Per primera vegada, la Unió Europea (UE) emetrà deute públic conjunt per finançar la "reconstrucció" dels països membres. Tot i això, els experts alerten de possibles entrebancs. "És un regal enverinat", avisa el director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler, en declaracions a l'ACN.

Soler explica que aquests fons generen algunes incògnites com, per exemple, quins requisits hauran de complir les empreses per optar a les ajudes, si l'Estat tindrà la capacitat d'executar tots els fons, o si les empreses més afectades per la crisi podran accedir-hi. "Com hi ha hagut poques ajudes directes als sectors més perjudicats, quan arribin els diners europeus, els trobarem massa dèbils perquè les inversions siguin útils", afegeix Soler.

pedro sanchez canoso sin teñir GTRESEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que el seu Executiu haurà de gestionar el fons europeu / GTRES

Dubtes entre el sector empresarial

A més, Soler aporta que també aixeca dubtes entre els empresaris que desconeixen si hauran de cofinançar els projectes o avançar la inversió. "Una bona part d'aquests fons preveu una coinversió del sector privat. És normal, perquè es vol que les ajudes multipliquin l'impacte en la societat i, a més, genera incentius privats en la mateixa direcció que els públics", explica.

En cas que s'opti per aquesta fórmula, la gran incògnita és si hi podran accedir les companyies o els sectors més afectats per la crisi del coronavirus. "Que les empreses estiguin en condicions de fer inversions, encara que siguin del 30%, i que en alguns casos hagin d'avançar els diners, és un problema", adverteix el director de Relacions Internacionals de PIMEC, Jacint Soler.

Actualment, la patronal està recollint diferents projectes per optar als fons europeus. D'una banda, agrupa iniciatives d'inversió en digitalització i sostenibilitat de diferents empreses. Fins ara, la confederació ha rebut prop de 260 propostes. D'aquestes, un 49% pertanyen a la indústria, "molt més representada" que el seu pes dins l'economia catalana, d'un 17%. Per altra banda, PIMEC insta les associacions, els gremis, els clústers i les agrupacions d'empreses a presentar "projectes tractors" mancomunats, amb un import mínim de 40 milions d'euros.

Operaris carregant plàstics per fer separacions a la indústria a la nau de Polimer Tecnic. Foto: ACNEl sector industrial és un dels que més ha apostat per la digitalització / ACN

En qualsevol cas, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat, Lluís Juncà, assegura que "oficialment" no s'ha dit que calgui avançar els recursos per part de les empreses, com tampoc s'ha especificat si aquestes hauran de fer front a una part de la inversió.

Carència d'ajudes directes als sectors perjudicats

Un altre dels reptes en la gestió dels fons europeus és la situació actual de l'economia espanyola. "Probablement, tenim un problema de fons. Com hi ha hagut poques ajudes directes als sectors més perjudicats, quan arribin els diners europeus, els trobarem massa dèbils perquè les inversions siguin útils", adverteix el director general de l'Institut d'Estudis Financers. Soler reclama "reanimar" aquests sectors amb recursos propis i recorda que Espanya pot recórrer al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) per aconseguir més finançament.

"Potser aquests diners ajudaran més als països del nord d'Europa, que no han estat tan afectats. Nosaltres, amb la pèrdua del turisme i el sector serveis, hem quedat molt tocats per la pandèmia de coronavirus", assegura el director de Relacions Internacionals de PIMEC.

Juncà assegura que els fons europeus són una "oportunitat històrica" i, en alguns casos, "l'última oportunitat de pujar al tren de la modernització i posar les bases per a una economia sostenible i competitiva".

Opacitat de la gestió dels fons

"Entenem que els fons del Next Generation EU són extremadament importants i estem una mica incrèduls veient l'opacitat amb la qual s'estan gestionant fins ara. La qualitat i la quantitat d'informació que ens dona el govern espanyol és molt deficitària i ens sembla que no és gaire seriós estar al gener i no tenir la clau de moltes preguntes que ens traslladen els actors involucrats", lamenta Juncà.

terrazas bares restaurantes cerrados Covid EFEEl sector de la restauració és un dels més afectats per les restriccions que s'han decretat per frenar la pandèmia de la Covid / EFE 

"Fa mesos que treballem més basats en el sentit comú, els rumors que ens arriben des del govern espanyol i, sobretot, amb el què marca la Unió Europea, que no amb bases concretes", sentencia Juncà. "Encara estem molt lluny de conèixer com es distribuiran els fons", afegeix Josep Soler.

En principi, una part de la inversió s'articularà a través dels denominats Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Teòricament, aquesta partida rebrà el volum d'inversió més gran i agruparà grans projectes amb vocació transformadora formats tant per empreses privades com per administracions. Per altra banda, els ministeris crearan convocatòries d'ajudes on s'hi podran presentar les empreses interessades. "Segurament" hi haurà també convenis entre el govern espanyol i les administracions públiques de les comunitats autònomes per gestionar els àmbits on aquestes tenen competències executives, com el turisme.

"Les úniques que tenen capacitat de presentar projectes d'aquesta magnitud en només quatre mesos són les grans corporacions i la mateixa administració", alerta el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco. Per evitar-ho, PIMEC reclama que un 60% del pressupost es destini a les petites i mitjanes empreses, tot i que reconeix que no hi ha percentatges fixos establerts.

"Aquest és un dels reptes", admet el director general de Promoció Econòmica. Juncà assegura que el Govern està treballant per intentar ajudar els sectors molt disseminats, com la restauració o el turisme, on un 99% de les empreses són petites i mitjanes. "No podem fer projectes per a cadascuna d'elles, però sí programes on les companyies puguin accedir a mòduls específics per digitalitzar-se, per exemple", explica.

Més enllà de les incògnites sobre els fons europeus, qui els gestionarà és també un dels temes més controvertits. Tant el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, com el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, han reclamat en repetides ocasions tenir "veu pròpia" en el disseny dels fons. "Tenint en compte que Catalunya és molt potent en l'àmbit industrial, que la gestió es faci des de Madrid és una mica perillós", sosté el director de Relacions Internacionals de PIMEC.