S'ha mort Antonio Caralps Riera, doctor pioner en trasplantaments i exalcalde d'Alella, als 91 anys. Eminent nefròleg, liderà l'equip mèdic que l'any 1965 dugué a terme el primer trasplantament renal exitós a l'Estat espanyol amb un òrgan procedent d'un donant mort, cosa que el va convertir en figura clau en el desenvolupament de la medicina del trasplantament renal tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. La comunitat mèdica i científica ret homenatge a la seva memòria i llegat, ja que ha deixat empremta en la història de la medicina catalana i espanyola.
Nascut el 22 de març del 1934 a Barcelona, Caralps es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona l'any 1957. Posteriorment, entre el 1960 i el 1962, s'especialitzà en nefrologia a l'Hospital Necker de París. Aleshores, ja destacava pel seu esperit innovador i el seu compromís amb la innovació científica. El 1962, fundà el primer dispensari especialitzat en nefrologia de l'Estat, a l'Hospital Clínic. Aquest dispensari es convertí ben aviat en el centre de referència d'aquesta especialitat.
Al capdavant del Congrés Mundial de Trasplantaments
Fou el 23 de juliol del 1965 quan es dugué a terme el primer trasplantament renal exitós a l'Estat amb un òrgan d'un donant mort, amb un equip liderat pel mateix doctor Caralps i per l'uròleg Josep Maria Gil-Vernet. Fou una intervenció històrica, fruit de dos anys de recerca i de l'aplicació de protocols experimentals rigorosos, tant en laboratori com en models animals. L'any següent, el 1966, presidí el XVI Congrés Mundial de Trasplantaments celebrat a Barcelona, reafirmant així el seu paper de lideratge en l'àmbit dels trasplantaments a escala internacional. Entre el 1984 i el 1989, ocupà la presidència de la Societat Catalana de Trasplantaments, sent-ne el primer president.
Per les seves contribucions pioneres al trasplantament d'òrgans, li fou concedida la Gran Creu de l'Ordre Civil de Sanitat, un dels reconeixements més alts en l'àmbit sanitari a l'Estat. Dirigí els serveis de nefrologia a l'Hospital Vall d'Hebron a partir del 1974 i, posteriorment, de l'Hospital Germans Trias i Pujol, on treballà fins que es jubilà el 1999. Fou autor de 150 publicacions científiques i d'obres de referència en el seu camp, com ara Trasplante renal (1983), Trasplante de órganos y tejidos (1985) i Libro de texto de Nefrología (1994). El 1984 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on pronuncià el discurs d'ingrés titulat: “Sobre el procés de morir i sobre la mort i el seu aprofitament”. A més, combinà l'activitat mèdica i acadèmica amb les funcions a la vida pública, com la d'alcalde d'Alella (Maresme) entre el 1995 i el 1999.