Quan rescatem un record, recuperem detalls específics sobre ell: on, quan, amb qui. Però sovint també experimentem una clara sensació de recordar l'esdeveniment, de vegades gairebé revivint-lo. Els investigadors de la memòria anomenen aquests processos memòria objectiva i subjectiva, respectivament.
Un nou estudi del Centre per a la Ment i el Cervell de la Universitat de Califòrnia, Davis, mostra que la memòria objectiva i subjectiva pot funcionar de forma independent, involucrar diferents parts del cervell i que les persones basen les seves decisions en la memòria subjectiva, en com se senten sobre un record, més que en la seva precisió.
L'estudi distingeix entre les realitats de la memòria subjectiva i l'objectiva
L'estudi
Després de mostrar als voluntaris una sèrie d'imatges d'objectes comuns, els investigadors els van mostrar parells d'imatges i els van demanar que determinessin quina de les dues n'havien vist abans. Es va demanar als voluntaris que qualifiquessin el record com recollit, si l'experimentaven com a clar i detallat, o com a familiar si sentien que el record mancava de detalls.
Aquest disseny experimental va permetre als investigadors qualificar la memòria objectiva partint de com de bé que els voluntaris van recordar haver vist prèviament una imatge, i la memòria subjectiva per com van qualificar la seva pròpia memòria com nítidament recordada o simplement familiar. Finalment, es va demanar als participants que seleccionessin quines imatges guardar o descartar, assignant-les a un cofre del tresor o al cubell de les escombraries.
L'equip també va utilitzar ressonància magnètica funcional per mesurar l'activitat cerebral durant aquesta tasca.
Els resultats van mostrar nivells més alts de memòria objectiva quan els participants van ser avaluats amb parells d'imatges similars. Tanmateix, era més probable que afirmessin que recordaven nítidament en mirar parells d'imatges diferents. Era més probable que els participants basessin la seva decisió sobre si conservar o descartar una imatge en com se sentien sobre un record en lloc de la seva precisió objectiva.
Els records determinen en gran manera la presa de les decisions
Les dades de la ressonància magnètica funcional van mostrar que la memòria objectiva i subjectiva reclutava diferents regions corticals a les regions parietal i prefrontal. Les regions involucrades en experiències subjectives també van participar en la presa de decisions, reforçant la connexió entre els dos processos.
"En comprendre com els nostres cervells donen lloc a records subjectius nítids i decisions de memòria, ens apropem un pas més a comprendre com aprenem a avaluar l'evidència de la memòria per prendre decisions efectives en el futur", asseguren els investigadors.