Els progressos en la investigació de vacunes que immunitzin contra la Covid-19 i en tractaments que atenuïn els seus efectes sobre la salut permeten entreveure un futur esperançador però encara cal estudiar i fer seguiment de les seqüeles que pot deixar en persones que l'han patit. Alguns dels millors metges d'Espanya, segons la llista de Forbes, analitzen l'empremta que la nova malaltia pot deixar.
El pneumòleg José María Echave-Sustaeta, de l'Hospital La Luz, indica que si bé encara és aviat per conèixer quins seran les seqüeles a llarg termini dels pacients que hagin patit una pneumònia per Covid-19, "la informació disponible fins al moment suggereix que la incidència de seqüeles respiratòries rellevants no serà massa elevada, i probablement es limiti a aquells pacients que hagin patit les formes més greus de pneumònia Covid-19".
Aquest expert considera que aquesta malaltia "ha suposat un reforçament del paper de la pneumologia i el pneumòleg en l'atenció del pacient respiratori agut greu i en el seu seguiment després de l'alta. Ha ampliat el coneixement de la pneumologia i el pneumòleg en la població general i la seva valoració per la resta dels especialistes".
Juntament amb les afeccions pulmonars, les coronàries són entre les més rellevants de les produïdes pel coronavirus. El doctor José Ángel Cabrera, de l'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid, diu que des dels primers casos descrits de pacients infectats per SARS-Cov-2 s'han posat de manifest implicacions rellevants de la malaltia en el sistema cardiovascular.
"L'afectació per Covid-19", relata, "pot produir isquèmia miocárdica per alteració en l'oferta-demanda d'oxigen per insuficiència respiratòria amb marcada hipòxia, defecte de perfusió a nivell microvascular amb eventual falta de permeabilitat vascular amb vasoespasmo i estrès de paret endotelial amb augment del flux coronari i ruptura de la placa arterioescleròtica".
Tot això provoca un elevat risc per desenvolupar una síndrome coronària, "així com un infart agut de miocardi tipus 2. Menys freqüent, o almenys amb menor coneixement en el moment actual, és l'efecte directe del virus sobre el cor".
La pandèmia ha tingut un impacte rellevant en aquests pacients, ja que ha estat molt significatiu el descens en el nombre d'urgències cardiovasculars als hospitals espanyols durant els dies de confinament. Aquest expert indica que "tot això ha generat un elevat nombre d'infarts evolucionats en les setmanes posteriors a la primera onada amb una afectació molt més important del cor i que s'associen clarament a complicacions agudes, o a mig o a llarg termini. És important remarcar que cada minut compta, ja que el retard en el tractament de l'infart comporta un augment de la morbi-mortalitat."
Respecte a efecte o seqüeles que es poden detectar en els propers mesos, afirma que la infecció per coronavirus "pot predisposar a fenòmens protrombóticos en la circulació arterial i venosa degut un quadre inflamatori greu, activació de les plaquetes, disfunció endotelial i estasi sanguini".
Una altra especialitat que ha tingut un paper protagonista durant la pandèmia ha estat l'anestesiologia. El doctor José Luis de la Calle Reviriego, cap de la Unitat per a l'Estudi i Tractament del Dolor Hospital Universitari Ramón i Cajal, manifesta que aquests professionals han exercit "un paper essencial en l'atenció dels pacients crítics afectats per la Covid-19. Els serveis s'han abocat al tractament d'aquest perfil de pacients, i han col·laborat en la reorganització, planificació i assistència de l'activitat quirúrgica".
Aquestes accions s'han desenvolupat en col·laboració amb altres especialitats. Al seu hospital es va crear el Servei MacroCovid, dirigit pel doctor Jaime Masjuan, cap del servei de Neurológia, que ha dissenyat una estructura de grups multidisciplinaris per a l'atenció dels pacients afectats per la Covid-19.
La malaltia també ha tingut un impacte molt notable en Medicina Interna i Urgències. El doctor Ángel Charte, Hospital Universitari Dexeus, recorda que durant el primer brot les consultes a urgències "eren gairebé únicament i exclusivament per infecció de Covid-19", mentre que en el segon ha coexistit amb les patologies habituals d'urgències. "Ens va estranyar molt que durant la primera onada 'va desaparèixer' pràcticament tota aquella patologia que no fos Covid. En l'assistència en urgències era poc freqüent que acudissin altres patologies. En aquesta segona, l'assistència mèdica ja comparteix la patologia 'habitual'".
"L'experiència acumulada en aquests mesos", agrega, "suposa un coneixement més gran de la malaltia el que ens permet detectar ràpidament pacients amb probable mala evolució i diferenciar formes lleus dels que necessiten hospitalització. La disponibilitat de PCR però també de test antigènic i serologia ha estat, sens dubte, d'una gran ajuda diagnòstica i de maneig".
