L'ansietat i la depressió són dos dels principals mals de la societat contemporània. L'any passat, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar l'informe Health at a Glance: Europe 2018, en el qual s'analitzava la incidència dels trastorns mentals més importants als principals països europeus. Es calcula que un de cada sis habitants de la UE pateix alguna patologia d'aquesta índole.

L'esgotament emocional

Una de les causes principals de l'aparició d'aquestes malalties és l'estrès. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'estrès és "el conjunt de reaccions fisiològiques que prepara l'organisme per a l'acció". Una espècie de sistema d'alerta que forma part de la nostra biologia i ha estat determinant en la nostra supervivència. A curt termini, és útil, ja que ens ajuda a afrontar canvis o a escapar de situacions de risc, però el problema sorgeix quan es manté en el temps. És llavors quan pot derivar en una patologia, en un estat d'ansietat permanent o fins i tot en una depressió. Quan aquestes circumstàncies formen part del dia a dia d'una persona, quan es converteix en un una cosa crònica, és quan apareix el cansament, fatiga o esgotament emocional, diferents noms per denominar un mateix trastorn.

Els símptomes

El cansament emocional presenta diversos símptomes. Les persones que el pateixen parlen d'una espècie d'inèrcia física i mental que porta a afrontar el dia a dia amb una sensació de pesadesa i falta d'energia que deriva en desencant, desil·lusió i desesperança.

És una apatia molt característica que s'instal·la en la ment dels afectats i els porta a tenir una gran dificultat per concentrar-se i abordar les tasques del dia a dia. Es produeix un distanciament afectiu respecte als altres, una irritabilitat i una gran dificultat per pensar.

Existeix un corrent de pensament que identifica l'esgotament emocional amb la depressió, però molts experts assenyalen que tenen característiques diferents. La doctora Anna Katherina Schaffner, professora de la Universitat de Kent al Regne Unit, va publicar després d'una experiència personal un llibre molt interessant en el qual aborda aquesta qüestió. Porta per títol Esgotament: una història i descriu l'evolució del cansament o fatiga emocional des de l'antiguitat clàssica fins als nostres dies, examinant fonts històriques i estudiant des de personatges que l'han patit fins a la visió que han tingut doctors i filòsofs del llarg dels segles sobre aquesta qüestió.

Segons l'autora, la depressió comporta una pèrdua d'autoconfiança i automenyspreu, situacions que no es donen en el cas del cansament emocional, on la imatge sobre un mateix sol romandre intacta.

Tampoc no es tracta de la síndrome de fatiga crònica, que implica una sèrie de símptomes físics que no sempre acompanyen a la fatiga emocional. Aquesta se sol caracteritzar més per una sensació de desinterès i desmotivació constant, de no sentir-se amb forces de seguir endavant.

Un perfil típic de persona que sol patir aquest trastorn és el que s'exigeix massa a si mateix. Aquell que busca la perfecció en excés, amb expectatives massa altes i que viu amb la sensació que mai no fa prou ni que arriba a les metes que s'ha autoimposat. Les persones que han viscut algun tipus de trauma, o que han de bregar en el treball o en l'àmbit familiar amb situacions estressants, relacions difícils o cuidar malalts són també candidats a patir la fatiga emocional.

Quan es presenta aquest trastorn, el primer pas sempre ha de ser anar a un especialista que determini quin és el millor tractament en cada cas. Normalment, la teràpia a seguir va encaminada, en primer lloc, a analitzar les causes de la seva aparició, a desenvolupar una diferent actitud davant de les obligacions del dia a dia i a millorar l'autoestima dels pacients.