L'epidèmia d'estrès que estem vivint ens passarà factura de moltes formes, tal com alerten els especialistes. Algunes, de manera insospitada. Tal com acaba de descobrir un equip de biòlegs de la Universitat d'Iowa el llegat d'una exposició l'estrès per part d'una dona no només pot afectar biològicament a la seva descendència, sinó fins i tot als fills dels seus fills en produir-se una modificació als seus gens. L'estudi ha estat publicat a la revista Molecular Cell.

Els investigadors, dirigits per Veena Prahlad, professora associada en el Departament de Biologia i la Iniciativa de l'Envelliment de la Ment i el Cervell, van dur a terme un experiment amb un cuc mare, ja que existeix relació amb el que passa amb el cos humà. Aquests animals, quan detecten un perill, alliberen serotonina. La serotonina viatja des del seu sistema nerviós central per advertir els seus òvuls no fertilitzats, on s'emmagatzema l'advertència per dir-ho així, i després es transmet a la descendència després de la concepció.

El cert és que no són els primers estudis d'aquest tipus que donen resultats similars. Les investigacions han demostrat que les dones embarassades afectades per la fam als Països Baixos de 1944 a 1945, conegut com l'hivern de la gana holandès, van donar a llum nens que van patir les conseqüències d'aquest episodi quan eren adults, amb taxes més altes d'obesitat, diabetis i esquizofrènia.

En aquest estudi, els biòlegs volien esbrinar com s'emmagatzemava a l'òvul aquest record d'estrès. "Els gens tenen records de condicions ambientals passades que, al seu torn, afecten la seva expressió fins i tot després que aquestes condicions hagin canviat", explica Prahlad. "No està clar com s'estableix aquesta memòria i com persisteix després de la fertilització, l'embriogènesi i després que l'embrió es converteix en adult", assegura.

Dona plorant

Els experts van recórrer al cuc intestinal, una criatura que els científics estudien regularment. Van exposar als cucs rodons de la mare a tensions inesperades i van descobrir que la memòria de l'estrès estava arrelada als òvuls de la mare a través de les accions d'una proteïna anomenada factor de transcripció de xoc tèrmic o HSF1. La proteïna HSF1 és present en totes les plantes i animals i s'activa per canvis de temperatura, salinitat i altres factors estressants.

"Descobrim que la HSF1 col·labora amb els mecanismes que normalment actuen per restablir la memòria de l'expressió gènica durant l'embriogènesi per a, en canvi, establir aquesta memòria d'estrès", expliquen els experts.

Un dels gens afectats codifica el receptor d'insulina, que és fonamental per als canvis metabòlics en les persones i la seva alteració modifica la fisiologia, el metabolisme i la resistència a l'estrès d'un animal. A causa que aquestes conseqüències van persistir en la descendència, es van veure afectades dues generacions almenys.