L'estrès causa conseqüències importants en la vida d'una persona, i existeixen molts estudis científics que proven la seva incidència en la salut i l'augment del risc de patir determinades patologies. En el cas de les dones embarassades, aquesta circumstància s'agreuja per les conseqüències al fetus. I no només en els casos més obvis com quan la dona s'assabenta que el seu nadó pateix algun tipus de malaltia o trastorn –que aguditza els casos d'estrès, ansietat i depressió materns–, sinó també quan no es produeixen aquest tipus de diagnòstics.

Un equip de científics del Children's National Hospital, als Estats Units, s'ha mostrat preocupat per l'alt índex d'estrès que pateixen les dones durant la seva gestació i la seva possible relació amb un pitjor desenvolupament a determinades regions cerebrals del nadó abans de néixer.

Recién nascut

L'estudi ha estat publicat en JAMA Pediatrics i els autors subratllen la necessitat d'un cribatge universal per determinar l'angoixa psicològica com a part rutinària de l'atenció prenatal a les dones, i així poder prendre altres mesures per recolzar a les embarassades que pateixen estrès i protegir el cervell en desenvolupament dels seus nounats.

Els experts especifiquen que aquest estat mental té una incidència en el desenvolupament de les regions del cervell fetal que exerceixen un paper important en l'aprenentatge, la memòria, la coordinació i el desenvolupament social i conductual. Per això destaquen la necessitat d'identificar els casos aviat per poder evitar les conseqüències.

La investigació

L'equip de científic va realitzar un seguiment a 48 dones els fetus de les quals havien estat diagnosticats amb una cardiopatia congènita i a 92 dones sanes amb embarassos sense cap complicació. Els resultats van mostrar que el 65% de les dones embarassades que esperaven un nadó amb la malformació van donar positiu per estrès i el 44% per ansietat; el 27% de les dones amb embarassos sense complicacions van donar també positiu per estrès i el 26% per ansietat. El 29% de les dones embarassades amb la complicació van donar positiu per depressió, igual com el 9% que no patien aquests problemes.

En total, es van realitzar 223 ressonàncies magnètiques als fetus entre les setmanes 21 i 40 de gestació. Van mesurar el volum cerebral en centímetres cúbics per al cervell total, així com mesures volumètriques per a regions clau com el cervell, el cerebel, el tronc encefàlic i l'hipocamp esquerre i dret. L'estrès i l'ansietat materna en el segon trimestre es van associar amb l'hipocamp esquerre més petit i cerebels més petits, especialment en els casos amb complicacions. A més, les regions específiques (el cap i el cos de l'hipocamp i el lòbul cerebel·lós esquerre) eren més susceptibles al retard en el creixement.

Embarassada hospital

És important destacar que l'hipocamp és una estructura cerebral molt susceptible a l'estrès i és clau per a la memòria i l'aprenentatge, mentre que el cerebel controla la coordinació motriu i exerceix un paper en el desenvolupament social i conductual.

El pitjor de tot és que cap d'aquestes dones no havia estat sotmesa a proves de detecció de depressió o ansietat prenatals, no havien estat medicades sobre això ni havien rebut atenció específica per a la seva salut mental, la qual cosa posa de manifest la necessitat d'abordar aquesta qüestió tan fonamental.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat