Investigadors catalans han trobat una possible explicació per als deliris de l'esquizofrènia. Fins ara, els correlats dels deliris en l'àmbit de funcionament cerebral s'han estudiat poc, malgrat ser un dels símptomes definitoris de l'esquizofrènia. Però un estudi liderat per FIDMAG Germanes Hospitalàries - G15 Cibersam ha fet servir per primera vegada un paradigma de realitat virtual que simula viatjar al metro per identificar l'activitat cerebral associada a l'experiència de l'autoreferencialitat i altres deliris. La recerca està publicada a la revista Psychol Med i ha comptat amb la col·laboració de Benito Menni CASM, l'Hospital Sant Rafael, l'Hospital Mare de Déu de la Mercè, l'Hospital Sagrat Cor de Martorell i l'Hospital de Mataró. La troballa pot contribuir a desenvolupar nous tractaments personalitzats i teràpies que permetin actuar sobre regions específiques del cervell.

Les qualitats immersives de l'experiència virtual d'un viatge amb metro és capaç d'evocar idees d'autoreferència tant en persones sanes com en pacients amb esquizofrènia. En aquesta experiència, el participant va acompanyat d'altres passatgers que miren al seu voltant, que parlen i es mouen. És per això que pot evocar la sensació de ser observat, seguit o de ser objecte de crítiques i comentaris, entre altres. Amb tot, l'equip que ha participat en l'estudi ha combinat simultàniament la simulació d'un viatge al metro de Barcelona amb la ressonància magnètica funcional per identificar les àrees cerebrals activades durant aquestes experiències.

Explicació per als deliris de l'esquizofrènia / FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation
Simulació d'un viatge al metro de Barcelona per trobar una explicació per als deliris de l'esquizofrènia / FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation

La troballa principal és que l'estudi ha mostrat una regió d'activitat reduïda prop de la unió temporoparietal dreta en un grup de pacients esquizofrènics amb deliris de persecució. Llavors, el descobriment suggereix que presentar deliris de persecució s'associa a una alteració en una zona cerebral relacionada amb la teoria de la ment o cognició social, habilitats encarregades de comprendre les intencions dels altres. És a dir, una alteració en aquesta àrea pot representar que les idees de prejudici o de referència reflecteixin una habilitat de la teoria de la ment i la cognició social alterada, que pot comportar a interpretar incorrectament l'estat mental dels altres i, per tant, a inferències falses respecte de les intencions.

La directora de FIDMAG, la doctora Edith Pomarol-Clotet, i la investigadora Paola Fuentes expliquen que "els pacients que tenen deliris de perjudici, persecutoris, paranoides o d'autoreferencialitat, i que se senten immersos en la simulació del metro sembla que, en tenir alterada una àrea del cervell específica, no són capaços de fer les interpretacions de les conductes alienes de forma correcta i se senten observats i en perill que els facin mal". "Tots podem sentir en algun moment una sensació que ens miren, ens persegueixen, es riuen de nosaltres... la diferència amb una persona amb aquests deliris és que, malgrat que se li argumenti que la seva interpretació no és correcta, no pot canviar-la", afegeixen les dues autores, que creuen que la seva recerca "ajuda a posar llum i empatitzar amb els pacients que pateixen aquesta simptomatologia".