Una part de nosaltres, la més animal, continua desenvolupant una sèrie de comportaments que es repliquen en la naturalesa, com és el d'establir una sèrie d'accions que determinen el rang en la jerarquia social. En el món animal podem trobar diversos exemples: els paons que exhibeixen plomes de colors més brillants exerceixen més domini, igual com els peixos sota l'aigua mostren esclats de colors brillants. Malgrat els vincles identificats entre l'estatus social, la fisiologia i el comportament, la base molecular de l'estatus social no s'ha conegut fins al moment.
Ara, una nova investigació, publicada a Proceedings of the National Academy of Sciences i desenvolupada per experts de la Universitat de Houston, ha descobert dos gens de receptors d'andrògens paràlegs que controlen l'estatus social en els peixos cíclids africans. Els paràlegs són gens duplicats; els andrògens són hormones com la testosterona necessàries per al desenvolupament sexual masculí.
L'estudi ha descobert dos gens de receptors d'andrògens paràlegs que controlen l'estatus social en els peixos cíclids africans
"La testosterona s'uneix als receptors d'andrògens per exercir els seus efectes. El que trobem mitjançant l'edició del genoma és que els dos gens que codifiquen aquests receptors són necessaris per a diferents aspectes de l'estatus social", afirmen els experts. "Aquest tipus de coordinació de l'estatus social pot ser fonamental en totes les espècies que depenen de la informació social per guiar de manera òptima la fisiologia i el comportament".
Per a la investigació es va utilitzar l'edició de gens CRISPR/Cas9, sovint referida com a tisores genètiques. Els desenvolupadors del mètode CRISPR van guanyar recentment el Premi Nobel de Química per la seva invenció. La tècnica va permetre provar què regula els canvis fisiològics i de comportament. Van descobrir que els dos paràmetres del receptor d'andrògens (AR), AR alfa i AR beta que hi ha en els peixos cíclids, regulen els trets que determinen la seva supervivència i oportunitats d'aparellament.
L'AR controla la coloració, una funció clau perquè les femelles prefereixen acoblar-se amb aquells que són de colors brillants, i també controla el comportament, que pot canviar ràpidament a causa de senyals socials i també determina l'èxit de l'aparellament.
L'estatus social funciona tant en els animals com en les persones
Aquesta regulació independent dels canvis de color i comportaments per part de dos receptors suggereix que hi ha mecanismes independents al cervell, i això permet a l'equip de Houston estudiar-los de forma aïllada.
"El fet que siguin independents implica que així és com l'estatus social flexible podria ser regulat per mecanismes independents similars en altres espècies, incloses les persones", asseguren.