Una altra de les proves que ha jugat un paper determinant ha estat el diagnòstic per la imatge. El doctor Juan Álvarez-Linera Prado, de l'Hospital Ruber Internacional, ressenya que, "sens dubte, les imatges radiològiques de l'afectació pulmonar han estat molt característiques en aquesta patologia i ens han permès diferenciar-les d'altres formes de pneumònia, sobretot en estadis precoços."
Aquest expert està convençut que la pandèmia ha posat en marxa, i es continuarà utilitzant, la teleradiologia i també les sessions clíniques per videoconferència. "Hem après que l'inesperat pot passar i que cal invertir en plans de contingència. A col·laborar i a valorar més la feina d'equip tant amb altres metges com amb la resta de personal sanitari".
El cert és que la nova malaltia ha afectat pacients amb malalties molt diverses. Els al·lèrgics no han estat una excepció. El doctor Pedro Gamboa Setién, de l'Hospital de Cruzes, explica que "existeixen dades discrepants depenent de la raça i països però en alguns països asiàtics els pacients amb malalties al·lèrgiques prèvies presentaven formes més freqüents i greus d'infecció per aquest virus".
En altres països, tanmateix, "no s'ha detectat un risc més gran d'infecció, fins i tot en algunes sèries es detecta un factor protector de la patologia al·lèrgica sobre les formes greus d'aquesta malaltia. De fet, els pacients amb asmes bronquials no al·lèrgiques sí que presenten un risc més important de complicacions i formes greus pel SARS-Cov2 comparats amb aquells pacients amb asma bronquial al·lèrgica que no presenten aquest risc més gran o fins i tot menors que la població general".
Telemedicina
El nou coronavirus ha accelerat la implantació de processos que emergien com la telemedicina però també ha posat en relleu la importància d'àrees que, malgrat la seva rellevància, probablement no se'ls assignava el paper protagonista que han de tenir, com la medecina preventiva i la salut pública.
La doctora María Dolores Martín Ríos, cap del Departament de Medecina Preventiva de l'Hospital Universitari General de Villalba, exposa que aquesta especialitat "ha estat la gran desconeguda, fins i tot entre el propi col·lectiu mèdic".
Destaca que aquesta especialitat ha exercit un paper clau en el maneig de la nova malaltia, "a l'assessoria tècnica en tots els àmbits (sanitaris, sociosanitaris, escoles, etc.), així com en la comunicació de la informació i en la formació a altres professionals. Amb la nostra participació en grups multidisciplinaris, així com en equips d'investigació, hem contribuït a generar coneixement per al control del SARS-CoV-2".
Coneixement que s'ha generat en totes les unitats, també en Hematologia. La doctora Pilar Llamas Sillero, cap del Departament d'Hematologia de la Fundació Jiménez Díaz, diu que la manifestació trombótica més freqüent en pacients amb Covid-19 és el tromboembolisme pulmonar i s'ha vist una incidència més gran en el pacient crític.
"En principi", afegeix, "té una bona evolució si s'estableix un tractament antitrombòtic adequat, encara que cal comptar també amb les possibles seqüeles de l'afectació pulmonar de base per aquest coronavirus. En aquest tema s'està treballant activament. La sospita clínica és la que ha d'alertar sobre la possibilitat d'un esdeveniment trombòtic. Per exemple, en el cas del tromboembolisme pulmonar, una falta d'oxigen d'aparició brusca; o un augment de volum d'una extremitat en el cas de la trombosi venosa profunda".
Respecte a la investigació de tractaments amb plasma per abordar la nova malaltia, apunta que "hi va haver un impuls inicial, que va motivar la publicació d'estudis observacionals dels quals es podia extreure un benefici en etapes precoces de la malaltia," si bé recentment s'han publicat "en una revista científica de prestigi els resultats d'un estudi randomitzat i controlat sobre l'eficàcia del plasma convalescent en pacients amb pneumònia greu, concloent que manca de benefici. A Espanya estem participant en diversos assajos randomitzats, i estudis observacionals dels quals estem esperant els resultats".
Al contrari, un dels grups de població que menys s'ha vist afectat pel coronavirus han estat els nens. El doctor Jesús Argente Oliver, catedràtic de Pediatria de la Universitat Autònoma de Madrid i cap de Servei de Pediatria de l'Hospital Infantil Universitari Nen Jesús Madrid, creu que la informació proporcionada sobre la Covid-19 en nens "ha estat certament confusa, amb massa persones expressant opinions no demostrades científicament. L'única realitat és que la incidència en nens ha estat molt inferior a la incidència en adults, havent-se descrit més portadors que malalts."
