La gastritis sol ser una de les primeres explicacions que moltes persones troben quan apareix dolor d'estómac, ardor o molèsties digestives. I, gairebé sempre, l'estrès acaba assenyalat com el principal culpable. Però és realment així?
El Dr. Francisco Javier Nebreda Durán, especialista en Aparell Digestiu de Hospital Universitari Dexeus, pertanyent a Grupo Quirónsalud, aclareix què hi ha de cert i què no en una de les creences més esteses sobre la salut digestiva.
L'estrès no sol ser la causa directa de la gastritis
Tot i que és habitual sentir que una persona té "gastritis per estrès", la realitat és més complexa. "No és cert que l'estrès sigui la causa única d'una gastritis", explica l'especialista. Segons assenyala, situacions extremes com traumatismes greus, cirurgies complexes o malalties crítiques sí que poden afavorir l'aparició de gastritis, però en la vida quotidiana l'estrès sol actuar d'una altra manera.
"En el dia a dia, l'estrès funciona més com un factor que altera la digestió o agreuja símptomes preexistents, però no sol ser l'origen directe de la inflamació de l'estómac", afegeix el doctor.
Què és realment una gastritis?
Un altre dels errors més freqüents és utilitzar el terme gastritis per referir-se a qualsevol dolor o molèstia estomacal. Tanmateix, des del punt de vista mèdic, la gastritis té una definició concreta: és la inflamació de la mucosa que recobreix l'interior de l'estómac.
El seu diagnòstic no es basa únicament en els símptomes. A més de la història clínica, en molts casos són necessàries proves complementàries. La més important és l'endoscòpia digestiva amb biòpsia, que permet visualitzar directament la mucosa gàstrica i identificar possibles causes, com la infecció per la bacteria Helicobacter pylori. Per això, no tot ardor, pesadesa o dolor abdominal significa necessàriament que existeixi una gastritis.
Les causes més freqüents de la gastritis
Si l'estrès no sol ser el principal responsable, què provoca realment la gastritis? Segons el Dr. Francisco Javier Nebreda, dos factors concentren la majoria dels casos. "La infecció per Helicobacter pylori i l'ús freqüent d'antiinflamatoris com l'ibuprofèn o l'aspirina són les causes més habituals", explica. A aquestes se sumen altres factors menys freqüents, com el consum excessiu d'alcohol, el reflux biliar o determinades malalties autoimmunes. Identificar correctament l'origen és fonamental, ja que cada causa requereix un tractament diferent.
Com afecta l'estrès el sistema digestiu
Encara que no sigui el responsable directe de la majoria de les gastritis, l'estrès sí que pot tenir un impacte important sobre l'aparell digestiu. L'explicació es troba en l'anomenat eix cervell-intestí, una complexa xarxa de comunicació entre el sistema nerviós i l'aparell digestiu. "L'estrès pot alentir la digestió, alterar la producció de moc protector de l'estómac i augmentar la sensibilitat visceral", explica l'expert.
Com a conseqüència, símptomes com el dolor abdominal, la sensació d'inflor, l'acidesa o les digestions pesades poden intensificar-se notablement. Per això moltes persones perceben que les seves molèsties digestives empitjoren en èpoques de més tensió emocional, encara que no existeixi una gastritis com a tal.
Quan consultar amb un especialista
No tots els dolors d'estómac requereixen una valoració urgent, però existeixen senyals d'alarma que no s'han d'ignorar. Entre elles destaquen:
- Dolor abdominal intens o persistent.
- Vòmits amb sang o amb aspecte de "pòsits de cafè".
- Femtes negres o amb quitrà.
- Pèrdua de pes involuntària.
- Dificultat per empassar.
- Anèmia.
- Símptomes que persisteixen durant setmanes o no milloren amb les mesures habituals.
"Davant de qualsevol d'aquestes situacions és important consultar amb un especialista per descartar malalties que requereixin un diagnòstic i tractament específics", recomana el doctor.
Hàbits que ajuden a protegir la salut digestiva
Més enllà dels tractaments mèdics, existeixen hàbits quotidians que poden marcar una gran diferència en el benestar digestiu. Els experts recomanen:
- Mantenir horaris regulars de menjar.
- Menjar a poc a poc i mastegar adequadament.
- Mantenir una bona hidratació.
- Prioritzar aliments frescos i poc processats.
- Reduir el consum d'ultraprocessats i greixos.
- Evitar el tabac.
- Practicar exercici físic de forma regular.
- Gestionar adequadament l'estrès.
Aquests hàbits no només ajuden a prevenir molèsties digestives, sinó que també contribueixen a una millor salut general.
El mite que més preocupa els especialistes
Si hi hagués una creença que els digestòlegs volguessin desterrar definitivament, seria la idea que qualsevol problema gàstric se soluciona prenent un protector d'estómac. "El mite més gran és pensar que la gastritis es cura únicament amb omeprazol", assenyala l'especialista.
Tot i que aquests medicaments redueixen la producció d'àcid i poden alleujar els símptomes, no eliminen necessàriament la causa del problema. "Si no identifiquem i tractem l'origen, la inflamació o el dany poden persistir. Per això és tan important evitar l'automedicació i consultar amb un professional quan les molèsties són recurrents", conclou.
La clau
L'estrès pot empitjorar els símptomes digestius, però rares vegades és el veritable responsable d'una gastritis. Davant molèsties persistents, el diagnòstic correcte és fonamental per trobar la causa real i rebre el tractament més adequat.
