Un estudi realitzat per l'Institut IO Investigació indica que un de cada quatre espanyols, el 26,01%, pensa que Madrid és la comunitat amb la millor sanitat pública, seguida pel País Basc (20,60%) i Catalunya (11,22%), una percepció que a Madrid s'eleva al 28,90% en el cas dels ciutadans d'entre 45 i 54 anys, el grup de població en el qual obté millor valoració.

L'estudi va ser realitzat el mes de juliol passat entre una mostra de més de 5.000 persones representativa de tot el territori nacional, i assenyala a més que al 51,35% dels espanyols el tema que més els preocupa en la seva comunitat autònoma és la sanitat (principalment, a les dones i als majors de 25 anys), seguit en menor mesura de l'atur (43,86%), la pobresa i desigualtat social (35,35%) o els impostos (27,87%).

En canvi, els temes que menys els preocupen són les infraestructures (15,03%) i la immigració (22,22%). Els madrilenys (60%), seguits de bascos (58%) i aragonesos (57%) són els que presenten més preocupació pels temes sanitaris, mentre que catalans (38%), murcians (46,50) i canaris (48%), són els menys preocupats.

En línies generals, els espanyols aproven la sanitat pública de la seva comunitat autònoma, amb una qualificació mitjana de 6,05 sobre 10. Un de cada dos espanyols ha valorat la sanitat pública amb qualificacions entre 5 i 7 (49,56%) i més d'1 de cada 4 (28,92%) l'ha valorat de 8 a 10.

La capacitació dels professionals sanitaris, tant metges (7,02 de mitjana|mitja sobre 10) com personal d'infermeria (6,93), és l'aspecte més ben valorat de la sanitat pública, sent navarresos, madrilenys i gallecs (amb puntuacions de 7,55, 7,34 i 7,31 sobre 10 respectivament) els que presenten una millor percepció dels seus professionals mèdics, mentre que en el cas de personal d'infermeria, són els navarresos, al costat dels|juntament amb murcians i els madrilenys els que li atorguen la millor valoració (7,65, 7,22 i 7,20 respectivament).

Juntament amb la capacitació i el tracte dels professionals sanitaris, el més ben valorat de la sanitat pública són el grau de digitalització de la prestació sanitària (recepta electrònica, Apps, etc.), l'estat de les instal·lacions (conservació, neteja...) i la tecnologia i els mitjans que disposen, ja que els qualifiquen amb una mitjanade 6,29 sobre 10. Al contrari, l'aspecte més mal valorat és el temps d'espera fins a la consulta mèdica, prova diagnòstica o intervenció quirúrgica (valoració 0 a 4 el 54,44% i 4,02 de mitjana), seguit de la disponibilitat de centres sanitaris no saturats (42,50% i 4,72 de mitjana).

En aquest sentit, reduir les llistes d'espera i augmentar les plantilles són els grans reptes que els espanyols indiquen que s'haurien d'emprendre en la sanitat pública. Només el 19,2% estan satisfets amb les llistes d'espera de la seva comunitat autònoma i només l'11,7% creuen que han millorat l'últim any.

Els ciutadans de Navarra són els que es troben més satisfets amb el temps de les llistes d'espera en la seva comunitat autònoma (34,31%). En 2n lloc es posiciona País Basc (30,22%), seguit de Cantàbria (25,00%). Madrid es troba en 4t lloc (21,22%). Les regions on es troben els ciutadans menys satisfets amb les demores per ser atesos són Castella La Mancha (15,64%), Canàries (15,79%) i Comunitat Valenciana (16,00%).

Estudi realitzat per l'Institut IO Investigació el mes de juliol sobre una mostra de 5.178 individus de 18 a 70 anys, representatius de la població espanyola, a través d'un mostreig intencional per quotes de sexe, grup d'edat i comunitat autònoma a nivell nacional segons INE (Institut Nacional d'Estadística). En cas d'aleatorietat l'error mostral màxim per a aquesta mostra al 95% de confiança i per a un P. i Q de màxima variabilitat o heterogeneïtat (50%) és de +/- 1,4%.