L'Organització Mundial de la Salut ha decretat que la resistència als antibiòtics és un problema de salut urgent i una amenaça a la salut dels milions de persones que habiten el planeta.
Segons aquesta institució, dia a dia estan apareixent i propagant-se nous mecanismes de resistència que posen en perill la capacitat per tractar les malalties infeccioses comunes, com la pneumònia, la tuberculosi, la septicèmia, la gonorrea o les malalties de transmissió alimentària, són cada vegada més difícils —i de vegades impossibles— de tractar, a mesura que els antibiòtics van perdent eficàcia. A més, aquesta resistència incrementa els costos mèdics i provoca que es prolonguin les estades hospitalàries i que augmenti la mortalitat.
Davant d'aquesta circumstància, en alguns països s'estan duent a terme accions que van més enllà d'un control estricte en l'administració dels antibiòtics. A Bèlgica, per exemple, s'estan dispensant uns fàrmacs anomenats fagocitadors de bacteris que, en realitat, consisteixen en virus la missió del qual és evitar la proliferació dels bacteris en l'organisme de la persona, mitjançant un procés de fagocitació. I ho fan perquè necessiten alimentar-se'n per sobreviure.
De moment, Bèlgica és l'únic país d'Europa Occidental on està permès l'ús d'aquests fàrmacs. Als Països Baixos només poden utilitzar-se en casos excepcionals, però no són d'ús comú.
El principal problema d'aquesta nova forma de medicació és que perquè un especialista en prescrigui una, abans és necessari saber quin tipus de bacteris són les causants de la malaltia a tractar i en funció de cada individu. Els fagocitadors es fabriquen de forma individual.
És a dir, es tracta d'un medicament que requereix una personalització, que té uns costos elevadíssims i demandaria molt esforç per part de les entitats que es dediquen a controlar l'ús dels mateixos. Per tant, a la UE no està permès la seva dispensació a la població ni formen part dels plans de salut dels diferents països que la conformen.
A Bèlgica es pot fer ús dels mateixos mitjançant l'emissió d'un certificat dels principis actius del fàrmac, la qual cosa ha portat a molts laboratoris a utilitzar-los i experimentar amb ells.
El cert és que l'ús d'aquests fàrmacs no és una cosa nova, es va descobrir fa gairebé cent anys. En concret, una investigació duta a terme a Geòrgia el 1923 va ser la que va demostrar la seva utilitat en el tractament de diferents malalties. L'organisme que més ha treballat en aquest sentit és l'Institut Georgi-Eliava a Geòrgia, que va haver de desenvolupar el tractament degut la falta d'antibiòtics que, en aquells anys, hi havia a l'extinta Unió Soviètica.
Els experts que advoquen pel seu ús al·leguen que els fagocitadors no reemplaçarien els antibiòtics i que l'objectiu és que ambdós s'utilitzin de forma conjunta perquè els antibiòtics siguin més efectius.