La Comunitat de Madrid ha consolidat la seva posició com a referent nacional en capacitat assistencial i resposta a la creixent pressió assistencial, superant el desafiament del creixement continu en la demanda de consultes externes i mantenint uns temps d'espera significativament més baixos que la mitjana nacional.

La Comunitat de Madrid ha experimentat un notable augment poblacional en els últims anys, amb més de mig milió d'habitants afegits en sis anys, assolint els 7,16 milions de targetes sanitàries actives el 2025. Malgrat aquest creixement, la regió ha aconseguit mantenir el seu lideratge en termes de capacitat de resposta, freqüència d'atenció i qualitat del servei, fins i tot en un context nacional marcat pel deteriorament generalitzat dels indicadors de salut des de la pandèmia.

Segons l'últim informe de l'Observatori de Resultats del Servei Madrileny de Salut (Sermas) de 2024, Madrid ha experimentat un augment rècord en les consultes externes. El 2024, els hospitals del Servei Madrileny de Salut (SERMAS) van realitzar 13.581.992 consultes presencials, cosa que representa un increment del 4,6% respecte a l'any anterior (12.989.939 consultes el 2023) i del 7,2% respecte al 2022 (12.671.849 consultes). A més, les consultes no presencials van augmentar un 12,9%, assolint els 2.040.212 casos, cosa que reflecteix l'esforç continu de la xarxa hospitalària per absorbir la creixent demanda sense comprometre la qualitat del servei.

Els hospitals d'alta complexitat a la Comunitat de Madrid han concentrat més de la meitat de les consultes externes, representant el 51,9% del total. El 2024, aquests centres van realitzar prop de 7,06 milions de consultes presencials, amb un increment del 7,8% respecte al 2022. Entre aquests, destaca la contribució de la Fundació Jiménez Díaz, que va atendre el 9% de les consultes externes, amb un creixement del 10,9% en comparació amb el 2022.

Aquest augment de la demanda de serveis sanitaris ha vingut acompanyat d'un esforç extraordinari per part del sistema sanitari madrileny per mantenir uns temps d'espera baixos. A finals del 2024, Madrid gestionava una càrrega de pacients en espera per a primera consulta que pujava a 121,37 per cada 1.000 habitants, un 45% per sobre de la mitjana nacional (83,2). No obstant això, la demora mitjana per accedir a una primera consulta externa a Madrid és de 63 dies, enfront dels 96 dies de la mitjana nacional i comunitats com Canàries, Catalunya, Andalusia i Navarra, que superen els 100 dies d'espera.

TEMPS D'ESPERA

Els hospitals de referència i els centres de gestió mixta de Madrid destaquen per la seva eficiència en els temps d'espera per a consultes externes. Per exemple, la Fundació Jiménez Díaz, Villalba, Infanta Elena i Rei Joan Carles han aconseguit reduir significativament els terminis per a la primera cita amb especialistes, amb temps que varien entre 21 i 30 dies, molt més baixos que la mitjana regional i gairebé un quart del valor nacional del Sistema d'Informació de Llistes d'Espera (SISLE), que se situa en 105 dies.

Mentrestant, hospitals d'alta complexitat com La Paz o el Gregorio Marañón continuen sent líders nacionals amb temps d'espera al voltant dels 60-63 dies, significativament inferiors als observats en comunitats amb major saturació

La gestió de les llistes d'espera ha estat una àrea clau de millora a la Comunitat de Madrid. Al juny del 2025, al voltant de 32.000 pacients van ser donats d'alta de les llistes d'espera per a consultes externes, mantenint el nombre total de pacients en espera estable en 701.476 persones, amb una lleugera reducció en la demora mitjana, de 63,3 a 63 dies. Aquest rendiment reflecteix una gestió eficaç dels fluxos de pacients, recolzada per un augment en l'activitat quirúrgica i el reforç del personal als centres més demandats.

D'altra banda, la taxa d'inassistència a cites a Madrid és una de les més baixes del país, amb només un 9,4%, molt per sota d'altres comunitats autònomes com Andalusia (17,4%) i Canàries (entre 20% i 30%). Aquesta baixa taxa d'inassistència contribueix a un millor aprofitament de les agendes mèdiques i, per tant, a la reducció dels temps d'espera