Un equip internacional d'investigadors ha revelat el motiu pel qual els ratpenats no s'infecten de coronavirus, segons un estudi publicat a la revista Journal of Virology (de la Societat Americana de Microbiologia). La qüestió és que les cèl·lules d'aquests mamífers disposen d'unes barreres moleculars especifiques que impedeixen la replicació del SARS-CoV-2. Aquesta és la principal conclusió a la qual ha arribat l'equip liderat per l'Institut Pasteur de París, en el qual s'inclou un investigador català: es tracta de Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i expert en ecoepidemiologia.
L'estudi s'ha portat a terme amb cèl·lules primàries d'espècies de ratpenats poc estudiades que circulen àmpliament per Europa i Àsia, que s'han obtingut de petites biòpsies fetes a les ales dels mamífers o bé d'altres línies cel·lulars aportades per alguns equips de recerca que han participat en l'estudi. Les conclusions indiquen que els models cel·lulars definits en quiròpters es perfilen com a eines de gran interès científic per investigar les relacions evolutives entre ratpenats i coronavirus.
És ben sabut que els coronavirus són presents en animals d'arreu del planeta, de la mateixa manera que se sap que algunes espècies de ratpenats (quiròpters) tenen una gran resistència davant la infecció vírica. Això és perquè el sistema immunitari es troba en prealerta constant, cosa que implicaria greus problemes d'inflamació en la majoria dels mamífers. Però els ratpenats s'ho poden permetre, motiu pel qual són una peça clau de molts estudis internacionals epidemiològics i immunològics. Aquí és on entra en joc l'esmentat estudi de l'Institut Pasteur.
L'equip ha investigat la capacitat de les cèl·lules primàries de diverses espècies de ratpenats per donar suport a la replicació del SARS-CoV-2. Serra-Cobo detalla el següent: "Els resultats revelen que cap d’aquestes cèl·lules no va ser permissiva a la infecció, ni tan sols les que expressaven nivells detectables de l’enzim conversiu de l’angiotensina II (ACE2), una metal·lopeptidasa que serveix com a receptor viral en moltes espècies de mamífers". "Tampoc no van permetre la infecció les cèl·lules de l’espècie Rhinolophus ferrumequinum, un quiròpter del mateix gènere que el ratpenat asiàtic, en què es va trobar el virus BANAL-52, un avantpassat potencial del SARS-CoV-2. En concret, la seqüència genètica del BANAL-52 presenta un 96,8 % de similituds amb la del SARS-CoV-2", explica.
El futur de l'estudi
En el cas dels humans, la proteïna de l'espícula del SARS-CoV-2 s'uneix al receptor de la membrana cel·lular ACE2 i, tot seguit, infecta la cèl·lula. No passa el mateix en el cas dels quiròpters, ja que "o bé la quantitat de l’enzim ACE2 és molt petita i ja no entra a la cèl·lula o bé, si el virus s’uneix a l’ACE2, després no és capaç de produir la infecció". Llavors, l'estudi contribueix a conèixer millor els mecanismes de lluita contra les infeccions víriques.
L'investigador de la UB se centra en això: "Concretament, el nostre equip està treballant per conèixer les adaptacions dels quiròpters enfront de les infeccions víriques. Un nombre important de virus zoonòtics circulen en les poblacions de quiròpters sense originar símptomes de la malaltia en els individus portadors". "En el decurs de la història evolutiva dels quiròpters (uns 64 milions d’anys), s’han produït processos de coevolució entre els ratpenats i els virus. Un exemple d’aquests processos el trobem en l’adaptació als coronavirus. L’estudi de les adaptacions evolutives dels éssers vius per fer front a les infeccions víriques té un interès cabdal, ja que proporciona informació que pot tenir aplicacions mèdiques", conclou Serra-Cobo.