Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han identificat la implicació de determinades àrees corticals del cervell en l'addicció al menjar que comporta la pèrdua de control en la ingesta associada a l'obesitat i als trastorns alimentaris. En l'addicció al menjar, igual com altres addiccions com poden ser a les drogues, dos circuits cerebrals juguen un paper molt important. Tals substàncies tenen efectes agradables inicials que actuen en el circuit cerebral de recompensa.

Aquest es dispara majoritàriament per l'alliberament del neurotransmissor (substància que permet la comunicació entre les neurones) dopamina des d'una zona del cervell anomenada nucli accumbens. D'aquesta forma, quan mengem el nucli accumbens segrega dopamina que fa funcionar el circuit de recompensa i sentim plaer. A les neurones hi ha receptors per a aquest neurotransmissor, si no la comunicació entre elles seria impossible.

EuropaPress 1362515 Conservants dels aliments poden alterar les hormones i afavorir l'aparició d'obesitat

Conservants dels aliments poden alterar les hormones i afavorir l'aparició d'obesitat / Europa Press

Però hi ha un altre circuit que s'encarrega de controlar al de recompensa i així evitar que ens deixem portar pel plaer. Seria com la part racional de la conducta que actua inhibint la part hedonista. Per tant, sembla exercir un paper crucial en la transició i la persistència del comportament addictiu. Aquest ocorrerà quan després de prendre moltes vegades una substància o realitzar una activitat es modifiqui el sistema de recompensa i les vies neuronals associades fent que no funcioni com deuria.

En el nou estudi s'ha identificat que, a més d'a la xarxa neuronal de recompensa, en el circuit de control també es troba un receptor concret de dopamina, el D2, on exerceix un paper per controlar la resposta primària a la recompensa. I la seva funció és precisament la de desinhibir, com si hi hagués un infiltrat dins de la part del cervell que evita que ens deixem portar pel plaer.

Model en rosegadors

L'estudi liderat pels investigadors de la universitat Rafael Maldonado, Elena Martín-García i Laura Domingo ha utilitzat un model en rosegadors que imita les anomalies de comportament associades a l'addicció al menjar en humans.

La pèrdua de control està definida per una elevada motivació i impulsivitat pel menjar i la recerca compulsiva malgrat "els efectes negatius d'aquesta conducta". Segons Maldonado, la identificació d'una àrea específica del cervell en la pèrdua de control en la ingesta de menjar "pot ser interessant" per a la prevenció i tractament d'aquests trastorns

 

upf investigadors

L'equip de la UPF que ha liderat l'estudi: Rafael Maldonado, Elena Martín-García i Laura Domingo / UPF

Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista 'Nature Communications' en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Mainz (Alemanya), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut Cajal, la Universitat Johannes Gutenberg (Alemanya), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Hospital del Mar.