El dret a escollir mèdic, especialista o hospital dins del sistema públic de salut s'ha convertit en un dels aspectes més valorats pels ciutadans a tot Espanya i la Comunitat de Madrid es consolida com a referent nacional en llibertat sanitària, amb una satisfacció generalitzada dels seus ciutadans.

Així ho va revelar un estudi realitzat per Ipsos sobre percepció de la sanitat pública a Espanya realitzat al juliol i basat en 6.000 entrevistes a usuaris de la sanitat pública, donat a conèixer aquest dijous.

L'informe posa de manifest que el coneixement sobre la lliure elecció és dispar en el conjunt del país i varia en funció del tipus d'atenció assistencial, liderant Madrid en totes les categories. En l'àmbit nacional, el coneixement de la lliure elecció en atenció primària assoleix el 61%, però descendeix el 28% en especialistes i hospitals.

Madrid és, amb diferència, la comunitat amb més grau de coneixement de la lliure elecció, amb un 71% en el cas d'atenció primària, igualada amb Andalusia. Li segueixen Astúries, amb un 65% i Cantàbria i Galícia amb un 64%.

En el cas de la lliure elecció de metge especialista, Madrid assoleix un 47%, seguida de La Rioja, amb un 35% i Castella-La Mancha amb un 31%. En l'altre extrem se situen Galícia (16%), Extremadura (18%) i Navarra (19%). Mentre que, en la lliure elecció d'hospital, Madrid se situa en un 53%, seguit de Cantàbria amb un 30% i les Balears amb un 29%.

Al contrari, les comunitats amb menor grau de coneixement de la lliure elecció serien Navarra (45%), Comunitat Valenciana (47%) i Extremadura (48%) en el cas d'atenció primària; Galícia (16%), Extremadura (18%) i Navarra (19%) en el cas de metge especialista; i, Navarra i Castella i Lleó (14%) i La Rioja (18%) en el cas d'atenció hospitalària.

L'ús efectiu del dret és més baix que el seu coneixement, però amb grans diferències territorials. La mitjana nacional se situa en un 45% en atenció primària, un 18% en especialista i un 16% en hospital.

En Atenció primària, Canàries (51%), Castella-La Mancha (51%) i Andalusia (50%) són les comunitats amb més exercici, seguides de Madrid (49%). Els percentatges més baixos corresponen a País Basc i Extremadura (32%) i Aragó i Navarra (34%).

En el cas d'atenció especialitzada, Madrid és líder amb un 26%, igualada amb les Balears i seguida de Castella-La Mancha (23%). En la part baixa es troben Aragó (10%), Galícia (12%) i Extremadura (13%).

Respecte a l'atenció hospitalària, Madrid torna a destacar amb un 28%, seguida de les Balears (23%) i Múrcia (19%), mentre que les xifres més baixes corresponen a Astúries i Castella i Lleó (7%) i La Rioja (8%).

Valoració dels ciutadans

La valoració mitjana nacional de la possibilitat d'exercir la lliure elecció se situa en 7 sobre 10. Madrid torna a destacar, amb una puntuació de 7,8 i un 42% de ciutadans que qualifiquen el dret de forma excel·lent. El segueixen les Balears (7,3 i 33% d'excel·lent) i País Basc (7,2). En contrast, les Canàries (6,5) i Extremadura (6,6) presenten les valoracions més baixes.

Per nivells assistencials, la mitjana nacional se situa en un notable alt: un 8 en atenció primària i hospital, i un 7,9 en el cas de metge especialista. Madrid i Astúries són les comunitats més familiaritzades amb aquest dret i les que millor el valoren.

En Atenció Primària, la millor puntuació l'atorga País Basc amb un 8,4, seguit de Madrid i Astúries amb un 8,3. En l'atenció per part d'especialista, la millor puntuació l'atorga Astúries, amb un 8,3; per davant de Madrid i Aragó, amb un 8,2. En l'àmbit hospitalari, les valoracions més altes es registren en Astúries i les Balears amb un 8,4, seguides de Madrid i Múrcia amb un 8,2.

La satisfacció després d'exercir la lliure elecció és, en general, positiva en totes les comunitats, encara que amb diferències: País Basc i Madrid mostren els nivells més alts després del canvi, mentre que aragonesos, asturians i castellanomanxecs són els més descontents amb el canvi d'hospital.

L'estudi també reflecteix els motius més freqüents per canviar de professional o centre. En el cas d'Atenció Primària, prioritza el descontentament amb el professional sanitari prèviament assignat (26%), la recerca de més empatia amb el metge (25%), seguida de la ubicació del centre i l'empatia del metge (25% en ambdós casos).

En atenció especialitzada, el factor determinant és el descontentament amb el professional anterior (25%), seguit del temps d'espera (21%) i l'empatia del metge (18%). Finalment, en atenció hospitalària, la ubicació és el principal motiu (31%), seguit del temps d'espera (21%) i el descontentament amb el servei (17%).

En aquest context, Madrid sobresurt com la comunitat autònoma on la lliure elecció està més consolidada, amb una evolució positiva en els últims quatre anys. El percentatge de madrilenys que exerceixen aquest dret ha crescut en tots els nivells: del 34% el 2021 al 49% en atenció primària; del 17% al 26% en atenció especialitzada; i del 15% al 28% en hospitalària. Aquesta tendència reflecteix un canvi cultural en la ciutadania, més empoderada i conscient dels seus drets.

"Madrid no només lidera en ús efectiu del dret a la lliure elecció, sinó també en la satisfacció posterior a l'exercici d'aquest dret, el que reforça la percepció d'un sistema flexible, receptiu i orientat al pacient", va afirmar la directora d'Investigació d'Ipsos, Silvia Bravo.

El lideratge de Madrid en la lliure elecció sanitària es reflecteix també en les preferències dels pacients. La Fundació Jiménez Díaz torna a situar-se com l'hospital més sol·licitat pels madrilenys quan exerceixen el seu dret d'elecció, seguida de La Paz i el Gregorio Marañón. Aquests centres destaquen per la seva reputació, qualitat assistencial i accessibilitat, i concentren una part significativa de les sol·licituds de canvi per part dels pacients.