La insulina és una hormona amb una funció essencial en el metabolisme energètic del nostre organisme i la regulació del sucre en sang. Però de vegades, la seva funció pot veure's alterada per diverses circumstàncies, com uns mals hàbits alimentaris o d'exercici que provoquin sobrepès i obesitat.
En aquests casos, es produeix una disminució de la sensibilitat a la insulina i un risc més gran de desenvolupar diabetis tipus 2 i altres malalties cardiovasculars. Un equip d'experts del Turku PET Center i l'institut UKK a Finlàndia, han demostrat una relació entre estar dempeus i una millor sensibilitat a la insulina.
L'augment de la resistència a la insulina és un dels factors de risc més clars per desenvolupar la diabetis tipus 2, una de les malalties que més estan augmentant en els últims anys a mesura que s'estenen els hàbits de salut perjudicials. De fet, l'estil de vida té un fort impacte i se sap que l'activitat física regular té un paper important en la prevenció d'aquests problemes. Tanmateix, fins ara, se sap poc sobre l'impacte del comportament sedentari, les interrupcions per asseure's i aixecar-se i la seva repercussió en la resistència a la insulina.
En aquest estudi de títol Standing is associated with insulin sensitivity in adults with metabolic síndrome (Estar dempeus s'associa amb sensibilitat a la insulina en adults amb síndrome metabòlica), els científics van investigar les associacions entre la resistència a la insulina i el comportament sedentari, l'activitat física i l'estat físic en adults inactius en edat laboral amb un risc més gran de desenvolupar diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars. El treball ha estat publicat en el Journal of Science and Medicine in Sport. Els experts van observar que estar dempeus s'associa amb una millor sensibilitat a la insulina independentment de la quantitat d'activitat física diària o el temps assegut, el nivell de condició física o el sobrepès.
"Aquesta associació no s'ha demostrat abans. Aquestes troballes n'encoratgen encara més a reemplaçar una part del temps diari assegut per estar dempeus, especialment si no es compleixen les recomanacions d'activitat física," assegura una de les investigadores, Taru Garthwaite.
L'estudi també emfatitza la importància d'una composició corporal saludable en la salut metabòlica. Els resultats mostren que l'augment del percentatge de greix corporal és un factor més important en termes de sensibilitat a la insulina que l'activitat física, l'estat físic o la quantitat de temps que passa assegut. D'altra banda, estar dempeus es va associar amb la sensibilitat a la insulina de forma independent, independentment de la composició corporal.
"És ben sabut que l'exercici regular és beneficiós per a la salut. Sembla que l'activitat física, el bon estat físic i el comportament sedentari també estan relacionats amb el metabolisme de la insulina, però indirectament, a través del seu efecte sobre la composició corporal", explica la investigadora.