Els trastorns de conducta alimentària (TCA) com l'anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament, s'han vist incrementats i agreujats aquest 2020 a causa de la pandèmia de la Covid-19 i l'aïllament provocat pel confinament.

Amb motiu d'aquestes dates nadalenques, sovint situacions estressants per a les persones que pateixen aquesta malaltia, la psicòloga i directora de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Sara Bujalance, i la també psicòloga i directora de la Fundació FITA, Raquel Linares, han fet un balanç de l'any.

"Fa que soc a l'entitat 13 anys, i com aquest any no havíem treballat mai", admet Sara Bujalance, que explica que, des del març, l'ACAB va triplicar el volum de consultes respecte al mateix període de 2019, i que, a partir de l'estiu, les consultes s'han duplicat respecte a l'any anterior.

"El TCA en si segueix sent el mateix, però hem observat que hi ha hagut un augment de casos i un agreujament d'aquests", una situació que la psicòloga s'explica per la suma de dos factors: "en ple confinament, es van destapar casos ja existents gràcies a la convivència 24 hores, i tota aquesta situació d'estrès, incertesa i angoixa ha disparat casos en aquelles persones que ja estaven prèviament en situació de risc".

Serveis públics 

Catalunya compta amb unitats públiques de TCA especialitzades, com l'Hospital Clínic o Sant Joan de Déu per a menors d'edat, i Sant Pau, Bellvitge i Can Ruti per a adults, i, encara que la situació de la pandèmia ha dificultat l'accés, els coordinadors d'aquestes unitats, segons Bujalance, expliquen que "fa uns mesos que reben casos força greus des del punt de vista físic i que requereixen un ingrés".

El confinament ha propiciat els casos de TCA perquè, segons Linares, "l'ésser humà necessita dues coses molt importants: la seguretat que no li passarà res i l'estructura", i quan, de sobte, això "trontolla", les persones que no compten amb els recursos necessaris i que tenen "certs trets obsessius", veuran les seves obsessions "desviades cap a un altre costat".

El continu bombardeig de missatges sobre dietes i esport per xarxes socials, amagats sota un estil de vida saludable, també ha influït, de manera que Bujalance alerta que "en determinades persones, sobretot joves que ja presenten insatisfacció corporal, aquest tipus de missatges són perillosos "perquè poden motivar" conductes relacionades amb el cos i l'alimentació que poden acabar desembocant en un TCA".

Un tractament difícil

La recuperació d'un TCA no és fàcil, ja que la persona que ho pateix "pateix moltíssim" però "no identifica el trastorn", el que Bujalance diu "falta de consciència de la malaltia". Això converteix el tractament "en tot un repte", en què és molt important fer un treball "d'explicar-ho a la família", segons Raquel Linares.

"Des que es va decretar el primer estat d'alarma molts tractaments es van veure interromputs o perjudicats", denuncia Bujalance, tot i que "alguns s'han pogut mantenir de forma telemàtica". Aquesta modalitat de teràpia en línia és la que ha adoptat FITA i els centres amb els quals està vinculada, "una cosa nova que realment no sabíem com funcionaria i que ha resultat un èxit", reconeix Linares, que fins i tot ha permès donar suport a persones d'altres comunitats o províncies que no es podien desplaçar.

"Preocupa sobretot en persones adultes que estan vivint soles i en què una situació d'aïllament com l'actual pot ser molt negativa", adverteix Bujalance.

"El trastorn per afartament ha estat el gran problema amb la pandèmia", un perfil més associat a persones adultes i ansioses, segons Linares, que ha explicat que aquestes persones "canalitzen el seu malestar menjant de forma compulsiva", en un procés en què el menjar es converteix en "la seva amiga i enemiga".

A més, ha apuntat que els han arribat moltes consultes de treballadors sanitaris que, donat "l'estrès, estar tant en contacte amb la mort i els traumes, els han fet recaure o debutar".