A partir de l'1 de juny el sindicat Metges de Catalunya, majoritari en el sector, posarà en marxa una nova campanya, Ni un minut més. L'objectiu de l'acció és forçar la consellera de Salut, Olga Pané, a negociar millores i implicarà que 38 serveis de 19 hospitals públics i concertats del país deixin de fer activitat addicional i voluntària. D'aquesta manera, els metges tornen a la càrrega amb les seves demandes que fa anys que s'arrosseguen i que continuen sent les mateixes que fa temps. Tot i que després de la pandèmia de la covid-19, els polítics es van bolcar en discursos a favor de la sanitat pública, el fet és que els metges semblen no haver notat millores i les seves queixes són les mateixes: "El que falten són mans i el sistema s'aguanta pel sobreesforç dels professionals", han insistit els representants del sindicat aquest dijous en una roda de premsa que s'ha celebrat per analitzar dades sobre llistes d'espera. La campanya es podria estendre també a centres d'assistència primària, avisen.
El secretari general de l’organització, Xavier Lleonart, ha considerat un “èxit absolut” la resposta a la campanya. “Els metges han dit ‘prou’ perquè no estan disposats a continuar aguantant el sistema amb el seu sobreesforç”, ha assegurat, segons recull l'agència ACN. El secretari general ha afegit que alguns especialistes poden arribar a fer al cap de l’any, entre l’activitat ordinària, les guàrdies i les peonades, 3.000 hores laborals. Aquest volum d'hores representa prop del doble del còmput anual d’una jornada a temps complet. “Estem parlant d’un sobreesforç que és inhumà”, ha alertat. Aturar aquest terç de l’activitat assistencial d’alguns serveis “pot representar un greu problema per al departament” i ha recalcat que el problema no el crea Metges de Catalunya amb la iniciativa. “És un monstre que ha creat l'administració infradotant de professionals al sistema”, ha recriminat.
Centres hospitalaris i serveis adherits (llista provisional)
Aquesta llista conté els hospitals i serveis que s'han afegit a la campanya de Metges de Catalunya. La informació prové del mateix sindicat.
- Hospital Universitari de Bellvitge: Servei d'Anestesiologia i Reanimació
- Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat): Servei d'Anestesiologia
- Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (CSI): Servei d'Anestesiologia
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: Diferents serveis facultatius
- Hospital del Mar: Diferents serveis facultatius
- Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat): Diferents serveis facultatius
- Hospital Universitari Parc Taulí (Sabadell): Diferents serveis facultatius
- Hospital de Terrassa (CST): Diferents serveis facultatius
- Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti - Badalona): Diferents serveis facultatius
- Hospital d'Igualada: Diferents serveis facultatius
- Hospital Universitari Vall d'Hebron: Diferents serveis facultatius
Estudi sobre llistes d'espera
Metges de Catalunya ha presentat aquest dijous una anàlisi de les llistes d’espera, que ha elaborat a partir de les dades obertes del Servei Català de la Salut (CatSalut). El sindicat recull que les operacions amb termini màxim garantit -el temps d’espera màxim legal-, com són les oncològiques o de cirurgia cardíaca, compleixen l’espera de 45, 60 o 90 dies -segons la intervenció-, excepte casos molt concrets.
També es troben dins el temps d’espera garantit de 180 dies els procediments de cataracta, pròtesi de genoll i de maluc i les reconstruccions mamàries diferides primàries, si bé en aquest darrer cas l’espera ha augmentat de 111 a 126 dies en un any, segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, que alerta d’un “empitjorament” en les llistes d’espera.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, n’hi ha diverses que superen el termini de referència -en aquest cas, és un objectiu orientatiu, recomanat-, i que és de 30 dies si la prioritat és preferent i 90 si és ordinària. Segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, també hi ha retards en les primeres visites a l’especialista. A més, el sindicat alerta de diferències entre regions sanitàries i destaca el cas de la metropolitana nord, que també és la que té més població.