La malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) és una malaltia pulmonar crònica comuna, prevenible i tractable que afecta homes i dones de tot el món, tal com explica l'OMS. En les persones que la pateixen, el flux d'aire está limitat de forma irreversible per una obstrucció intrínseca de la via aèria (bronquitis crònica o bronquiolitis obstructiva) i per la perduda de la força de retracció elàstica pulmonar (emfisema).

Està causada per l'exposició prolongada a gasos i partícules nocives i per factors personals, per exemple, factors genètics i esdeveniments que afectin el desenvolupament pulmonar en la infantesa. A més, l'exposició al fum del tabac, la contaminació de l'aire d'interiors i l'exposició ocupacional a pols, fums i productes químics són també factors de risc importants de la malaltia.

Segons un recent congrés celebrat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), la mortalitat després d'un ingrés hospitalari per una agudització de l'EPOC triplica a la mortalitat postingrés per infart (síndrome coronària aguda o SCA). Als 90 dies de l'ingrés hospitalari, moren 11 pacients de cada 100 per una agudització de l'EPOC, davant 4 de cada 100 per cardiopatia isquèmica aguda. De fet, segons l'OMS, és la tercera causa de mort al món. El 2019 va ocasionar 3,23 milions de defuncions.

Per reduir aquesta mortalitat, des de SEPAR treballa en una nova definició de l'agudització de la malaltia que substituirà a l'actual definició simptomàtica d'aquesta malaltia respiratòria, un canvi que permetrà abordar millor les aguditzacions de l'EPOC i presumiblement obtenir millors resultats.

EPOC

Segons els experts participants en el Congrés, la cardiologia hospitalària és més proactiva en la realització de procediments diagnòstics i terapèutics per a l'abordatge de la síndrome coronària aguda. Gràcies a això, s'ha constatat una reducció progressiva de les taxes de mortalitat en aquesta malaltia. Aquesta manera de procedir constitueix un model de referència per millorar l'atenció del pacient amb agudització de l'EPOC.

La cardiologia i la pneumologia tenen moltes àrees en comú. El 25% dels pacients amb EPOC tenen cardiopatia isquèmica, és a dir, 1 de cada 4 pacients amb EPOC té cardiopatia isquèmica estable o aguda. Una de les explicacions d'aquesta associació és que l'EPOC i la cardiopatia isquèmica tenen una causa comuna, el tabaquisme, que produeix danys en diferents òrgans.

No obstant això, l'EPOC també augmenta el risc de cardiopatia isquèmica, amb independència del tabaquisme. L'EPOC cursa amb inflamació sistèmica, produeix estrès oxidatiu i dany endotelial, augmentant el risc d'esdeveniments coronaris. La col·laboració entre ambdues especialitats és fluida i, d'allà, que hagi pres com a mirall el model de maneig del SCA, per establir un nou paradigma per a l'abordatge de les aguditzacions de l'EPOC.

La guia clínica GesEPOC 2021 és la primera en l'àmbit mundial que proposarà un canvi de definició de l'agudització de l'EPOC, que tindrà una aproximació més sindrómica (com a síndrome en lloc de simptomàtica), més inclusiva (permetrà incloure molts més casos) i basada en biomarcadors.

Des del punt de vista diagnòstic, la nova definició conduirà a una major exigència dels clínics a l'hora de realitzar les proves diagnòstiques per detectar els trets tractables dels pacients. Aquests trets, al seu torn, es podran identificar gràcies a la disponibilitat de biomarcadors per a aquest procés.

Des del punt de vista terapèutic, el canvi de definició també pot tenir implicacions abordar l'exacerbació de l'EPOC en el moment més agut.