Covid-19 i infantesa
El doctor Argente recorda que "alguns hospitals de la Comunitat de Madrid hem fet estudis conjunts; tanmateix, no disposem del nombre de nens afectats a Espanya. Una dada d'interès ha estat comprovar que els nens que han iniciat un quadre clínic de diabetis mellitus tipus 1 han desenvolupat formes més greus de la malaltia, com hem publicat recentment a la revista 'Journal of Pediatric Endocrinology & Metabolism'".
Encara que l'inici del curs escolar no ha generat un increment de casos clínics de Covid-19 insisteix que l'arribada de l'hivern "planteja un gran dubte que només comprovarem quan es desenvolupi aquesta època estacional, que segur serà complicada en els Serveis d'Urgència de la Comunitat de Madrid i d'Espanya en general, però no pot deduir-se'n que el nombre de casos de Covid-19 s'incrementi en nens".
Però si la infantesa ha estat un dels grups de població que menys ha afectat el coronavirus, potser al que menys, els pacients oncològics estan entre els que més han patit els efectes de la pandèmia. El doctor Jesús García-Foncillas, de l'Institut Oncoheatlh, reconeix que "el nivell d'afectació per la pandèmia ha estat tan fort i intens que, d'una banda, molts pacients van decidir unilateralment no fer-se estudis ni proves i altres, també unilateralment, van acudir a les cites de tractament, o fins i tot de procediments quirúrgics. Quan es perd la pauta de tractament ens trobem en un context de possible augment del risc de recidiva o de progressió de la malaltia tumoral".
Per reduir el risc sobre aquests pacients, el doctor García-Foncillas relata que en el seu centre es van fer controls sempre que un pacient ingressava per a qualsevol tractament o procediment, a fi de confirmar que no hi havia un procés d'infecció asimptomàtic. "Això ens ha permès detectar precoçment qualsevol inici asimptomàtic de Covid-19 i evitar que s'iniciés un tractament quimioteràpic en un context que pogués posar en especial risc al pacient".
Igual com als pacients oncològics, a aquells amb malalties neurodegeneratives, com l'alzheimer, el parkinson o l'esclerosi múltiple, la pandèmia i el confinament els ha passat "una important factura" i en no poder fer les seves activitats físiques, cognitives i socials "molts d'ells han empitjorat en mobilitat i en els seus deterioraments de memòria, i ara cal incidir i treballar perquè tornin a totes les seves activitats", manté el doctor Rafael Arroyo, del Complex Hospitalari Ruber Juan Bravo.
Des del punt de vista de símptomes neurològics directament relacionats amb el coronavirus els més habituals han estat l'alteració de l'olfacte i del gust, una probabilitat més gran de patir ictus i alguns quadres més específics, però poc freqüents com a neuritis. Aquest expert ressenya que en els malalts sobretot greus es refereixen cefalees, mareig, cansament, dolors musculars, trastorns cognitius i situacions de gran estrès després de patir la malaltia.
Un altre dels àmbits en els quals la pandèmia ha tingut una repercussió rellevant és la salut mental. Segons el doctor Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, han augmentat els trastorns d'ansietat, depressius i d'estrès posttraumàtic, "i persones que ja patien trastorns mentals han empitjorat com a efecte de diversos factors, com el confinament, la solitud, les morts i el menor accés a la sanitat pública quan aquesta va estar desbordada".
Respecte a l'impacte de la pandèmia en l'estat anímic del personal sanitari i pacients amb Covid-19, manifesta que "tota experiència extrema i/o traumàtica té un impacte psicològic i existeixen factors individuals que fan que la resposta a aquesta situació acabi sent constructiva o destructiva; depèn de la dosi i de la durada de la situació estressant, però també de la vulnerabilitat del subjecte. Uns quedaran marcats de forma negativa, d'altres els en suposarà una oportunitat de fer-se més forts, més resistents (resilients), i de relativitzar certes preocupacions que ens afecten de forma desproporcionada quan no tenim problemes greus".
"Convertir una crisi en una oportunitat és una cosa que no tothom té al seu abast, però reflexionar-hi pot ajudar, especialment si aconsegueix el suport d'un professional. Per això és important que els treballadors sanitaris tinguin accés a suport emocional als mateixos centres de treball", aconsella el doctor Vieta, que recomana "dosificar el consum de notícies relacionades amb la pandèmia, mantenir el contacte social, encara que sigui a distància (xarxes socials, videoconferència), dedicar temps a altres aspectes com la salut física (exercici, dieta sana), racionalitzar el teletreball perquè no envaeixi tota la jornada, i evitar l'ús de pantalles a última hora del dia que puguin alterar el nostre ritme de son".