La Facultat de Medicina de la Universitat de Boston ha desenvolupat un escàner ocular que pot revelar l'envelliment molecular en les persones. Aquesta nova tècnica és capaç de proporcionar una mesura precisa del dany relacionat amb l'edat i podria arribar, en un futur, a exercir un paper important en el dia a dia de la pràctica clínica.
Com és lògic, tots envellim però no de la mateixa manera. L'edat cronològica i l'edat biològica són diferents. Però encara que l'edat cronològica es coneix, l'edat biològica és complexa d'avaluar. Malgrat que els científics saben que hi ha una àmplia variació en els processos d'envelliment –per exemple, en el deteriorament de les cèl·lules i els teixits, entre els individus–, actualment no existeix una mesura universalment acceptada d'envelliment biològic.
En un nou estudi publicat a The Journals of Gerontology: Sèries A, els investigadors dirigits per la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston, relaten el desenvolupament d'un nou escàner ocular que detecta les firmes moleculars de l'envelliment a la lent i és completament no invasiu. Els metges podrien utilitzar-lo clínicament per avaluar el procés d'envelliment d'un individu i a partir d'allà suggerir intervencions personalitzades.
Segons els autors de la investigació, "l'absència d'eines clíniques i mètriques per avaluar quantitativament com cada persona envelleix a nivell molecular, representa un impediment important per comprendre l'envelliment i maximitzar la salut al llarg de la vida".
Els ulls són una bona mesura de l'envelliment perquè contenen cèl·lules que es generen al fetus i no es reemplacen. Això significa que les cèl·lules amb què neix una persona romanen amb elles per tota la vida. Aquestes cèl·lules es denominen cèl·lules de fibra primària i es produeixen a la lent, que enfoca la llum a la part posterior de l'ull. Aquestes cèl·lules també contenen la concentració de proteïnes més important al cos humà.
S'ha de destacar que aquestes proteïnes no es regeneren, per la qual cosa acumulen danys durant tota la vida. Un dany que podria proporcionar una lectura molecular del procés d'envelliment. Per descodificar aquesta informació molecular, els investigadors van utilitzar una tècnica anomenada dispersió de llum gairebé-elàstica, o QLS, que utilitza làsers per mesurar la mida de les partícules.
L'equip va provar per primera vegada la tècnica en proteïnes de lents aïllades que havien covat en un tub d'assaig durant diferents períodes de temps, fins a gairebé un any, per imitar la forma en què aquestes proteïnes envellirien en persones de 12, 30 i 53 anys. Amb el temps, la firma molecular de les proteïnes va canviar com s'esperava i que això va ser perceptible utilitzant l'escàner QLS.
Després van provar l'escàner en un assaig de 34 persones d'entre 5 i 61 anys. Impressionantment, l'escàner va poder detectar els mateixos canvis relacionats amb l'edat que els investigadors van veure al laboratori.
Encara que és necessari realitzar més proves, els autors diuen que aquests resultats recolzen l'ús de l'escàner per rastrejar l'envelliment molecular en les persones. Així mateix, asseguren que l'eina podria funcionar de manera similar a altres biomarcadors clínics, com les imatges del cervell per a la malaltia d'Alzheimer i les anàlisis de sang per a la diabetis.
Els metges podrien utilitzar l'eina a la pràctica clínica de rutina per proporcionar una mesura individual de l'envelliment molecular i potser fins i tot ajudar a identificar intervencions per estendre el període saludable de la vida d'una persona.