Les últimes dades del Servei de Salut de la Comunitat de Madrid (Sermas), corresponents al mes de juny, reflecteixen una evolució positiva en les llistes d'espera sanitàries madrilenyes, tant respecte al volum de pacients com als temps mitjans de demora. Unes dades que es van registrar en les tres categories assistencials: intervencions quirúrgiques, consultes externes i proves diagnòstiques.
La millora dels indicadors es deu a una combinació de factors, com l'augment de l'activitat quirúrgica, la gestió de les prioritats en funció del temps d'espera i un control efectiu de l'equilibri entre entrades i sortides. En l'àmbit quirúrgic, el nombre de pacients en espera es va reduir en més de 5.400 persones a la Comunitat de Madrid (CAM), passant de 76.848 en el maig a 71.416 al juny. A més, la demora mitjana també va millorar, situant-se en 48,72 dies davant els 49,49 dies del mes anterior.
Les consultes externes -que representen el gruix de la demanda en el sistema- també van experimentar una notable baixada a Madrid. Gairebé 32.000 persones van sortir d'aquesta llista en un sol mes, la qual cosa deixa el nombre total en 701.476 pacients. La demora mitjana es va mantenir pràcticament estable, amb una lleugera baixada de 63,27 a 63,04 dies. Per la seva part, les proves diagnòstiques -encara que van registrar un lleu repunt en els temps d'espera al juny, passant de 59,85 a 60,91 dies- també van mostrar una millora significativa en el volum de pacients en espera, amb més de 15.000 persones menys respecte al mes anterior.
En conjunt, el nombre de persones en llista d'espera estructural en la CAM -és a dir, aquelles que ja han estat valorades clínicament, compleixen els requisits i estan a punt per rebre atenció- va descendir el juny fins als 947.301 pacients. Al maig, aquesta xifra assolia els 1.000.152, per la qual cosa la reducció de 52.851 persones suposa no només una millora significativa en termes absoluts, sinó també la ruptura simbòlica per al sistema de salut madrileny de la barrera del milió de pacients. Resultats que cobren especial rellevància en un context de creixent pressió assistencial, marcat per l'envelliment de la població, la cronificació de malalties i l'augment sostingut de la demanda.
Les dades situen Madrid entre les regions amb menors temps d'espera en l'àmbit nacional, malgrat suportar la pressió assistencial més important del país amb 121,37 persones en llista d'espera per cada mil habitants. Segons l'últim informe del Sistema d'Informació sobre Llistes d'Espera (SISLE), corresponent al tancament de 2024, el temps mitjà per accedir a una intervenció quirúrgica en Espanya és de 126 dies. A Madrid, aquell termini es redueix a 48 dies, la qual cosa suposa 76 dies menys que la mitjana nacional.
L'organització de la xarxa hospitalària madrilenya ha permès absorbir una alta demanda assistencial sense comprometre els temps d'espera, que es mantenen entre els més competitius del país. De fet, en alguns hospitals de la CAM és possible accedir a una intervenció quirúrgica en menys d'un mes. És el cas de l'Hospital Universitari General de Villalba, amb un temps mitjà d'espera de 13,60 dies; l'Hospital Universitari Rei Joan Carles, 16,19 dies; la Fundació Jiménez Díaz, 19,51 dies; l'Hospital Universitari Santa Cristina, 26,51 dies; i l'Hospital Universitari Infanta Elena, 30 dies.
També en l'àmbit de les consultes externes, la CAM destaca en el conjunt de l'Estat. El temps mitjà a Madrid per obtenir una cita amb un especialista és de 63 dies, la qual cosa representa 42 dies menys que la mitjana nacional de 105 dies. Alguns centres madrilenys presenten xifres encara més baixes, com l'Hospital Universitari General de Villalba (24,79 dies), la Fundació Jiménez Díaz (28,73 dies), l'Hospital Universitari Infanta Elena (29,17 dies) i l'Hospital Universitari Rei Juan Carlos (30,49 dies).
Des de la comunitat indiquen que aquestes dades reflecteixen una planificació sanitària en la CAM orientada a l'eficiència, en la qual juga un paper destacat la col·laboració publicoprivada en la gestió hospitalària. Diuen que és un model, basat en la coordinació entre recursos públics i gestió privada, que ha demostrat la seva eficàcia en termes d'accessibilitat i reducció de temps d'espera. Els hospitals que operen sota aquest sistema -com la Fundació Jiménez Díaz, l'Hospital Universitari Rei Joan Carles, l'Hospital General de Villalba o l'Hospital Universitari Infanta Elena- són els que millors resultats presenten tant en intervencions quirúrgiques com en consultes externes.