya. Tots ells, detecten un augment de nenes.

Segons l'OMS, en l'espècie humana, la relació entre homes i dones en el moment del naixement s'inclina a favor del sexe masculí amb una proporció d'aproximadament 105 o 106 naixements d'homes per cada 100 de dones. No obstant, això es pot veure modificat en certes condicions com les citades anteriorment.

Foto de portada: la primera nadó catalana del 2021 a Catalunya, imatge de recurs