L'estrès forma part de la vida. És una resposta natural de l'organisme davant de situacions que exigeixen adaptació, sigui física o emocional. Però quan aquesta tensió es manté en el temps o apareix de forma brusca i intensa, pot convertir-se en un problema seriós per a la salut cardiovascular.
“L'estrès no deixa de ser la resposta del nostre organisme davant de tota demanda de canvi, real o imaginària”, explica el Dr. Jordi Balcells, cap del servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya. I afegeix una distinció clau: no tot l'estrès és dolent.
Estrès bo i estrès dolent
Hi ha un estrès positiu, conegut com a eustrès, que ajuda a reaccionar ràpidament davant d'una amenaça o una situació que requereix una resposta immediata. És el mecanisme que activa el cos quan necessitem actuar amb rapidesa.
El problema apareix amb l'anomenat distrés, quan aquesta resposta es torna persistent o massa intensa. “A menor estrès, menor risc de patir un esdeveniment cardiovascular”, resumeix l'especialista. Aquí convé diferenciar entre estrès crònic i estrès agut, ja que ambdós poden afectar el cor, encara que de formes diferents.
Com afecta l'estrès crònic al cor
L'estrès crònic s'instal·la a poc a poc: pressió laboral constant, manca de descans, sobrecàrrega familiar, incertesa econòmica o ansietat mantinguda. Encara que no sempre es percep de manera evident, els seus efectes sobre l'organisme són reals.
Aquest tipus d'estrès afavoreix l'alliberament continuat d'hormones com l'adrenalina i el cortisol, que augmenten la freqüència cardíaca, eleven la pressió arterial i generen inflamació.
A més, contribueix a la vasoconstricció, altera el metabolisme del colesterol i afavoreix la formació de plaques d'ateroma a les artèries. A això s'hi sumen hàbits poc saludables que solen aparèixer de forma silenciosa: sedentarisme, mala alimentació, tabaquisme o excés d'alcohol. Tot això incrementa el risc d'hipertensió, diabetis i infart.
Un disgust pot desencadenar un infart?
Sí, i no és només una manera de parlar. Un ensurt fort, una discussió intensa, una pèrdua important o una notícia impactant poden desencadenar un esdeveniment cardíac agut, fins i tot en persones sense antecedents.
“L'estrès agut pot provocar una malaltia molt semblant al clàssic atac cardíac”, assenyala el Dr. Balcells. En aquests casos, l'alliberament brusc de catecolamines i cortisol pot generar una alteració greu del funcionament del cor, fins i tot sense que existeixi una obstrucció real a les artèries coronàries.
La síndrome del cor trencat
És el que es coneix com a síndrome de Takotsubo o síndrome del cor trencat. Es tracta d'una miocardiopatia per estrès que imita els símptomes d'un infart: dolor al pit, dificultat per respirar o fins i tot pèrdua de coneixement.
És més freqüent en dones postmenopàusiques i representa fins a un 5% dels ingressos per sospita d'infart. El més cridaner és que, en fer el cateterisme, no sol trobar-se una obstrucció coronària significativa.
“Habitualment es tracta d'una condició reversible i més del 95% dels pacients es recuperen completament”, explica el cardiòleg. Tot i que en un petit percentatge pot provocar complicacions greus com arrítmies o xoc cardiogènic.
L'estrès no actua sol
Tot i que l'estrès pot ser un desencadenant per si mateix, el seu impacte és molt més gran quan es combina amb altres factors de risc com hipertensió, colesterol alt, diabetis o tabaquisme. En aquests casos, l'estrès actua com un autèntic “detonant” que precipita l'esdeveniment cardiovascular.
També s'observa amb freqüència en perfils especialment exposats: professionals amb alta pressió assistencial, persones amb torns laborals exigents, cuidadors o pacients amb ansietat mantinguda.
Senyals d'alerta que convé no ignorar
Hi ha símptomes que poden indicar que l'estrès comença a afectar de manera seriosa la salut cardiovascular: fatiga constant, insomni, palpitacions freqüents, dolor al pit, sudoració contínua, irritabilitat, problemes digestius o dificultat per concentrar-se. Si aquests signes es mantenen en el temps, convé consultar. “El principal problema no és l'estrès en si, sinó quan deixa de ser adaptatiu i comença a perjudicar la salut”, recorda l'especialista.
Com protegir el cor davant l'estrès
La prevenció passa per mesures senzilles però molt eficaces: exercici físic regular, alimentació saludable, descans suficient i abandonament del tabac.
Dormir almenys set hores, reduir excitants com cafè o te, practicar tècniques de relaxació com ioga, meditació o respiració conscient i, si cal, buscar suport psicològic, són eines amb suport científic. Perquè no es tracta d'eliminar completament l'estrès —cosa impossible—, sinó d'aprendre a gestionar-lo. “L'estrès no sempre és negatiu. La clau està en com l'afrontem”, conclou el Dr. Balcells.
